Vés al contingut

Néron essayant des poisons sur des esclaves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaNéron essayant des poisons sur des esclaves
Fitxa
DireccióGeorges Hatot Modifica el valor a Wikidata
Producciógermans Lumière Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1896 Modifica el valor a Wikidata
Durada1 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepeplum i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0450067 Letterboxd: neron-essayant-des-poisons-sur-des-esclaves TMDB.org: 193623 Modifica el valor a Wikidata

Néron essayant des poisons sur des esclaves és una vista fotogràfica animada muda francesa produïda pels germans Lumière i dirigida per Georges Hatot, estrenada el 1896 o 1897.[1]

Aquesta pel·lícula es considera el primer pèplum de la història del cinema.[2] S'inspira en la concepció que els artistes del segle XIX tenien de l'Antiguitat.[3]

Sinopsi

[modifica]

L'emperador Neró alimenta amb verins a dos esclaus, que s'enfonsen i moren als seus peus. Té un plaer cruel en veure el seu patiment.

Anàlisi

[modifica]
Cleòpatra provant verins a presoners condemnats a mort, pintura de Cabanel, 1887

Segons Claude Aziza,

« hi trobem de tot en aquest minut curt: sang, voluptuositat, horror. Un emperador boig, víctimes innocents (de les quals no diem, ai!, si són cristians. Però no hi ha dubte que haurien esdevingut)... Hatot s'inspira en el quadre de Cabanel, deu anys abans, Cleòpatra provant verins a condemnats a mort[4] »

.

Notes

[modifica]
  1. «Néron essayant des poisons sur des esclaves». Catalogue Lumière, 03-12-2013.
  2. Jean-Claude Seguin. Alexandre Promio, ou Les énigmes de la lumière. París: L'harmattan, 1999. 
  3. Mélanges Pierre Lévêque: Anthropologie et société, publié par Marie-Madeleine Mactoux et Évelyne Geny
  4. Claude Aziza. Le péplum : l'Antiquité au cinéma, 1998, p. 5. 

Bibliografia

[modifica]
  • Claude Aziza. Guide de l'Antiquité imaginaire. Roman, cinéma, bande dessinée. París: Les Belles lettres, 2008.