O. Henry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: O.Henry)
Infotaula de personaO. Henry

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) William Sydney Porter Modifica el valor a Wikidata
11 setembre 1862 Modifica el valor a Wikidata
Greensboro (Carolina del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 1910 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMontford Area Historic District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1899 Modifica el valor a Wikidata –  1910 Modifica el valor a Wikidata
GènereConte Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaO. Henry Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsMargaret Worth Porter Modifica el valor a Wikidata
PareAlgernon Sidney Porter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Condemnat permalversació Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0377958 Allocine: 179959 Allmovie: p217473 IBDB: 11004 TMDB.org: 792498
Musicbrainz: 7293409c-da33-4b30-b6c9-edb7b8696f77 Discogs: 605138 IMSLP: Category:Henry,_O. Find a Grave: 772 Project Gutenberg: 634 Modifica el valor a Wikidata

O. Henry era el pseudònim literari de l'escriptor estatunidenc William Sydney Porter (11 de setembre de 18625 de juny de 1910). Les seves històries curtes eren molt conegudes (és considerat un mestre del relat breu), i el seu intel·ligent tractament dels finals (sorprenents i enginyosos), va popularitzar en anglès l'expressió un final a la O. Henry.

Biografia[modifica]

Amb disset anys, va entrar a treballar com a comptable a la farmàcia del seu oncle. Va decidir deixar la comptabilitat per anar treballar en un ranxo d'ovelles.

El 1887 es va escapar amb la filla d'una família benestant i van tenir una filla. Desitjós de trobar una certa estabilitat, l'any 1891 va començar a treballar fent plànols per al Registre de la Propietat i poc després va entrar al First National Bank, del qual va ser acomiadat tres anys després, acusat de malversació. El dia abans del judici es va embarcar sol cap a Hondures, on va viure fins al 1897. Va tornar en saber que la seva dona estava greument malalta, al llit de mort. Tan bon punt va trepitjar els Estats Units, fou capturat per la justícia i condemnat a cinc anys de presó.

En sortir de la garjola, es va canviar el nom per esborrar el seu passat i es va traslladar a la ciutat de Nova York, que es va convertir en la inspiració dels seus relats, publicats setmanalment entre el 1903 i el 1906 al New York World. Es va casar amb la seva primera xicota.

L'enorme èxit que va aconseguir li va permetre gaudir d'un cert benestar econòmic, sempre compromès per la seva addicció a l'alcohol. Va morir a causa d'una cirrosi hepàtica.

Als Estats Units, el premi literari dedicat al conte duu el seu nom, i l'han guanyat escriptors de gran prestigi com William Faulkner, Dorothy Parker, Truman Capote, Cynthia Ozick, Raymond Carver o Saul Bellow.

Traduccions al català[modifica]

  • Històries de Nova York. Traducció Xavier Pàmies, 2020. Viena Edicions.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]