Obioma Nnaemeka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaObioma Nnaemeka

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Agulu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Minnesota - Philosophiæ doctor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Indianàpolis Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióacadèmica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Indiana
Universitat d'Indiana - Universitat Purdue d'Indianàpolis, catedràtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc webliberalarts.iupui.edu… Modifica el valor a Wikidata

Obioma Nnaemeka (Agulu, 28 d'octubre del 1948) és una professora universitària nigeriana que viu als Estats Units.

Trajectòria[modifica]

Es va llicenciar en la Universitat de Nigèria de Nsukka. Hi cursà estudis africans, francés i alemany. El 1989 va obtenir un doctorat en estudis francesos i francòfons en la Universitat de Minnesota.[1] El 2017, és professora de francés, estudis feministes i estudis africans en la Universitat d'Indiana- Universitat de Purdue, a Indianapolis.

En la Universitat de Minnesota, Nnaemeka és presidenta de l'Associació d'Estudiants de Nigèria, i fundadora i presidenta de l'Associació de Dones Universitàries Africanes. També és presidenta del Jessie Obidiegwu Education Fund, una ONG dedicada a l'educació de dones i xiquetes a Àfrica.[2] A vegades ha sigut consultora per a les Nacions Unides i el Banc Mundial.

Recerques[modifica]

Obioma Nnaemeka ha fet estudis sobre escriptores negres, com ara Mariama Bâ, sobre teories feministes, literatura francòfona, obres orals i escrites d'Àfrica i la diàspora africana, estudis de gènere i drets humans.[3][4][5] Abans d'arribar a la Universitat d'Indiana, ensenyava en la Universitat de Nigèria de Nsukka i també en la Universitat de Wooster, a Ohio.[6] És crítica de cultura per al departament francés del servei internacional de Ràdio Holanda a Hilversum. També és membre de la junta del Centre de Lideratge de Dones Globals de l'Escola de Negocis Leavey.[7]

És la creadora del concepte de "negofeminisme", una concepció del feminisme africà en què es realitzen millores mitjançant processos de negociació, respectant les estructures familiars tradicionals.[8] És per això que critica el que considera una intrusió irrespectuosa de les feministes occidentals en les modalitats de tractament de la violència infligida a les dones africanes, com la mutilació genital.[9] Demana una redefinició del feminisme per part de les dones africanes, en els seus propis termes, tot reintroduint-hi les qüestions de l'ètnia.[10]

Publicacions[modifica]

  • Obioma Nnaemeka, eds. Female Circumcision and the Politics of Knowledge:African Women in Imperialist Discourse. Westport: Praeger Press, 2005.
  • Obioma Nnaemeka, Theorizing, Practicing, and Pruning Africa’s Way, Vol. 29, No. 2, Development Cultures: New Environments, New Realities, éditrices: Françoise Lionnet, Obioma Nnaemeka, Susan H. Perry, Celeste Schenck (Winter 2004), p. , The University of Chicago Press, DOI: 10.1086/378553.[11]
  • Obioma Nnaemeka, Sisterhood, Feminisms and Power in Africa: From Africa to the Diaspora, Africa World Press, 1998 - 513 pagesISBN.[12]

Referències[modifica]

  1. ↑ «2004 : Nnaemeka: Distinguished Leadership Award: Global Programs and Strategy Alliance: University of Minnesota». global.umn.edu. Arxivat de l'original el 7 de setembre de 2015. [Consulta: 25 novembre 2017].
  2. ↑ «Jessie Obidiegwu Education Fund » Prof. Obioma Nnaemeka, President & CEO» (en anglés). joefund.org. [Consulta: 25 novembre 2017].
  3. ↑ Zongo, Opportune «Rethinking African Literary Criticism: Obioma Nnaemeka». Research in African Literatures, 27, 2, 1996, pàg. 178–184. DOI: 10.2307/3820170 [Consulta: 25 novembre 2017].
  4. ↑ Meeting, African Literature Association. The Growth of African Literature (en anglés). Africa World Press, 1998, p. 314. ISBN 978-0-86543-659-6. 
  5. ↑ Elaine Salo «Lessons in race and African feminism | Sunday Independent» (en anglés). Sunday independent, 08-09-2013 [Consulta: 25 novembre 2017].
  6. ↑ «aawsexec.html». africanwomenstudies.org. [Consulta: 25 novembre 2017].
  7. ↑ «Obioma Nnaemeka, Phd» (en anglés). Marquette University, na. Arxivat de l'original el 8 de setembre de 2014. [Consulta: 25 novembre 2017].
  8. ↑ «Africa's answer to militant feminism». www.eurekastreet.com.au. [Consulta: 25 novembre 2017].
  9. ↑ Barker, Michael. «Swans Commentary: Female Circumcision And The Tahirih Justice Center, by Michael Barker - barker24». www.swans.com. [Consulta: 25 novembre 2017].
  10. ↑ MCCANN, CAROLE; Kim. Feminist Theory Reader (en anglès). Routledge, 2013-06-07, p. 640. ISBN 978-1-135-07383-1. 
  11. ↑ Nnaemeka, Obioma «Nego‐Feminism: Theorizing, Practicing, and Pruning Africa’s Way». Signs, 29, 2, 2004, pàg. 357–385. DOI: 10.1086/378553 [Consulta: 25 novembre 2017].
  12. ↑ 1948-, Nnaemeka, Obioma,. Sisterhood, feminisms, and power. Africa World Press, 1998. ISBN 978-0-86543-439-4. OCLC 36865692. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Obioma_Nnaemeka&oldid=32826529»