Vés al contingut

No Hablamos Catalán

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióNo Hablamos Catalán
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació11 juny 2008, Fraga Modifica el valor a Wikidata

No Hablamos Catalán (NHC) és una plataforma sociocultural creada a Fraga el 24 de juny de 2008, per tal d'oposar-se a l'aprovació de la Llei de llengües d'Aragó, i que argumenta que no es parla català més enllà dels límits de Catalunya. Els seus portaveus són de poblacions castellanoparlants i es va crear quan s'acusava la FACAO de relacionar-se amb grups d'extrema dreta i els seus dirigents de promoure la violència.[1] Va néixer a Fraga l'11 de juny de 2008. El seu motiu central és el rebuig a la denominació de català a la Franja com a tal. Està conformada tant per entitats associades amb posicions conservadores. Segons ella mateixa, neix com a reacció contra el concepte dels Països Catalans i el pancatalanisme.[2]

La plataforma rebutja la denominació de català de la llengua pròpia a Aragó i al nom de Franja. En el seu lloc, promou aragonès oriental, que crea confusió amb el dialecte de la llengua aragonesa, i Aragó oriental respectivament.[3][4] Defensa la seva postura contra la majoria dels frangencs, que denominen català a la seua llengua, combinant-la sovint amb altres denominacions localistes o pejoratives.[5] Rebutja també l'estandardització lingüística amb el català, presentant una proposta d'ortografia comuna. Ha obtingut finançament públic per a publicar una Antolochía Lliteraria en Aragonés (Oriental) (ss. XII-XXI): escríts actuáls de la chen de la Llitera.[4] En algunes de les seves manifestacions ha rebut suport de dirigents del Partit Popular i el Partit Aragonès.[6]

La plataforma es va oposar a la Llei de Llengües de l'any 2009, i va donar suport als ajuntaments que van presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta.[7] La seva oposició a la Llei de Llengües no es deu a l'existència d'aquesta en si, sinó al reconeixement del català dins del territori aragonès.[2] En canvi, va donar suport expressament la Llei de Llengües d'Aragó de l'any 2013,[8] coneguda com la llei del LAPAO, i de la que en fou un dels seus promotors més destacats.

Composició

[modifica]

Aquesta organització afirma estar composta per 29 associacions aragoneses, vuit d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó i onze organització polítiques, la més rellevant de les quals és el Rolde Choben, l'organització juvenil del Partit Aragonés (PAR).[9] Els promotors van ser Pablo Pintado, membre del Rolde Choben i del Partit Aragonès, Héctor Castro del Partit Aragonès, Lorenzo Pastor del Partit Aragonès, Raúl Vallés i Adolfo Herrera.[cal citació] Les entitats que la Plataforma diu que la componen són les següents:[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. «La FACAO i la ultradreta».
  2. 2,0 2,1 «Nosotros». Plataforma No Hablamos Catalán. [Consulta: 21 maig 2013].
  3. La Plataforma 'No Hablamos Catalán' critica que haya asociaciones que quieran "imponer el catalán en Aragón", La Vanguardia, 11 de novembre de 2017
  4. 4,0 4,1 Plataforma No Hablamos Catalán. «Aragonés oriental». [Consulta: 25 maig 2013].
  5. Reyes Garreta, Anchel (et al.) Els usos lingüístics a la Franja, 2014, 2017.
  6. El PP participa en una concentración en Zaragoza contra la “imposición" del catalán, elnacional.cat, 5 de juliol de 2016
  7. «La plataforma 'No hablamos catalán' apoya la presentación del recurso de inconstitucionalidad». La Gaceta. Arxivat de l'original el 2010-10-21 [Consulta: 26 maig 2013].
  8. EFE «"No hablamos Catalán" apoya la Ley de lenguas, mientras que ERC la rechaza». El Periódico de Aragón. EFE, 09-05-2013 [Consulta: 21 maig 2013].
  9. «Entidades». Plataforma No Hablamos Catalán. [Consulta: 21 maig 2013].

Enllaços externs

[modifica]