Vés al contingut

Tipus de fulles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Oblanceolat)

La fulla de les plantes pot classificar-se, segons diferents paràmetres, de les maneres següents:

Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada

Segons la forma del limbe

[modifica]
Forma Tipus Descripció
Acicular
acicular o aciculiforme
Amb forma d'agulla, prima i punxeguda
Cordada
cordada
En forma de cor
Cuneada
cuneada o cuneiforme
Triangular, en forma de tascó
Deltoide
deltoide
Triangular, el pecíol estant insert a un costat
Digidata
digitada
Dividida en lòbuls en forma de dit
El·líptica
el·líptica
Oval, sense punta clarament marcada
Ensiforme
ensiforme
Llarga i punxeguda, en forma d'espasa
Espatulada
espatulada
Amb forma d'espàtula, el limbe es transforma progressivament en pecíol
Falciforme
falçada, falciforme
Amb forma de dalla
flabel·lada
flabel·lada
Semicircular, en forma de vano
Hastada
hastada
Amb forma d'alabarda
Lanceolada
lanceolada
En forma de llança i més ampla prop del pecíol que de l'àpex
Linear
linear
Llarga i molt estreta
lirada
lirada
Amb el segment terminal més gros que els laterals
lobada
lobada
Dividida en diversos lòbuls
multifida
multífida
Dividit en tires
obcordada
obcordada
Amb forma de cor, el pecíol estant inserit a la punta
oblanceolada
oblanceolada
Amb l'extremitat més àmplia que la base
oblonga
oblonga
Amb forma allargada, amb les vores sensiblement paral·leles
obovada
obovada
El·líptica, més ampla cap al cim que a la base
orbicular
orbicular
Amb forma arrodonida
ovada
ovada
Oval, amb forma d'ou
palmada
palmada
Dividida en lòbuls disposats com els dits de la mà
pedada
pedada
Palmada, amb els lòbuls laterals units a la base
peltada
peltada
Arrodonida, amb el pecíol inserit enmig del limbe i el limbe envoltant el pecíol
perfoliada
perfoliada
Amb el limbe envoltant la tija que sembla traspassar-lo
pinnatífida
pinnatífida
Profundament dividida en lòbuls, però amb les divisions que no arriben fins al nervi medial
reniforme
reniforme
Amb forma de ronyó
romboïdal
romboidal
Amb forma de rombe
runcinada
runcinada
Amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base
sagitada
sagitada
Amb forma de fletxa
subulada
subulada
Amb forma d'alena

Segons la forma de l'àpex

[modifica]
  • Apiculada: amb l'extrem en forma de mucró. Sinònim de mucronada.
  • Acuminada: amb l'extrem allargat en punta fina.
  • Aguda: amb l'extrem en punta prima.
  • Aristada: proveïda d'una espina terminal.
  • Emarginada: amb l'extrem en forma d'escotadura.
  • Mucronada: amb l'extrem en forma de mucró.
  • Obtusa: amb l'extrem en la punta arrodonida.
  • Retusa: amb l'extrem deprimit.
  • Truncada: amb l'extrem que sembla tallat.

Segons la forma del marge

[modifica]

S'anomenen fulles enteres les que tenen el marge sense entrants i ni sortints. Si els entrants són més profunds, podem trobar-nos amb tres casos:

  • Fulles feses (-ifida): els entrants no arriben a la meitat de la distància entre el nervi medial i la vora.
  • Fulles partides (-ipartida): els entrants passen de la meitat de la distància al nervi medial, però no hi arriben.
  • Fulles seccionades (-isecta): els entrants arriben al nervi medial.

Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons la nervadura original un sufix amb funció de la profunditat de la incisió. D'aquests manera els termes es combinen com:

Fesa Partida Seccionada
Nervadura pinnada Pinnatífida Pinnatipartida Pinnatisecta
Nervadura palmada Palmatífida Palmatipartida Palmatisecta

Quan els segments de la fulla estan dividits de la mateixa manera que el conjunt de la fulla, es fa servir el mateix adjectiu amb el prefix bi. Així, una fulla pinnatisecta amb els segments pinnatisectes, és una fulla bipinnatisecta.

