Nimaathap
 Inscripció de segell amb el nom de Nimaathap.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XXVIII aC |
| Mort | segle XXVIII aC Memfis |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Dinastia II d'Egipte |
| Cònjuge | Khasekhemui |
| Fills | Hetephernebti, Djoser, Sanakht |
| Pare | Khasekhemui |
Nimaathap, Nima'at-Hapi o Nihap-ma'at[1] (nj-m33.t-Ḥp, "Maat [la veritat] pertany a Hapi") va ser una reina consort egípcia en el temps de transició de la II a la III Dinastia. Nimaathap es considera generalment la reina consort del faraó Khasekhemui. Això es basa en el fet que la majoria dels seus segells es van trobar a la tomba d'aquest rei a Abidos. Es desconeix quants fills va tenir Nimaathap: els reis Djoser, Sekhemkhet i Sanakht són considerats de manera variable com els seus fills.[2][3]
Nimaathap podria haver arribat a actuar com a regent del seu fill Djoser.[4][5]
Se sap que va gaudir d'un culte mortuori de llarga durada.[6]
Fonts[modifica]
El nom de Nimaathap apareix a les impressions de segells d'argila descobertes principalment a la tomba del rei (faraó) Khasekhemui, l'últim governant de la II Dinastia. Altres segells es van trobar a Beit Khallaf, als llocs d'enterrament de les tombes mastaba K1 i K2; la relació dels propietaris originals de les tombes amb Nimaathap es desconeix.
| Nimaathap en jeroglífic | |||||
| |||||
El seu nom també apareix en fragments de lloses de pedra d'Heliopolis, que mostren Nimaathap agenollada als peus del faraó Djoser, juntament amb la dona de Djoser, la reina Hetephernebti i la filla de Djoser, la princesa Inetkaes. El relleu s'avalua com a una prova que Nimaathap encara era viva en aquell moment i que va participar en almenys una cerimònia Heb Sed. El nom de Nimaathap no apareix a la necròpolis de la piràmide de Djoser a Saqqara; allà, el seu nom va ser substituït per representacions del déu del dolor i les mòmies, Anubis.[6][2]
El nom de Nimaathap també apareix en una inscripció de la tomba de l'alt funcionari Metjen, que va ocupar el càrrec sota els reis Huni i Snefru. Metjen era "supervisor de la casa Ka de Nimaethap"; així va supervisar i administrar el culte mortuori de la reina. Els egiptòlegs prenen això com a una prova de la influència que devia de tenir Nimaathap durant l'Imperi Antic.[2][3]
Títols[modifica]
Nimaathap tenia diversos títols:[2][3]
- Mare del Rei (Mwt-neswt-bity). El títol més important de Nimaathap, que demostra que va donar a llum almenys un rei.
- Mare de fills reials (Mwt-mesw-nesw). Aquest títol únic pot indicar que Nimaathap va donar a llum a diversos pretendents de tron.
- Dona del Rei (hemet-new). Aquest títol apareix en una tassa de granit, però els estudiosos qüestionen l'autenticitat de l'artefacte.
- La que diu alguna cosa i es fa (per ella) immediatament (Djed-khetneb-iret-nes). Un títol de poders executius poc esmentat, que dona a la reina el dret d'exercir qualsevol comandament a la cort reial.
- Segelladora de la drassana (Sedjawty-Khwj-retek). No està clar si aquest títol en realitat era seu o si el segell del vas on va aparèixer feia referència a l'oficial de la drassana (sense nom).
Tomba[modifica]
La tomba de Nimaathap no ha estat identificada amb certesa. Alguns egiptòlegs consideren que la mastaba K1 de Beit Khallaf és seva, perquè dins d'aquesta tomba s'hi van trobar una quantitat considerable d'impressions de segell amb el seu nom.[6][2] Altres estudiosos pensen que estava planejat que Nimaathap fos enterrada a Abidos, a causa del seu matrimoni amb Khasekhemui. Però després possiblement va ser enterrada en algun lloc d'Abusir, perquè l'alt funcionari anomenat Metjen era responsable del seu culte mortuori, i normalment el supervisor d'un culte mortuori era enterrat prop de la tomba que supervisava.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Roth, 2001, p. 383.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Wilkinson, 2001, p. 80-82 i 94-97.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Roth, 2001, p. 59-61 i 65–67.
- ↑ «WOMEN IN POWER (BCE 4500-1000)» (en anglès). Worldwide Guide to Women in Leadership. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ Tyldesley, 2006.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Tyldesley, 2006, p. 25 i 35-39.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Roth, Silke. Die Königsmütter des Alten Ägypten von der Frühzeit bis zum Ende der 12. Dynastie (en alemany). Otto Harrassowitz Verlag, 2001. ISBN 9783447043687.
- Tyldesley, Joyce. Chronicle of the Queens of Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2006. ISBN 0-500-05145-3.
- Wilkinson, Toby A. H.. Early Dynastic Egypt. Londres: Routledge, 2001. ISBN 0415260116.