Olimpia Arozena Torres

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaOlimpia Arozena Torres
Retrato de Olimpia Arozena, pintado por Susana Roig Hervás. Universitat de València.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 19 de juliol de 1902
San Cristóbal de La Laguna
Mort 1 de desembre de 1971 (69 anys)
València
Activitat professional
Ocupació Professora
Modifica dades a Wikidata

Olimpia Arozena Torres (San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 19 de juliol de 1902 - València, 1 de desembre de 1971) va ser una de les primeres dones que van accedir a la Universitat de València i primera professora que va tenir aquesta institució.[1][2]

Biografia[modifica]

Olimpia Arozena cursa a la seva ciutat natal els estudis mitjans i obté la titulació de batxillerat en 1921. En traslladar-se la família a València, es veu obligada a matricular-se, en el curs 1925-1926,[3] a la Facultat de Filosofia i Lletres, Secció Història, on va obtenir el títol de llicenciada amb Premi Extraordinari en 1929.[4]

Els passos d'Olimpia va seguir en el curs 1930-1931, la seva germana Aurora, la qual es va matricular també a la Universitat de València, però Aurora ho va fer a la Facultat de Ciències.[5]

En aquest curs Olimpia es convertia en la primera dona professora universitària de la Universitat de València. Va exercir el treball en la mateixa facultat de Filosofia i Lletres a la que havia estudiat, convertint-se en la primera docent auxiliar a la secció d'Història.[6]

Va ser membre del laboratori d'Arqueologia d'aquesta Universitat.[7]

També, va participar en els treballs del Seminari de Filologia Valenciana, durant la Segona República i la Guerra Civil, que va acabar transformant-se en l'Institut d'estudis valencians, havent treballat en l'esmentat seminari tant Olímpia com Antonio Álvarez Antolino, i havent confeccionat entre ambdós un fitxer de vocables valencians.[8]

Després de la Guerra Civil Espanyola, Olimpia va ser depurada i es va allunyar de l'ensenyament públic, el que el va motivar a crear la seva pròpia acadèmia d'ensenyament, per al que va utilitzar el seu propi domicili particular.[6] Aquesta tasca la va compaginar amb els seus estudis per aconseguir el doctorat, treballant una tesi sobre la història de València. En 1949 es va doctorar en Filosofia i Lletres amb la tesi: "Noves aportacions a la història de València".[1]

En la dècada de 1950 va aconseguir accedir a una plaça pública en un institut d'educació secundària de Castelló de la Plana.[9]

Entre les seves publicacions destaca “Un cuadro de San Jerónimo del taller de los Macip”, publicat a la revista de la Facultat de Geografia i Història, Saitabi, en 1951, ISSN 0210-9980, Nº. 8, 35-38, 1951, pàg. 173-174.

La Universitat de València va instaurar l'any 2011, un premi que es convoca amb caràcter biennal, denominat premi "Gènere i Docència en l'Educació Superior 'Olimpia Arozena Torres'". Amb ell la institució universitària tracta d'incentivar l'elaboració de materials i recursos docents destinats a la formació en igualtat i amb perspectiva de gènere, que puguin ser utilitzats en totes les modalitats de la docència. Aquest premi s'emmarca dins del Pla d'Igualtat, la Universitat de València, a través de la Unitat d'Igualtat, fomentant amb això el valor de la igualtat en la docència i destacant les aportacions que han anat fent al llarg de la història, i que segueixen aportant, les dones a la institució universitària. Es va decidir posar-li el nom d'Olimpia Arozena Torres, per haver estat una de les primeres dones que van accedir a la Universitat de València i la primera que va ser professora en aquesta institució.[10]

Carrer dedicat a la ciutat de València[modifica]

Al mes de gener de 2016 el Consell per la Dona i per la Igualtat de l'Ajuntament de València va decidir dedicar-li un carrer junt a altres 43 dones que no han tingut l'oportunitat d'obtindre el reconeixement al llarg de la història.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «La Universitat commemora el Dia Internacional de la Dona». Universitat de València, 7 març del 2011. [Consulta: 22 novembre del 2016].
  2. Díaz-Andreu García, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi. Diccionario histórico de la arqueología en España: (siglos XV-XX) (en castellà). Pàgina 97 i 373: Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2009, p. 782. ISBN 8496467457. 
  3. AUV. Libro Actas Grado de Licenciado. Facultad de Filosofía y Letras. 1897-1898 a 1960-1961. Sig. 2680.
  4. AUV. Expediente Académico, 1218/5. Olimpia Arozena Torres.
  5. 92 AUV. Libro Matrícula Enseñanza Oficial. Facultad de Ciencias. 1928-1935. Sig. 2568.
  6. 6,0 6,1 «El Ayuntamiento de Valencia reconoce la figura de Olimpia Arocena Torres» (en castellà). El Periódic. com, 8 octubre del 2014. [Consulta: 22 novembre del 2016].
  7. Mancebo, Mª Fernanda:” La Universidad de Valencia. De la monarquía a la República (1919- 1939)”.Valencia. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1994. p. 397
  8. Mancebo, Mª Fernanda. "La Universitat de València. De la monarquia a la República (1919- 1939) ". València: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1994, p. 72. 
  9. «Información Académica» (en castellà). Inter Classica. Investigación y Difusión del Mundo Griego y Romano Antiguo. [Consulta: 22 novembre del 2016].
  10. «La (des)igualtat entre dones i homes en xifres» (en valencià). Universitat de València, 10 març del 2011. [Consulta: 22 novembre del 2016].
  11. «Las valencianas ilustres recuperan terreno en el callejero de la ciudad» (en castellà). Levante-emv.com, 16-01-2016. [Consulta: Gener 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Les primeres dones de la Universitat de València Vicenta Verdugo Martí Centre Florida Universitària (adscrit a la Universitat de València)
  • Aulas y Saberes. VI Congreso Internacional de Historia de las Universidades Hispánicas (Valencia 1999). Volumen II. Universitat de València.
  • Aproximació a l’Escola Valenciana de Geografìa. Enric Ramiro Roca. Universitat de València 2002. Editorial Biblioteca Nueva S.L. Madrid 2002. ISBN 84-370-5375-7.
  • “Unas aplicadas de mucho cuidado”: precursores, pioneres i lluitadores en la història del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. Vanessa Albelda Borràs, Cristina Real Margalef i Antonio Vizcaíno Estevan. “SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia” Edita: universitat de valència Departament de Prehistòria i Arqueologia - Facultat de Geografia i Història ISBN 978-84-370-9437-3 Títol clau: SAGVNTVM, Dipòsit legal: V-1262-2014