Olimpia Arozena Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOlimpia Arozena Torres

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1902 Modifica el valor a Wikidata
San Cristóbal de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10789736 Modifica el valor a Wikidata

Olimpia Arozena Torres (San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 19 de juliol de 1902 - València, 1 de desembre de 1971) va ser una de les primeres dones que van accedir a estudiar a la Universitat de València i primera professora que va tenir aquesta institució.[1][2]

Biografia[modifica]

Olimpia Arozena cursà a la seva ciutat natal els estudis mitjans i obtingué la titulació de batxillerat en 1921. En traslladar-se la família a València, es matriculà en aquesta universitat, en el curs 1925-1926,[3] a la Facultat de Filosofia i Lletres, Secció Història, on va obtenir el títol de llicenciada amb Premi Extraordinari en 1928.[4] El curs 1930-1931 la seva germana Aurora seguiria els seus passos i es matricularia a la Facultat de Ciències.[5]

L'any següent accedí al cos docent com a auxiliar de la Càtedra d'Arqueologia, Numismàtica i Epigrafia, esdevenint així la primera professora de la Universitat de València.[6] També es va incorporar com a membre del laboratori d'Arqueologia d'aquesta Universitat.[7]

També va participar en els treballs del Seminari de Filologia Valenciana, durant la Segona República i la Guerra Civil, que va acabar transformant-se en l'Institut d'Estudis Valencians, havent treballat en l'esmentat seminari tant Olímpia Arozena com Antonio Álvarez Antolino, i havent confeccionat entre ambdós un fitxer de vocables valencians.[8]

Després de la Guerra Civil Espanyola, Olimpia va ser depurada; Allunyada de l'ensenyament públic, va crear la seva pròpia acadèmia d'ensenyament, amb seu al seu propi domicili particular.[6] El 1947 fou nomenada professora adjunta, per impartir assignatures d'Història de l'Art Modern i Contemporani i va compaginar aquesta tasca amb els estudis per obtenir el doctorat, amb la tesi «Noves aportacions a la història de València» (1949).[1] En la dècada de 1950 va poder accedir a una plaça pública en un institut d'educació secundària de Castelló de la Plana.[9][10]

Entre les seves publicacions destaca l'article Un cuadro de San Jerónimo del taller de los Macip, publicat a la revista de la Facultat de Geografia i Història Saitabi, en 1951, ISSN 0210-9980, Nº. 8, 35-38, 1951, pàg. 173-174.

Premi Olimpia Arozena[modifica]

La Universitat de València va instaurar l'any 2011 el premi "Gènere i Docència en l'Educació Superior 'Olimpia Arozena Torres'", que es convoca amb caràcter biennal. Amb aquest premi, que s'emmarca dins del Pla d'Igualtat de la Universitat de València, la institució universitària tracta d'incentivar l'elaboració de materials i recursos docents destinats a la formació en igualtat i amb perspectiva de gènere, que puguin ser utilitzats en totes les modalitats de la docència.[11][12][1]

Reconeixement i memòria[modifica]

Un retrat d'Olimpia Arozena va ser ubicat al Paranimf de l'edifici històric de la Universitat de València, el 8 de març de 2017. Es tracta del primer retrat d'una dona que hi figura. Les altres 40 imatges de personalitats vinculades amb la Universitat de Valencia al llarg dels seus 500 anys història són homes.

Al mes de gener de 2016 el Consell per la Dona i per la Igualtat de l'Ajuntament de València va decidir dedicar-li un carrer junt a altres 43 dones que no han tingut l'oportunitat d'obtindre el reconeixement al llarg de la història.[13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «La Universitat commemora el Dia Internacional de la Dona». Universitat de València, 07-03-2011. [Consulta: 22 novembre 2016].
  2. Díaz-Andreu García, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi. Diccionario histórico de la arqueología en España: (siglos XV-XX) (en castellà). Pàgina 97 i 373: Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2009, p. 782. ISBN 8496467457. 
  3. AUV. Libro Actas Grado de Licenciado. Facultad de Filosofía y Letras. 1897-1898 a 1960-1961. Sig. 2680.
  4. AUV. Expediente Académico, 1218/5. Olimpia Arozena Torres.
  5. 92 AUV. Libro Matrícula Enseñanza Oficial. Facultad de Ciencias. 1928-1935. Sig. 2568.
  6. 6,0 6,1 «El Ayuntamiento de Valencia reconoce la figura de Olimpia Arocena Torres» (en castellà). El Periódic. com, 08-10-2014. [Consulta: 22 novembre 2016].
  7. Mancebo, Mª Fernanda:” La Universidad de Valencia. De la monarquía a la República (1919- 1939)”.Valencia. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1994. p. 397
  8. Mancebo, Mª Fernanda. "La Universitat de València. De la monarquia a la República (1919- 1939) ". València: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1994, p. 72. 
  9. «Información Académica» (en castellà). Inter Classica. Investigación y Difusión del Mundo Griego y Romano Antiguo. Arxivat de l'original el 2015-04-30. [Consulta: 22 novembre 2016].
  10. Biscaí Estevan, Tono. «Arqueòlogas. Olimpia Arozena Torres» (en castellà). Universitat de Barcelona. Material cedit per la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València.. [Consulta: 13 maig 2022].
  11. «La (des)igualtat entre dones i homes en xifres». Universitat de València, 10-03-2011. [Consulta: 22 novembre 2016].
  12. «Premi "Olimpia Arozena"». Universitat de València. Unitat d'Igualtat. [Consulta: 13 maig 2022].
  13. «Las valencianas ilustres recuperan terreno en el callejero de la ciudad» (en castellà). Levante-emv.com, 16-01-2016. [Consulta: Gener 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Les primeres dones de la Universitat de València Vicenta Verdugo Martí Centre Florida Universitària (adscrit a la Universitat de València)
  • Aulas y Saberes. VI Congreso Internacional de Historia de las Universidades Hispánicas (Valencia 1999). Volumen II. Universitat de València.
  • Aproximació a l'Escola Valenciana de Geografìa. Enric Ramiro Roca. Universitat de València 2002. Editorial Biblioteca Nueva S.L. Madrid 2002. ISBN 84-370-5375-7.
  • “Unas aplicadas de mucho cuidado”: precursores, pioneres i lluitadores en la història del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. Vanessa Albelda Borràs, Cristina Real Margalef i Antonio Vizcaíno Estevan. “SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia” Edita: universitat de valència Departament de Prehistòria i Arqueologia - Facultat de Geografia i Història ISBN 978-84-370-9437-3 Títol clau: SAGVNTVM, Dipòsit legal: V-1262-2014