Núria Parés Sellarès

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNúria Parés Sellarès
Biografia
Naixement1972 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Manlleu (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Vic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductora, escriptora, catedràtica Modifica el valor a Wikidata

Núria Parés Sellarès (Manlleu, Osona, 1972) és una traductora, escriptora i professora catalana.[1]

Natural de Manlleu, però amb la residència a Vic, abans de ser traductora, va estudiar i es va llicenciar en Turisme, i volia ser hostessa de vol. No ha exercit mai, però aquest ofici. Es va llicenciar també en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vic. Es va especialitzar en traducció jurídica, econòmica i literària,[1] i actualment és traductora jurada de la Generalitat de Catalunya.[2] Ha exercit com a professora a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.[3]

Pel que fa al seu coneixement de les llengües, Parés domina cinc llengües: l'anglès, el francès, l'italià (aquests dos en un nivell mitjà), el castellà i el català. I tradueix, professionalment, des de les quatre primeres cap a la cinquena i en algun cas també cap al castellà.[1]

Parés porta en el seu llarg historial professional, amb vint-i-dos anys d'experiència, prop de tres-centes cinquanta traduccions, entre les quals destaquen obres d'Oliver Sacks com Musicofilia, Migranya, i més, Robert Fisk (La gran guerra per la civilització), Donna Leon, Mort Entre línies, La temptació del perdó, i més, Dolores Redondo, Et donaré tot això i la trilogia del Baztán, María Dueñas, Les filles del capità, A. J. Finn, La dona de la finestra, o Jo Frost (Ja ets mare!) al català. En castellà té, per exemple, Guía fin de semana El Cairo/Nilo per a National Geographic Society (2011). La primera de les seves traduccions fou Estúpids Homes Blancs, del documentalista nord-americà Michael Moore. La darrera, Reflexions sobre cinema, de Quentin Tarantino.[1] Entre les seves traduccions ha destacat, per circumstàncies anecdòtiques, quan en una entrevista l'autor no va saber respondre sobre qui era la seva traductora,[4] la de Santi Vila, D'herois i Traïdors, una mena crònica en primera persona al voltant dels fets d'octubre.[5]

A banda de traductora, Parés és també autora de tres obres de ficció: Sonatines de carnestoltes (2010), La petita història d'en Nil (2014) i Records de xocolata (2015), totes elles guions per a històries narrades i representades amb peces per a piano de diversos autors.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Qui és Núria Parés? Perfil de la traductora al català del darrer llibre de Santi Vila». VilaWeb, 18-03-2018 [Consulta: 19 març 2018].
  2. ↑ «Registre oficial de professionals de la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català i viceversa». Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 març 2018].
  3. ↑ Brugué, Lydia «Entrevista a Núria Parés, traductora literària». Tradiling, 21-10-2016 [Consulta: 19 març 2018].
  4. ↑ «Santi Vila: ‘Permeti’m que em reivindiqui noble’». VilaWeb, 08-03-2018 [Consulta: 19 març 2018].
  5. ↑ «‘D'herois i traïdors', el procés explicat per Santi Vila». VilaWeb, 05-03-2018 [Consulta: 19 març 2018].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núria_Parés_Sellarès&oldid=31264457»