Olinthus Gilbert Gregory
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 gener 1774  Yaxley (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Mort | 2 febrer 1841 (67 anys) Woolwich (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Sepultura | Església de St Nicholas, Plumstead 51° 29′ 13″ N, 0° 06′ 01″ E / 51.48693781°N,0.10014726°E | ||
| Editor Gentleman's Diary | |||
| 1802 – 1819 | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques, aritmètica, trigonometria, astronomia i mecànica | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari, astrònom, editor | ||
| Ocupador | Reial Acadèmia Militar de Woolwich (1802–1838) Universitat de Cambridge (1798–1802) John Proby, 1er comte de Carysfort (1793–) | ||
| Família | |||
| Fills | Charles Hutton Gregory | ||
 | |||
Olinthus Gilbert Gregory (Yaxley, 29 de gener de 1774 - Woolwich, 2 de febrer de 1841) va ser un matemàtic anglès.
Vida i Obra
[modifica]Gregory va aprendre matemàtiques a l'escola que tenia el botanista Richard Weston.
Per recomanació de Charles Hutton va ser nomenat professor de matemàtiques de l'Acadèmia Reial Militar de Woolwich el 1802 i el 1821 va ser nomenat catedràtic, càrrec que va mantenir fines el 1838 en retirar-se. Els darrers deu anys va patir una malaltia que es va anar agreujant progressivament.[1] Mentre era a Woolwich, va ser l'introductor del pèndol per reglar de forma estricta la música militar.[2]
Més enginyer que matemàtic, les seves contribucions científiques més importants són el seu Tractat de Mecànica (1806) i els seus experiments per determinar la velocitat del so (1823). Era força més conservador que Hutton y va continuar defensant el càlcul de fluxions de Newton en comptes de l'anàlisi matemàtica continental.[3]
El 1825 va publicar Mathematics for Practical Men ..., que simplement era una col·lecció de taules, gràfics i regles que, segons el mateix autor, podien ser d'utilitat a topògrafs, arquitectes, mecànics i enginyers.[4] Tot i que tampoc era un astrònom, va tenir un paper notable en la fundació i els primers anys de funcionament de la Royal Astronomical Society.[5]
Referències
[modifica]- ↑ O'Connor i Robertson, 2010, p. MacTutor.
- ↑ Werrett, 2015, p. 87.
- ↑ Rice, 2011, p. 67-68.
- ↑ Hess, 2022, p. 103.
- ↑ Edmunds, 2017, p. 3 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Edmunds, Michael «Founders of the RAS: Olinthus Gilbert Gregory» (en anglès). Astronomy & Geophysics, Vol. 58, Num. 3, 2017, pàg. 3-14. DOI: 10.1525/ncm.2015.39.2.87. ISSN: 0035-8738.
- Hess, Jillian M. How Romantics and Victorians Organized Information (en anglès). Oxford University Press, 2022. ISBN 978-0-19-289531-8.
- Rice, Adrian. «Mathematics in the metropolis: A survey of Victorian London». A: Raymond Flood; Adrian Rice; Robin Wilson (eds.). Mathematics in Victorian Britain (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 53-76. ISBN 978-0-19-960139-4.
- Werrett, Simon «Disciplinary Culture: Artillery, Sound, and Science in Woolwich, 1800–1850» (en anglès). 19th Century Music, Vol. 39, Num. 2, 2015, pàg. 87-98. DOI: 10.1525/ncm.2015.39.2.87. ISSN: 0148-2076.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Olinthus Gilbert Gregory» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Dorn, Harold. «Gregory, Olinthus Gilbert» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 març 2025].
- Gordon, Alexander; Marsden, Ben. «Gregory, Olinthus Gilbert» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 28 març 2025].