Nowruz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nowruz
White house haft seen.jpg
Nom oficial نوروز
Celebrada a Iran Iran
Turquia Turquia
Azerbaidjan Azerbaidjan
Afghanistan Afganistan
Turkmenistan Turkmenistan
Kirguizistan Kirguizistan
Tadjikistan Tadjikistan
Uzbekistan Uzbekistan
Kurdistan Kurdistan
Pakistan Pakistan
Síria Síria
Religió Islam, Zoroastrisme
Activitat Festa de cap d'any

El Nowruz[1] és l'any nou del calendari persa, que se celebra a l'Iran coincidint amb l'equinocci de la primavera. A més de a l'Iran, el Nowruz se celebra en altres territoris que van rebre la influència de la cultura persa, com l'Azerbaidjan, Turkmenistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Afganistan i Kazakhstan.

La festivitat del Nowruz, que significa 'nou dia', és a l'origen una celebració agrícola de culte a la fertilitat. No obstant això, la majoria de les cerimònies de Nowruz tenen les seves arrels en la religió zoroastriana, sorgida a l'Iran fa uns 3000 anys. El zoroastrisme o mazdeisme creu en dos déus antagonistes, Ahura Mazda, déu del bé i la llum, i Angra Mainyu, déu del mal i la foscor. La lluita entre els dos es resol amb la victòria d'Ahura Mazda i el triomf de la llum.

L'arribada de l'any nou persa, que coincideix amb el primer dia de la primavera, representa el final de la foscor hivernal i el renaixement de la llum i la fertilitat. Per simbolitzar l'inici del nou cicle vital, els iranians netegen a consciència la casa en els dies anteriors al Nowruz.

Poques hores abans que entri l'any nou, les famílies es reuneixen al voltant d'una taula amb set objectes o fruits el nom dels quals comença en farsi per s (com les llavors de blat o de llenties germinades, sabzeh), els quals representen el renaixement, la salut, l'alegria, la prosperitat, la felicitat, la paciència i la bellesa. També es col·loquen sobre la taula un Alcorà, un mirall i una peixera amb peixos de colors, garantia de bona sort. Als carrers, s'encenen fogueres, es canta i s'acompanya a Hajji Firuz, un personatge de cara negra que dansa al so de tambors i panderetes portadors de bons auguris.

En els 13 dies següents, durant els quals les escoles romanen tancades, els menors de cada família estrenen vestits i es dediquen a visitar oncles i avis, que els fan regals o els lliuren alguns diners. A més, és també costum que els adults s'apropin a saludar a casa dels seus familiars, veïns i amics.

El tretzè dia,sizadh Bédar, últim de les celebracions, les famílies van al camp per preparar un dinar a l'aire lliure. Les llavors germinades es tiren a un riu o un rierol, però abans s'han fet petits nusos en les tiges. Cada nus representa un desig per al nou any i s'espera que, si el corrent els desfà, es compleixin.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nowruz Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. També es pot trobar escrit com a Nouruz, Norouz, Norooz, Narooz, Nawru, Nauruz, Nawroz, Noruz, Nohrooz, Novruz, Nauroz, Navroz, Naw-Rúz, Nowroj, Navroj, Nevruz, Наврӯз, Newroz, Navruz, Navrez, Nooruz, Nauryz, Nevruz, Nowrouz, ნავრუზი (georgià), नवरेह (caixmir), નવરોઝ (Parsi Gujarati)