Segons la forma de la base

[modifica]
Forma Tipus Descripció
Amplexicaule
Amplexicaule
Amb la base que abraça la tija encerclant-la
Arrodonida
Arrodonida
Amb la base rodona
Asimètrica
Asimètrica
Amb els costats de la base no simètrics
Atenuada
Atenuada
Amb l'extrem de la base agut i més o menys estret
Auriculada
Auriculada
Amb forma de lòbuls d'orella
Cordada
Cordada
Amb forma de cor
Cuneada
Cuneada
Amb base recta i convergent en forma de falca
Decurrent
Decurrent
Amb el limbe prolongat sobre la tija per sota del punt d'inserció
Embeinadora
Embeinadora
Amb una beina que envolta parcialment o totalment la tija
Hastada
Hastada
Amb els lòbuls basals més o menys triangulars i dirigits cap a fora

Segons la divisió del marge

[modifica]

Es parla de fulles simples quan aquestes presenten el limbe tot d'una peça, o de fulles compostes quan presenten un limbe ramificat i dividit en "fulletes" d'ordre inferior i més petites anomenades folíols.

Simples

[modifica]
Forma Tipus Descripció
ciliada
ciliada
Cilis fins
crenada
crenada o fistonada
Dents arrodonides en forma de fistó
dentada
dentada
Dents més o menys llargues
denticulada
denticulada
Finament dentada
doblement dentada
doblement dentada
Amb dents grans i de més petites
espinulosa
espinulosa
Marge amb espines més o menys agudes
lobada
lobada
Marge amb lòbuls
ondulada
ondulada
Sinuositats àmplies
sencera
entera
Marge llis i uniforme[1]
serrada
serrada
Dents punxegudes i molt pròximes
serrulada
serrulada
Finament serrada
sinuada
sinuada
Amb sinuositats o sinus poc profunds

Compostes

[modifica]
Forma Tipus Subtipus Descripció
Trifoliada
Trifoliada
Amb tres folíols
Palmaticomposta
Palmaticomposta
Fulla composta amb nervadura palmada
Pinnaticomposta
Fulla composta amb nervadura pinnada
Imparipinnada
Imparipinnada
Amb els folíols en nombre imparell, de manera que termina en un folíol
Paripinnada
Paripinnada
Amb els folíols en nombre parell i sense folíol terminal
Bipinnada
Bipinnada
Fulla dues vegades pinnada
Tripinnada
Tripinnada
Fulla tres vegades pinnada
-
Bipalmada
Fulla dues vegades palmada

Segons el pecíol

[modifica]

Tenint en compte la presència o no d'un pecíol, les fulles poden ser:

  • Peciolades: amb pecíol clarament diferenciat i visible.
  • Sèssils: quan les fulles s'insereixen directament sobre la tija sense que el pecíol sigui visible o diferenciable.

Segons el marge del limbe

[modifica]

En visió transversal i mirant la secció de la fulla, es poden reconèixer limbes foliars:

Forma Tipus Descripció
Involuts
Involuts
Amb el marge cargolat cap amunt, sobre l'anvers
Revoluts
Revoluts
Amb el marge cargolat cap avall, sobre el revers

1: Feixos vasculars de la vena mitjana, al centre de la fulla

2: Tija

Segons la nervadura

[modifica]

Molt sovint, el limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar) i, només en el cas de no observar-n'hi, parlem de fulles enèrvies. Pot adoptar diferents disposicions:

