Norske Folkeeventyr

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreNorske Folkeeventyr
Tipus сollection of fairy tales Tradueix
Fitxa
Autor Jørgen Moe i Peter Christen Asbjørnsen
Modifica les dades a Wikidata
Asbjørnsen og Moe o Norske Folkeeventyr, 5ena. edició, 1874.

Norske Folkeeventyr és una col·lecció de contes populars i llegendes de Peter Christen Asbjørnsen i Jørgen Moe, escrits com a narracions en prosa[1] que es divideixen en diferents categories i gèneres, però seguint certs patrons èpics no relacionats amb el temps «una vegada hi havia», ni lloc «més de set horitzons». També són coneguts com a Asbjørnsen og Moe i el primer recull va ser publicat el 1841.[2][3]

Asbjørnsen og Moe[modifica]

Peter Christen Asbjørnsen i Jørgen Moe van ser els pioners en col·leccionar i editar el conte popular de Noruega, sobre la base d'una tradició narrativa oral que va tenir un impacte en el desenvolupament del llenguatge noruec.[4] Es van conèixer en 1826 a l'escola Norderhov i es van convertir en molt bons amics. En 1837 es van llançar a l'aventura de compilar-los; van viatjar amb beques acadèmiques per les muntanyes sud de Noruega i els fiords,[5] i van recollir i registrar amb llapis i blocs de notes, les llegendes i contes populars mitològics pagans.[5][6][4]

Els primers reculls de contes populars noruecs van ser publicats en el període 1841-1844, més tard va ser traduïts a diversos idiomes[7] i després els autors es van separar. Jørgen Moe es va convertir en sacerdot però Asbjørnsen va continuar la recopilació. Tots dos estaven convençuts d'oferir els relats en un llenguatge que tothom pogués entendre i així van fer una mena de barreja entre dialectes noruecs i danès;[4] l'ortografia noruega en aquell moment era molt a prop de la llengua danesa, idioma poc adequat per a un recull de la tradició i que tenia les seves fonts en els dialectes locals. Asbjørnsen i Moe van resoldre el problema utilitzant el principi dels germans Grimm, un estil de llenguatge senzill en el dialecte del lloc, mentre conservaven alhora el conte en la seva forma dialèctica original.[4]

La popularitat de l'obra es deu també, en part, a la independència parcial que acabava de guanyar Noruega i l'onada de nacionalisme que va experimentar el país al segle XIX. El llenguatge que van fer servir mantenia un equilibri: es tractava d'una llengua nacional diferent de la danesa, el nynorsk,[5] però més digne i refinada que el dialecte rural rústic en forma pura.[8][nota 1] El seu treball va ser considerat a Europa com una contribució de gran importància a la mitologia comparada,[4] una branca d'investigació que pertany a la frontera entre l'etnologia, la psicologia i l'antropologia.

Il·lustradors[modifica]

Asbjørnsen og Moes Norske Folke- og Huldre-Eventyr., 1896
Coberta de l'edició de 1914 per Theodor Kittelsen

La primera edició totalment il·lustrada va ser la de 1879 amb Asbjørnsen Norske folke- og huldre-eventyr, on van participar diversos artistes, Peter Nicolai Arbo (1831−1892), Hans Gude (1825−1903), Vincent Stoltenberg Lerche, Eilif Peterssen (1852−1928), August Schneider (1842−1873), Otto Sinding (1842−1909), Adolph Tidemand (1814−1876) i Erik Werenskiold (1855−1938).

A edicions més tardanes Werenskiold i Theodor Kittelsen van destacar amb les seves il·lustracions.

Llista dels Norske Folkeeventyr[modifica]

Llista dels contes i llegendes Norske Folkeeventyr populars noruecs:[1] [9]

Barne-eventyr, 1915

A la versió que va sortir el 1879.

Jomfru Maria som gudmor, 1915
Per og Paal og Espen Askeladd, 1915
Kjetten paa Dovre, 1915

Històries publicades entre 1845-1866:

Relats publicats en altres treballs, però afegits als Norske Folkeeventyr a col·leccions posteriors:

Notes[modifica]

  1. Alhora, l'idioma als contes també contenia moltes paraules de dialectes noruecs, va ajudar a fer un híbrid dels dialectes de l'antic danès i el noruec, en particular, una variant de la llengua, el nynorsk o «nou noruec»[5] que es va anar desenvolupant cap al noruec bokmål o «llengua de llibre». A la dècada de 1800 i més tard a la de 1900, el bokmål es va anar allunyant del danès mitjançant reformes de llenguatge, i el llenguatge de Asbjørnsen i Moe en els seus contes populars van seguir el seu exemple.
  2. Prinsessen som ingen kunne målbinde és una variant del mateix conte Spurningen dels Norske Folkeeventyr que la reemplaça en la majoria de les publicacions posteriors.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norske Folkeeventyr Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «The Norwegian Folk Tales and their Illustrators». Ancestry. [Consulta: 12 agost 2015].
  2.   «Asbjörnsen, Peter Christen». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  3. Vaillant, Alain (dir). Dictionnaire du romantisme. CNRS, 2012. ISBN 9782271074140. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Asbjørnsen and Moe». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 12 agost 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Norske folkeeventyr». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 14 agost 2015].
  6. «Matrikkelutkastet av 1950». Dokumentasjonsprosjektet. [Consulta: 12 agost 2015].
  7. «Jørgen Moe». BiblioMonde.com. [Consulta: 12 agost 2015].
  8. Rudvin, Mette. «Norske Folkeeventyr A Polysystemic Approach to Folk Literature in Nineteenth-Century Norway». [Consulta: 14 agost 2015].
  9. «Norske Folkeeventyr, Förord till den elektroniska utgåvan». Project Runeberg. [Consulta: 14 agost 2015].