Operación Ogro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaOperación Ogro
Operaciónogro.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Gillo Pontecorvo
Protagonistes
Producció José Sámano
Guió Julen Aguirre
Giorgio Arlorio
Música Ennio Morricone
Fotografia Marcello Gatti Tradueix
Muntatge Mario Morra Tradueix
Productora Vides Cinematografica Tradueix
Distribuïdora VellaVisión S.L.
Dades i xifres
País Itàlia
Espanya
França
Data d'estrena 1980
Durada 100 min.
Idioma original Espanyol
Francès
Italià
Color en color
Gènere thriller polític
Subjecte representat Luis Carrero Blanco i Euskadi Ta Askatasuna
Més informació
IMDb Fitxa 6.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Operación Ogro és una pel·lícula del director italià Gillo Pontecorvo, estrenada el 1980, basada en el llibre homònim de l'autora Eva Forest.

La pel·lícula narra l'intent de segrest i posterior atemptat que ETA realitzà el 20 de desembre de 1973, en què va morir Luis Carrero Blanco, que haviat estat nomenat president del govern espanyol per Franco mesos abans.

El títol fa referència al nom en clau amb què l'organització ETA va denominar l'acció.

La pel·lícula fou seleccinada oficialment per a la clausura del Festival de Venècia. Fou declarada d'"Especial Qualitat" per la Direcció General de Cinematografía i obtingué el premi "David di Donatello" a la millor direcció.

Fets reals / Trama[modifica]

Operación Ogro va ser el nom donat per ETA a l'assassinat de Luis Carrero Blanco, llavors nomenat per Franco com a President del Govern d'Espanya el 1973. Aquest atac va tenir lloc el 20 de desembre 1973.

Un comando d'ETA[1] que utilitzava el nom en clau Txikia (el nom de guerra de l'activista d'ETA Eustakio Mendizabal, mort per la Guàrdia Civil l'abril de 1973) havia llogat un soterrani al carrer Claudio Coello 104 de Madrid, a la ruta que Luis Carrero Blanco solia fer per anar a l'església de San Francisco de Borja.

Durant més de 5 mesos, aquest grup construïa un túnel sota del carrer - dient a l'amo del pis que eren estudiants d'escultura per dissimular el seu propòsit real. El túnel es va omplir amb 80 kg d'explosius que s'havien robat d'un magatzem governamental.

El 20 de desembre de 1973, un comando d'ETA de 3 homes dissimulava mentre els electricistes feien detonar els explosius quan el Dodge Dart de Carrero Blanco passava. L'explosió enviava Luis Carrero Blanco i al seu cotxe 20 metres d'alçada, sobre un edifici de cinc plantes. El cotxe s'estavellava al balcó del segon pis al costat oposat d'una escola dels Jesuites. Luis Carrero Blanco va sobreviure a l'explosió però moriria pocs minuts després. El seu guardaespatlles i conductor van morir a l'instant. Els "electricistes" cridaven als transeünts atordits que hi havia hagut una explosió de gas, i posteriorment s'escapaven en la confusió.

Repartiment[modifica]

Referències i notes[modifica]

  1. José Ignacio Abaitua, alies Marquin; Pedro Ignacio Pérez Beotegui, alies Wilson; Javier María Larreategui, Atxulo; José Antonio Urruticoechea, Josu Ternera; Juan Bautista Eizaguirre, Zigor i José Miguel Beñaran Ordeñana, Argala, líder històric d'ETA i que va acabar assassinat per un comando del Batallón Vasco Español a França el 1978.

Enllaços externs[modifica]