  • Nervadura pinnada (fig. a): hi ha un nervi principal, continuació del pecíol, que recorre el limbe des de la base fins a l'extrem (l'àpex) i uns nervis secundaris, més prims, que surten del principal a banda i banda, recordant la forma de les barbes d'una ploma (d'aquí el nom pinnada, derivat de penna, que són les plomes grosses de les ales i la cua dels ocells).
  • Nervadura reticulada o anastomitzada (fig. b): el nervi principal se subdivideix en nervis secundaris i, aquest, a la vegada, en nervis d'ordre inferior fent un reticle.
  • Nervadura paral·lela (fig. c): tots els nervis neixen a la base de la fulla i la recorren paral·lels.
  • Nervadura palmada (fig. d): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten de l'extrem del pecíol.
  • Nervadura flabel·lada (fig. e): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten en forma de ventall obert.

tipus de nervadura

Disposició de les fulles a la tija

[modifica]

A la disposició de les fulles sobre la tija se l'anomena fil·lotaxi. Les tipologies més importants són:

  • Alternes (fig a.) - quan es troben a diferents alçades.
  • Decussades (fig b.) - els parells de fulles es troben en creu unes respecte a les altres.
  • Dístiques (fig c.) - quan estan disposades en dues files oposades
  • Esparses - quan es troben disposades més o menys helicoidement sobre la tija.
  • Fasciculades - quan es disposen en grups a la part superior de la tija.
  • Imbricades: quan es disposen una damunt de l'altra mig recobrint-se les unes a les altres.
  • Oposades - una enfront de l'altra en el mateix nus.
  • Perfoliades - fulles adherides a la tija i envoltant aquesta.
  • Roseta basal - agrupació de fulles situades en la base de la planta en forma radial.
  • Ternades - verticils en grups de tres a cada nus.
  • Verticil·lades (fig d.) - amb tres o més fulles sortint del mateix nus.

Disposició de les fulles sobre la tija (fil·lotaxi)

Textura de les fulles

[modifica]

En relació a aquest caràcter, les fulles poden ser:

  • Herbàcies: fines verdes i toves.
  • Coriàcies: de consistència similar al cuir.
  • Crasses: plenes de suc i més o menys gruixudes.
  • Membranoses o escarioses: fines i translúcides.
  • Suculentes : veg. crasses

Segons la presència o no de pilositat

[modifica]

Com en el cas de les tiges, les fulles poden no presentar cap mena de pilositat anomenant-se llavors fulles glabres. Segons el tipus, la densitat i la consistència dels pèls, podem parlar de fulla:

  • Hirsuta: amb pèls rectes i rígids.
  • Híspida: amb pèls rectes, rígids, endurits i punxents.
  • Pilosa: amb pels llargs, rectes i blans.
  • Pubescent: amb pèls curts i suaus.
  • Sedosa: amb pèls fins, aplicats i brillants.
  • Tomentosa: amb pèls entortolligats densament disposats.

Segons la durada de les fulles

[modifica]

Les fulles tenen una vida limitada, però per a les plantes que viuen durant més d'un any (perennes) poden trobar diferents comportaments de les fulles que donen com a resultat diferents tipus de plantes:

  • Caducifòlies: plantes que perden la fulla en arribar l'estació desfavorable per a la planta, que a l'hemisferi nord acostuma a coincidir amb l'hivern com per exemple amb algunes espècies de roures com el Quercus pubescens (n'hi ha de marcescents com Quercus canariensis o Quercus faginea).
  • Marcescents: plantes amb fulles que s'assequen totes sobre la planta en arribar l'estació desfavorable (hivern) però no es desprenen immediatament sinó que ho fan a la primavera quan s'inicia la nova brotada foliar de la planta com en el faig (Fagus sylvatica).
  • Perennifòlies: plantes que presenten fulles durant tot l'any, atès que a mesura que cauen les fulles velles en van sortint de noves com el llorer (Laurus nobilis).

Segons la seva consistència

[modifica]

Les plantes de fulla dura o coriàcia s'anomenen esclerofil·les mentre que les de fulla tova s'anomenen malacòfiles.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «entera ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia

[modifica]