Ocell de tempesta europeu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuOcell de tempesta europeu
Hydrobates pelagicus Modifica el valor a Wikidata
Hydrobates pelagicus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura38 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22698477 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreProcellariiformes
FamíliaHydrobatidae
GènereHydrobates
EspècieHydrobates pelagicus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Hydrobatesmap2.png
Modifica el valor a Wikidata

L'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit, i l'única espècie del gènere Hydrobates segons la classificació de l'IOC,[1] si bé altres autors consideren membres d'aquest gènere altres 14 espècies que aquest organisme inclou Oceanodroma.[2]

Noms vernacles[modifica]

Escateret (PV), noneta (B), mare americana (B).[3][4]

Descripció[modifica]

Molt menut, com una oroneta cuablanca. Negre amb carpó blanc, color que s'estén cap als flancs. També presenta una tènue franja blanca a l'anvers alar, especialment els jóvens, i una altra més marcada al revers. Cua quadrada molt distintiva, tret que permet diferenciar-lo del petrell cuaforcat (Oceanodroma leucorchoa). Vola amb un aleteig ràpid i dèbil que recorda al d'una rata pennada, amb les potes penjant.[3]

European Storm-petrel.jpg

Costums[modifica]

Se'l pot veure durant tot l'any, solitari, a les aigües de mar endins; però quan hi ha tempesta s'apropa més a les costes i vola entre les concavitats de les onades amb les potes desplegades. A vegades pot ser bastant gregari. Se l'ha vist seguint als vaixells. També s'apropa a la costa en època de cria.[3]

Alimentació[modifica]

Es nodreix amb plàncton, peixos, algues i deixalles dels vaixells, que segueix amb vol suau.

Reproducció[modifica]

Quan ha de niar excava forats, aprofita caus abandonats o cerca coves entre les roques, en forats d'illots i altres indrets inaccessibles de l'Atlàntic nord i el Mediterrani occidental. Les principals colònies de cria als Països Catalans són Eivissa, Cabrera i a l'illot de Benidorm. Quan troba un bon lloc, hi diposita un ou, que cova durant uns 44 dies. Els polls deixen el niu després de 7 o 8 setmanes.[5][3]

Referències[modifica]

  1. Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.2). doi : 10.14344/IOC.ML.7.2.
  2. Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni; Franch, Martí. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears (en català). segona. Montseny: Lynx, març del 2014, p. 54. ISBN 978-84-96553-95-8. 
  4. [enllaç sense format] https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000269/00000084.pdf
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 17. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]