Nitrat reductasa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Estructura

Les nitrat reductases són enzims amb molibdè que redueixen nitrat (NO
3
) a nitrit (NO
2
).

Les nitrat reductases eucariotes són part de la família sulfit oxidasa dels molibdoenzims. Transfereixen electrons des de NADH o NADPH a nitrat.

Les nitrat reductases procariotes pertanyen a la família reductasa DMSO i es classifiquen en tres grups: assimiladores (Nas), respiradores (Nar) i nitrat reductases periplàsmiques (Nap). El lloc actiu d'aquests enzims és l' molibdè.[1]

Estructura de la proteïna[modifica]

La tansmembrana respiratòria nitrat reductasa (EC) es compon de tres subunitats; una alfa, una beta i dues gamma. [2]

La nitrat reductasa de les plantes superiors és una proteïna citosòlica.[3]


Aplicacions[modifica]

L'activitat de la nitrat reductasa es pot usar com eina bioquímica per predir el rendiment dels cereals i la seva producció de proteïnes.[4][5]

La nitrat reductasa promou la producció d'aminoàcids en les fulles del te.[6]

Referències[modifica]

  1. Tavares P, Pereira AS, Moura JJ, Moura I «Metalloenzymes of the denitrification pathway». J. Inorg. Biochem., vol. 100, 12, December 2006, pàg. 2087–100. DOI: 10.1016/j.jinorgbio.2006.09.003. PMID: 17070915.
  2. Blasco F, Iobbi C, Ratouchniak J, Bonnefoy V, Chippaux M «Nitrate reductases of Escherichia coli: sequence of the second nitrate reductase and comparison with that encoded by the narGHJI operon». Mol. Gen. Genet., vol. 222, 1, June 1990, pàg. 104–11. PMID: 2233673.
  3. Tischner R «Nitrate uptake and reduction in higher and lower plants». Plant, Cell and Environment, vol. 23, 10, October 2000, pàg. 1005–1024. DOI: 10.1046/j.1365-3040.2000.00595.x.
  4. Croy LI, Hageman RH «Relationship of nitrate reductase activity to grain protein production in wheat». Crop Science, vol. 10, 3, 1970, pàg. 280–285. DOI: 10.2135/cropsci1970.0011183X001000030021x.
  5. Dalling MJ, Loyn RH «Level of activity of nitrate reductase at the seedling stage as a predictor of grain nitrogen yield in wheat (Triticum aestivum L.)». Australian Journal of Agricultural Research, vol. 28, 1, 1977, pàg. 1–4. DOI: 10.1071/AR9770001.
  6. Ruan J, Wu X, Ye Y, Härdter R «Effect of potassium, magnesium and sulphur applied in different forms of fertilisers on free amino acid content in leaves of tea (Camellia sinensis L». J. Sci. Food Agric., vol. 76, 3, 1988, pàg. 389–396. DOI: 10.1002/(SICI)1097-0010(199803)76:3<389::AID-JSFA963>3.0.CO;2-X.

Enllaços externs[modifica]