Jørgen Moe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJørgen Moe
Jørgen Moe (Frederik Klem).jpg
Nom original (no) Jørgen Engebretsen Moe
Biografia
Naixement 22 abril 1813
Hole
Mort 27 març 1882 (68 anys)
Kristiansand
Lloc d'enterrament Vestre Aker kirkegård Tradueix
Religió Luteranisme
Activitat
Ocupació Poeta, sacerdot, escriptor, folklorista, escriptor de literatura infantil i teòleg
Família
Fills Moltke Moe
Ole Falk Moe
Pare Engebret Olsen Moe
Premis
Signatura

Musicbrainz: 4fe51f98-4dac-48a7-a6a3-4296db20cd68
Modifica les dades a Wikidata
Norske Folkeeventyr Asbjørnsen i Moe (1874)
Barne-eventyr Asbjørnsen i Moe (1915)

Jørgen Engebretsen Moe (Hole, 22 d'abril de 1813 – Kristiansand, 27 de març de 1882)[1][2] fou un folklorista noruec, bisbe, poeta i escriptor, autor dels  Norske Folkeeventyr, una col·lecció de contes populars tradicionals que va editar en col·laboració amb Peter Christen Asbjørnsen.[3][4]

Biografia[modifica]

Va néixer a la granja de Mo al districte tradicional de Ringerike, fill del granger i polític Engebret Olsen Moe. Va conèixer a Asbjørnsen mentre els dos s'estaven preparant per a uns exàmens a Norderhov i van descobrir que tenien un interès en comú, el folklore noruec,[5][1] esdevenint «germans de sang».[1] El 1840 Moe i Asbjørnsen ja van començar a publicar els seus contes, en format de petits fullets.[6]

A partir del 1841 Moe va començar a viatjar gairebé tots els estius per les regions del sud de Noruega recollint tradicions populars, contes orals i llegendes, de les muntanyes. La primera col·lecció de contes va aparèixer el 1852.[6] El 1845 va ser nomenat professor de teologia a la Krigsskolen i, el 1853 es va fer capellà, exercint a esglésies de Krødsherad i Sigdal.[7] A la primera parròquia va trobar inspiració per a molts dels seus poemes més famosos, com den gamle Mester (El vell mestre) i Sæterjentens Sondag. El 1863 es va traslladar a Drammen i es va esdevenir rector de Bragernes; el 1870 es va traslladar de nou a Vestre Aker, prop de Christiania. El 1875 va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Agder, amb seu a Kristiansand.[4]

Una petita col·lecció dels seus poemes lírics va aparèixer el 1850. Moe estava convençut que l'escriptura ha de ser «objectiva» en el sentit que s'elimini l'ego de la narrativa. Tot i així, es va esforçar per construir i mantenir una estètica literària en la seva obra. Va escriure pocs versos, però dins els que va redactar es troben moltes peces d'exquisida delicadesa i frescor. Moe també va publicar una col·lecció de relats en prosa per a nens, em Brønden og i Tjernet el 1851 i En Liden Julegave el 1860. Asbjørnsen i Moe tenien l'avantatge d'oferir un estil admirable de la prosa narrativa. L'escriptura de Asbjørnsen era més vigorosa, i la de Moe més captivadora però sembla, que pel costum d'escriure a l'uníson, havien adoptat gairebé idèntiques formes d'expressió literària.[8][4]

Va ser nomenat Cavaller del Reial Orde Noruec de Sant Olaf el 1873, Comandant el 1881, el gener de 1882 va renunciar a la seva diòcesi per problemes de salut i va morir el mes de març. El seu fill, Moltke, va continuar el treball del seu pare dins el folklore i els contes de fades, i es va convertir en el primer professor d'aquesta assignatura en concret, a la Universitat d'Oslo.[9]

Impacte de la seva obra[modifica]

Juntament amb Peter Christen Asbjørnsen, l'impacte de Jørgen Moe dins la cultura noruega va ser notable. Pels noruecs, els noms Asbjørnsen i Moe s'han convertit en sinònim de contes populars tradicionals, de la mateixa manera que el nom dels Germans Grimm s'associa amb els contes alemanys. A Europa, els Norske folkeeventyr són considerats com una de les més importants contribucions a la mitologia comparada.[4] Al fer un recull de la riquesa dels contes de fades ancestrals de Noruega i editar-los per als lectors, en un estil accessible a tots,[6] van contribuir també al desenvolupament de la llengua i literatura noruega.[1][4]

Se sol mencionar que la rica literatura popular que té aquests país, a través de l'obra de Asbjørnsen i Moe, és una de les més originals i riques. El seu treball constitueix una part molt important de la identitat noruega, així, Askeladden, un personatge amb creativitat i l'enginy, que sempre guanya a la princesa i la meitat del regne per a si, és vist com quelcom típicament noruec.[4]

Obra[modifica]

Dins de la seva obra es poden citar:[10]

  • Samling af Sange, Folkeviser og Stev i norske Allmuedialekter, 1840
  • Norske folkeeventyr, 1841–1852 (amb Asbjørnsen); ampliada el 1882
  • Digte, 1849
  • I Brønden og i Kjærnet, 1851
  • At hænge på juletreet, 1855
  • En liten julegave, 1860
  • Samlede skrifter, 1877

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Asbjørnsen and Moe». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 12 agost 2015].
  2. «Moe, Jørgen (1813-1882) forme internationale». Biblioteca nacional de França. [Consulta: 12 agost 2015].
  3. «Jørgen Moe. Geistlig Forfatter Folklorist». Foreningen SNL. [Consulta: 12 agost 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Jørgen Engebretsen Moe». GoNORWAY. [Consulta: 12 agost 2015].
  5. «Matrikkelutkastet av 1950». Dokumentasjonsprosjektet. [Consulta: 12 agost 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Jørgen Moe». BiblioMonde.com. [Consulta: 12 agost 2015].
  7. «Jørgen Moe». Store norske leksikon. [Consulta: 12 agost 2015].
  8. «The Norwegian Folk Tales and their Illustrators». Ancestry. [Consulta: 12 agost 2015].
  9. «Jørgen Moe». Norsk Litteraturhistorie. [Consulta: 12 agost 2015].
  10. «Moe, Jørgen». Nasjonalbiblioteket. [Consulta: 12 agost 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jørgen Moe Modifica l'enllaç a Wikidata