Olimpia Arozena Torres

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaOlimpia Arozena Torres
Dades biogràfiques
Naixement 19 de juliol de 1902
San Cristóbal de La Laguna
Mort 1 de desembre de 1971 (69 anys)
València
Activitat professional
Ocupació Professora
Modifica dades a Wikidata

Olimpia Arozena Torres (San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 19 de juliol de 1902 - València, 1 de desembre de 1971) va ser una de les primeres dones que van accedir a la Universitat de València i primera professora que va tenir aquesta institució.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Olimpia Arozena cursa a la seva ciutat natal els estudis mitjans i obté la titulació de batxillerat en 1921. En traslladar-se la família a València, es veu obligada a matricular-se, en el curs 1925-1926,[3] a la Facultat de Filosofia i Lletres, Secció Història, on va obtenir el títol de llicenciada amb Premi Extraordinari en 1929.[4]

Els passos d'Olimpia va seguir en el curs 1930-1931, la seva germana Aurora, la qual es va matricular també a la Universitat de València, però Aurora ho va fer a la Facultat de Ciències.[5]

En aquest curs Olimpia es convertia en la primera dona professora universitària de la Universitat de València. Va exercir el treball en la mateixa facultat de Filosofia i Lletres a la que havia estudiat, convertint-se en la primera docent auxiliar a la secció d'Història.[6]

Va ser membre del laboratori d'Arqueologia d'aquesta Universitat.[7]

També, va participar en els treballs del Seminari de Filologia Valenciana, durant la Segona República i la Guerra Civil, que va acabar transformant-se en l'Institut d'estudis valencians, havent treballat en l'esmentat seminari tant Olímpia com Antonio Álvarez Antolino, i havent confeccionat entre ambdós un fitxer de vocables valencians.[8]

Després de la Guerra Civil Espanyola, Olimpia va ser depurada i es va allunyar de l'ensenyament públic, el que el va motivar a crear la seva pròpia acadèmia d'ensenyament, per al que va utilitzar el seu propi domicili particular.[6] Aquesta tasca la va compaginar amb els seus estudis per aconseguir el doctorat, treballant una tesi sobre la història de València. En 1949 es va doctorar en Filosofia i Lletres amb la tesi: "Noves aportacions a la història de València".[1]

En la dècada de 1950 va aconseguir accedir a una plaça pública en un institut d'educació secundària de Castelló de la Plana.[9]

Entre les seves publicacions destaca “Un cuadro de San Jerónimo del taller de los Macip”, publicat a la revista de la Facultat de Geografia i Història, Saitabi, en 1951, ISSN 0210-9980, Nº. 8, 35-38, 1951, pàg. 173-174.

La Universitat de València va instaurar l'any 2011, un premi que es convoca amb caràcter biennal, denominat premi "Gènere i Docència en l'Educació Superior 'Olimpia Arozena Torres'". Amb ell la institució universitària tracta d'incentivar l'elaboració de materials i recursos docents destinats a la formació en igualtat i amb perspectiva de gènere, que puguin ser utilitzats en totes les modalitats de la docència. Aquest premi s'emmarca dins del Pla d'Igualtat, la Universitat de València, a través de la Unitat d'Igualtat, fomentant amb això el valor de la igualtat en la docència i destacant les aportacions que han anat fent al llarg de la història, i que segueixen aportant, les dones a la institució universitària. Es va decidir posar-li el nom d'Olimpia Arozena Torres, per haver estat una de les primeres dones que van accedir a la Universitat de València i la primera que va ser professora en aquesta institució.[10]

Carrer dedicat a la ciutat de València[modifica | modifica el codi]

Al mes de gener de 2016 el Consell per la Dona i per la Igualtat de l'Ajuntament de València va decidir dedicar-li un carrer junt a altres 43 dones que no han tingut l'oportunitat d'obtindre el reconeixement al llarg de la història.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «La Universitat commemora el Dia Internacional de la Dona». Universitat de València, 7 març del 2011. [Consulta: 22 novembre del 2016].
  2. Díaz-Andreu García, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi. Diccionario histórico de la arqueología en España: (siglos XV-XX) (en castellà). Pàgina 97 i 373: Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2009, p. 782. ISBN 8496467457. 
  3. AUV. Libro Actas Grado de Licenciado. Facultad de Filosofía y Letras. 1897-1898 a 1960-1961. Sig. 2680.
  4. AUV. Expediente Académico, 1218/5. Olimpia Arozena Torres.
  5. 92 AUV. Libro Matrícula Enseñanza Oficial. Facultad de Ciencias. 1928-1935. Sig. 2568.
  6. 6,0 6,1 «El Ayuntamiento de Valencia reconoce la figura de Olimpia Arocena Torres» (en castellà). El Periódic. com, 8 octubre del 2014. [Consulta: 22 novembre del 2016].
  7. Mancebo, Mª Fernanda:” La Universidad de Valencia. De la monarquía a la República (1919- 1939)”.Valencia. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1994. p. 397
  8. Mancebo, Mª Fernanda. "La Universitat de València. De la monarquia a la República (1919- 1939) ". València: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1994, p. 72. 
  9. «Información Académica» (en castellà). Inter Classica. Investigación y Difusión del Mundo Griego y Romano Antiguo. [Consulta: 22 novembre del 2016].
  10. «La (des)igualtat entre dones i homes en xifres» (en valencià). Universitat de València, 10 març del 2011. [Consulta: 22 novembre del 2016].
  11. «Las valencianas ilustres recuperan terreno en el callejero de la ciudad» (en castellà). Levante-emv.com, 16-01-2016. [Consulta: Gener 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Les primeres dones de la Universitat de València Vicenta Verdugo Martí Centre Florida Universitària (adscrit a la Universitat de València)
  • Aulas y Saberes. VI Congreso Internacional de Historia de las Universidades Hispánicas (Valencia 1999). Volumen II. Universitat de València.
  • Aproximació a l’Escola Valenciana de Geografìa. Enric Ramiro Roca. Universitat de València 2002. Editorial Biblioteca Nueva S.L. Madrid 2002. ISBN 84-370-5375-7.
  • “Unas aplicadas de mucho cuidado”: precursores, pioneres i lluitadores en la història del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. Vanessa Albelda Borràs, Cristina Real Margalef i Antonio Vizcaíno Estevan. “SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia” Edita: universitat de valència Departament de Prehistòria i Arqueologia - Facultat de Geografia i Història ISBN 978-84-370-9437-3 Títol clau: SAGVNTVM, Dipòsit legal: V-1262-2014