Vés al contingut

Once Upon a Crime...

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaOnce Upon a Crime...
Once Upon a Crime Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEugene Levy Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDino De Laurentiis Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióFranco Fumagalli Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Shyer, Nancy Meyers i Luciano Vincenzoni Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRichard Gibbs Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGiuseppe Rotunno Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePatrick Kennedy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1992 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMònaco Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de misteri i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMònaco Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0101625 TMDB: 27465 FilmAffinity: 213920 Rottentomatoes: m/once_upon_a_crime Allmovie: v36321 Modifica el valor a Wikidata

Once Upon a Crime... és una pel·lícula estatunidenc-alemanya dirigida per Eugene Levy, estrenada el 1992.

Argument

[modifica]

Phoebe, una turista americana, i Julian, un actor americà a l'atur, que no es coneixen, troben a Roma un gos perdut pel qual donen una abundant recompensa. Quan l'hi lliuren a Montecarlo a la seva propietària, Miss Van Douguen, una acabalada dona, la troben morta. Per una sèrie de malentesos es veuran embolicats en el seu assassinat al costat d'un matrimoni americà.

Repartiment

[modifica]

Rebuda

[modifica]
  • Comèdia de situacions dissenyada a partir d'esquemes clàssics de provada eficàcia. La posada en escena, això no obstant, resulta rudimentària. Cybil Shepherd i Sean Young justifiquen el visionat.[1]
  • La pel·lícula va rebre crítiques negatives. Janet Maslin donava a la pel·lícula una ressenya negativa en el New York Times, dient que no era estrany, i afegint "com a regla general, les pel·lícules les trames de les quals giren al voltant de gossos perduts són aptes per ser curts d'inspiració còmica, i aquesta no és cap excepció"[2] Va ser nominada per un Razzie Award, el de pitjor actriu secundària per Sean Young.

Referències

[modifica]
  1. Calderon, pàg. 518
  2. Maslin, Janet. The New York Times. Once Upon A Crime: Lost Dachshund and Other Complications (en anglès). The New York Times, 7 de març de 1992.

Bibliografia

[modifica]
  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Once Upon a Crime... a Box-office Mojo (anglès)