Michela Murgia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMichela Murgia
Michela Murgia.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1972 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Cabras (Sardenya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàlia
Activitat
OcupacióEscriptor

Lloc webwww.michelamurgia.com
Twitter: KelleddaMurgia Modifica els identificadors a Wikidata

Michela Murgia (Cabras, Sardenya, 3 de juny del 1972) és una escriptora sarda.

Biografia[modifica]

Nascuda i criada a Sardenya. La seva formació va ser de base catòlica. Cursà estudis de teologia, va fer de mestra de religió i exercí de monitora i animadora de l'Acció Catòlica. Va concebre un espectacle teatral que va ser representat als actes de clausura de la peregrinació nacional de l'Acció Catòlica, al qual va assistir el papa Joan Pau II.[1]

Els seus pares tenien un restaurant a San Giovanni de Sinis, on hauria d'haver-se quedat a treballar. Però el fet de convertir-se en fill'e anima dels Sanna, un matrimoni fins aleshores sense fills, li va permetre sortir de l'illa per a estudiar. Fou executiva d'una empresa termoelèctrica, però, com que es va negar a ocultar un abocament tòxic il·legal al mar, va ser acomiadada.[2] Posteriorment va fer petites feines: comercialitzadora de multipropietats, assessora fiscal, portera de nit. Una d'elles, la de telefonista a una multinacional fabricant d'aspiradores, la va empènyer a obrir un blog anònim, Il mondo deve sapere, on va relatar les experiències laborals que es vivien a la companyia. Del blog en va sortir un llibre, Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria, on hi descriu l'explotació laboral i la manipulació psicològica a què són sotmesos els treballadors del sector, que va ser tot un èxit. Va ser portat al teatre per David Emmer, protagonitzat per Teresa Saponangelo. Finalment constutuí la base inspiradora del film Tutta la vita davanti, de Paolo Virzi.

Posteriorment, al maig del 2008, va publicar, amb el títol de Viaggio in Sardegna, una guia als llocs menys explorats de l'illa. També escrigué el blog, Il mio Sinis,[3] un passeig per la península de Sinis, la seva terra natal, que inclou fotografies dels indrets que visita.

Al maig del 2009 publicà la novel·la L'Acabadora, que es submergeix a la vida de la Sardenya dels anys cinquanta. Mostra com l'acord de "adopció", per part d'una família sense fills, d'un infant d'una altra família amb fills però amb dificultats per a procurar-los la subsistència tal com desitjarien, constituïa una pràctica àmpliament acceptada, el fill'e anima, que beneficia a tots els que en participen. A través de la saviesa antiga i de la intensa relació amb la vida dels personatges de la ruralia sarda, també ens apropa al mite de la accabadora, a qui es reconeix la capacitat de discernir quin és el moment en què la dignitat humana reclama ajut per a una bona mort. L'Acabadora ha estat distingida, a Itàlia, amb nombrosos reconeixements: secció narrativa del Premi Dessí al setembre del 2009, SuperMondello dins el Premi Mondello al maig del 2010 i el Premi Campiello, al setembre del mateix any.[1]

Al 2011 publicà Ave Mary. E la chiesa inventò la donna, un llibre de reflexions, a mig camí entre l'assaig i la denúncia, sobre el paper de la dona en el si de l'església catòlica, un entorn que l'autora coneix molt bé i del qual forma part. El llibre és una revisió de la figura femenina dins del catolicisme, i l'autora hi analitza l'estigmatizació que l'Església ha fet del cos femení al llarg dels segles.[4][5]

Michela Murgia desenvolupa una gran activitat com a persona compromesa amb el món actual. Manté el seu lloc web personal[6] a internet, i participa en debats públics on expressa i defensa sense embuts les seves conviccions.

Obres[modifica]

  • Il mondo deve sapere, ISBN edizioni, 2006
  • Viaggio in Sardegna. Undici percorsi nell'isola che non si vede, Einaudi, 2008
  • Accabadora, Einaudi, 2009
  • L'Acabadora, Edició catalana. Editorial Proa. A tot vent, 2011
  • Accabadora, Emons, 2009 (audio-llibre en mp3)
  • Ave Mary. E la chiesa inventò la donna, Einaudi, 2011
  • Chirú. Einaudi, 2015

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Michela Murgia. L’acabadora». Biblioteca Na Batlessa, d'Artà. Club de lectura. [Consulta: abril 2020].
  2. «Entrevista amb Michela Murgia a La Contra» (en castellà). La Vanguardia, 19-12-2011. [Consulta: 12 gener 2012].
  3. «Blog Il mio Sinis» (en italià). [Consulta: 12 gener 2012].
  4. Hernández, Publicado por Hortensia. «Michela Murgia novelista y política italiana». [Consulta: 2 abril 2020].
  5. Bogónez Aguado, Maria Antònia. «Y la Iglesia inventó a la mujer”. Michela Murgia.». L'agulla. Cristians d'esquerres, 13-07-2016. [Consulta: 2 abril 2020].
  6. «Pàgina personal de Michela Murgia a internet» (en italià). [Consulta: 12 gener 2012].