Vés al contingut

Nova onada a la literatura sarda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La nova onada a la literatura sarda es refereix al conjunt d'obres de la literatura de Sardenya escrites des de la dècada de 1980 fins a l'actualitat.[1]

Història

[modifica]

Les denominacions «primavera literària sarda» i «nova onada literària sarda»[2] sovint es fan servir per descriure les obres literàries escrites per diversos autors de Sardenya a partir de la dècada de 1980. Està formada per novel·les i altres textos escrits (de vegades també per cinema, teatre i altres obres d'art) que comparteixen constants estilístiques i temàtiques.[3] Formen un tipus de ficció que inclou elements que deriven principalment, però no exclusivament, del context i història de Sardenya, Itàlia i Europa.[4] La definició de "primavera",[5] "nova onada",[6] o simplement "nova literatura sarda" es deu a la qualitat, quantitat i èxit internacional de bona part de les obres publicades per aquests autors,[7] traduïdes a diverses llengües.[8]

La nova onada es considera una de les literatures regionals en italià més destacades,[9] malgrat que de vegades també s'escriu en alguna de les llengües minoritàries de Sardenya (el sard, el català, el cors i el genovès).[10][11][12]

Segons l'opinió més estesa,[13][14][15] la nova onada a la literatura sarda va començar amb el trio format per Giulio Angioni, Sergio Atzeni i Salvatore Mannuzzu, i va continuar amb autors com Salvatore Niffoi, Alberto Capitta, Giorgio Todde, Michela Murgia, Flavio Soriga, Milena Agus i Francesco Abate, entre altres.

La primavera literària de Sardenya també és considerada el resultat contemporani, a escala europea,[16] de les obres de figures sardes destacades com Grazia Deledda, guanyadora del premi Nobel de literatura el 1926, Emilio Lussu, Giuseppe Dessì, Gavino Ledda, Salvatore Satta[17] i altres.[18]

Referències

[modifica]
  1. «Sardenya, una illa de nova literatura» (en catalan). [Consulta: 18 juny 2020].
  2. Goffredo Fofi, Sardegna, che Nouvelle vague!, Panorama, novembre 2003 «Archived copy». Arxivat de l'original el 2014-03-23. [Consulta: 10 juny 2013].
  3. S. Paulis, La costruzione dell'identità. Per un'analisi antropologica della narrativa in Sardegna fra '800 e '900, Sassari, EdeS, 2006
  4. George Steiner, One thousand years of solitude: on Salvatore Satta, in G. Steiner, At the New Yorker, New York, New Directions, 2009
  5. «New perspectives on Italian Language and Culture | Hugvísindastofnun». Hugvis.hi.is. Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 29 agost 2013].
  6. Nova onada literària sarda és el més popular: [1]
  7. Interview with Marcello Fois (by Stefano Palombari), L'Italie à Paris, 24 October 2008.
  8. La novel·la de Michela Murgia, Accabadora (Einaudi 2010, guanyadora del Premi Campiello l'any 2010) està traduïda a 30 llengües diferents: [2]
  9. Carlo Dionisotti, Geografia e storia della letteratura italiana, Torino, Einaudi, 1999
  10. F. Toso, La Sardegna che non parla sardo, Cagliari, CUEC, University Press, 2012
  11. S. Tola, La letteratura in lingua sarda. Testi, autori, vicende, Cagliari, CUEC, 2006).
  12. Francesco Bruni, L'Italiano nelle regioni, Torino, UTET, 1997
  13. Giulio Angioni,Cartas de logu: scrittori sardi allo specchio, Cagliari, CUEC 2007
  14. «Scrittori in Ascolto - Presentazione di "Snuff o l'arte di morire"». CriticaLetteraria, 07-03-2001. [Consulta: 29 agost 2013].
  15. Fabrizio Ottaviani - Ven, 14/09/2007 - 03:09. «E la Sardegna difende la propria nouvelle vague» (en italià). IlGiornale.it, 14-09-2007. [Consulta: 29 agost 2013].
  16. Birgit Wagner, Sardinien, Insel im Dialog. Texte, Diskurse, Filme, Tübingen, Francke Verlag, 2008
  17. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-03-12. [Consulta: 4 novembre 2018].
  18. Giulio Ferroni, Storia della letteratura italiana, Milano, Mondadori, 2006

Bibliografia

[modifica]
  • Giulio Angioni, Cartas de logu: scrittori sardi allo specchio, Cagliari, CUEC, 2007.
  • Carlo Dionisotti, Geografia e storia della letteratura italiana, Torino, Einaudi, 1999.
  • S. Paulis, La costruzione dell'identità. Per un'analisi antropologica della narrativa in Sardegna fra '800 e '900, Sassari, EdeS, 2006.
  • George Steiner, One thousand years of solitude: on Salvatore Satta, in G. Steiner, At the New Yorker, New York, New Directions Pub. Corp., 2009, ISBN 9780811217040
  • F. Toso, La Sardegna che non parla sardo, Cagliari, CUEC, University Press, 2012.
  • S. Tola, La letteratura in lingua sarda. Testi, autori, vicende, Cagliari, CUEC, 2006.
  • B. Wagner, Sardinien, Insel im Dialog. Texte, Diskurse, Filme, Tübingen, Francke Verlag 2008.