Nikolai Podvoiski
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 febrer 1880 (Julià) Kunashivka (Imperi Rus) |
Mort | 28 juliol 1948 (68 anys) Moscou (Rússia) |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
Membre de l'Assemblea Constituent Russa | |
Ministre de Defensa d'Ucraïna | |
Dades personals | |
Formació | Chernihiv Theological Seminary (en) |
Activitat | |
Ocupació | polític, historiador |
Partit | Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (1901–) Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Membre de | |
Participà en | |
26 juliol 1917 (Julià) | 6è Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia |
Família | |
Cònjuge | Nina Podvoyskaya |
Germans | Ivan Podvoysky |
Premis | |
Nikolai Podvoiski (Kunashivka, 4 de febrer de 1880 (Julià) - Moscou, 28 de juliol de 1948) va ser un revolucionari rus. Va tenir un paper important en la Revolució Russa de 1917 i va escriure molts articles per al diari soviètic Krasnaya Gazeta. També va escriure una història de la revolució bolxevic, que descriu els progressos de la Revolució Russa sense esmentar a Lev Trotski o Ióssif Stalin.[1]
Va ser president del Comitè Militar Revolucionari del Soviet de Petrograd i un de la «troica» que va dirigir l'assalt al Palau d'Hivern que va acabar amb el Govern Provisional Rus d'Aleksandr Kérenski. Va posar en marxa, amb Serguei Eisenstein, la producció d'una versió cinematogràfica del mateix succés.[2]
Immediatament després de la revolució bolxevic al novembre de 1917, va exercir el càrrec del primer Ministre de Defensa de la Unió Soviètica. En aquest lloc es va oposar a la creació d'un consell consultiu format per antics oficials tsaristes que havien d'assessorar el nou Exèrcit Roig tal com defensava Trotski, que va acabar per rellevar-lo el març de 1918.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Daniels, Robert V. Red October: the Bolshevik Revolution of 1917. Boston: Beacon Press, 1984. ISBN 978-0-8070-5645-5.
- ↑ 2,0 2,1 Dictionary of the Russian Revolution. 1. publ. New York: Greenwood Press, 1989. ISBN 978-0-313-21131-7.
Precedit per: Títol de nova creació |
Ministre de Defensa de la Unió Soviètica 1917–1918 |
Succeït per: Lev Kàmenev |