Vés al contingut

José Manuel Cervino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Manuel Cervino
Biografia
Naixement29 octubre 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Arona (Santa Cruz de Tenerife) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0148992 Allocine: 8042 Allmovie: p134101 TMDB.org: 30358 Modifica el valor a Wikidata

José Manuel Cervino (Arona, Santa Cruz de Tenerife; 29 d'octubre de 1940) es un actor canari.

Biografia

[modifica]

Amb la seva família es trasllada a San Cristóbal de La Laguna on cursa el Batxillerat a l'Instituto de Canarias, on fa els seus primers passos en la interpretació. Al costat d'altres companys funda la companyia teatral "El Tinglado" amb la que realitza un extens recorregut teatral. Va començar la carrera de Dret a la Universitat de La Laguna, estudis que va abandonar per a dedicar-se definitivament a la interpretació, integrant en diverses companyies de teatre independent a Tenerife, i on va dirigir obres de Samuel Beckett (Tot esperant Godot) i de John Osborne (Mirant enrere amb ira).

Posteriorment es trasllada a la Península, s'instal·la a Madrid i inicia una intensa activitat teatral, debutant al Teatro Español i al Lope de Vega, i actuant en obres com Tiempo de espadas, de Jaime Salom, la qual cosa el va ajudar a debutar en el cinema l'any 1970 amb un petit paper en la pel·lícula Pierna creciente, falda menguante, de Javier Aguirre Fernández i que protagonitzà Laura Valenzuela. Més tard, i sempre en papers secundaris, formaria part de diverses pel·lícules relacionades amb el cinema del destape com Los novios de mi mujer, Emilia... parada y fonda i Operación Ogro, entre altres.

Actor conegut dins i fora de la professió com a home d'esquerres i amb fama de bondadós,[1] ha interpretat diversos papers del tipus dolent de dretes, sempre amb el director Eloy de la Iglesia, amb qui va arribar a aparèixer en cinc pel·lícules, destacant El sacerdote, Navajeros, La mujer del ministro i El pico, en general, pel·lícules que estenen els temes de la marginació, la delinqüència juvenil, les drogues i que es van convertir en autèntics èxits de taquilla.[2]

Després d'alguns anys vinculat a De la Iglesia, la seva consagració definitiva va arribar en els anys 1980 quan Cervino va intervenir en diverses pel·lícules que es convertirien en fites del cinema espanyol com El crimen de Cuenca (1980), de Pilar Miró, la pel·lícula de José Luis Garci, El crack (1981), amb la que Alfredo Landa es va desfer del landisme o el seu paper protagonista de la mà de Manolo Matji a La guerra de los locos (1987), don va interpretar a pirao que porta la idea de la guerra i de l'extermini fins a les últimes conseqüències. Va ser llavors quan va consolidar la seva carrera al cinema i va ser nominat als II Premis Goya per aquest últim paper, perdent davant Landa pel seu paper a El bosque animado.

En 1988 torna a les Illes Canàries, per a participar en el rodatge de Guarapo, dirigida pels germans Ríos, interpretant el paper de "Don Virgilio".

Durant les dues següents dècades participa en personatges secundaris en diferents films, destacant Hermana, pero ¿qué has hecho? (1995), de Pedro Masó, Mararía (1998), d'Antonio Betancor, Los abajo firmantes (2003), de Joaquín Oristrell, Frío sol de invierno (2004), de Pablo Malo, La caja (2006), de Juan Carlos Falcón o l'última pel·lícula de Mario Camus, El prado de las estrellas, amb Álvaro de Luna, estrenada en 2007.

Aquell mateix any Emilio Martínez Lázaro li ofereix un paper en la pel·lícula Las 13 rosas, basada en la novel·la de Jesús Ferrero i que narra la història de tretze joves militants espanyoles de les Joventuts Socialistes Unificades, que són detingudes i afusellades. A l'any següent va ser guardonat amb el Goya al «Millor actor de repartiment» i el premi de la Unión de Actores pel seu paper de Jacinto, un guàrdia civil que, sense proposar-s'ho, lliura la seva filla a qui seran els seus botxins. El seu silenci i un «t'estimo» escrit en una nota, que no es va atrevir a pronunciar, van marcar un dels moments més emotius de la cinta.[3] A televisió ha treballat amb directors com Miguel Narros, Josefina Molina o Pedro Masó. Des de petites participacions s Curro Jiménez, Estudio 1 o La huella del crimen, fins a la popularitat que li arriba a partir de 1989 de la mà de Masó amb Brigada Central,amb guions de l'escriptor de novel·les negres Juan Madrid i on va treballar amb Imanol Arias. També destaquen col·laboracions en sèries com Aquí no hay quien viva i Cuéntame cómo pasó. La seva última participació va ser en 2008 amb la sèrie Cazadores de hombres, que malgrat els seus discrets resultats d'audiència, la sèrie va collir molt bones crítiques i Antena 3 va decidir mantenir-la en emissió fins a finalitzar la primera, i única temporada rodada.[4]

Al marge del seu va treballar com a actor, Cervino també ha participat en diferents festivals relacionats amb la poesia, i com a jurat en alguns cinematogràfics.

En 2004 va presentar un espectacle en el Teatro Cuyás de Las Palmas de Gran Canaria en homenatge al poeta Pedro Lezcano Montalvo, mort dos anys abans, titulat Poeta en la isla, durant tres dies a ple teatre i en el que va participar al costat dels actors espanyols Carlos Hipólito i Santiago Ramos.

En 2009 va formar part com a jurat en la 12a edició del Festival de Màlaga, al costat d'Álex de la Iglesia, Juan Madrid i Emma Suárez, entre altres.[5] En 2011 va ser també jurat del Festival de Cinema d'Islantilla.

Aquest mateix any va participar, juntament amb Miguel Ríos, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Juan Diego, entre altres, en un homenatge a Federico García Lorca llegint poemes seus en el Festival Internacional de Poesia de Granada 2011.

Premis

[modifica]

Durant la seva carrera Cervino ha estat guardonat amb diversos premis com:

Any Premi Edició Categoria Pel·lícula Resultat
1987 Premis Goya[6] II Premis Goya Millor actor La guerra de los locos Candidat
2001 Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canària[7] II edición Premi Lady Harimaguada d'Honor Guanyador
2007 Premis «Goya»[8] XXII Premis Goya Millor actor secundari Las 13 rosas Guanyador
Premis de la Unión de Actores[9] XVII edició Millor actor secundari de cinema Guanyador
  • A Arafo (Tenerife) es trobava (va tancar en 2009) l' Escuela municipal de Artes Escénicas y Audiovisuales "José Manuel Cervino",[10] en honor de l'actor.
  • En 2011 l'ajuntament d'Arona (Illes Canàries) el nomena Fill Predilecte del municipi, pel «reconeixement i l'esforç en el panorama del cinema espanyol d'aquest actor que neix en el casc d'Arona, i que en totes les seves intervencions públiques al llarg de la seva carrera ha presumit del seu origen aroner».[11]

Filmografia

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]
Any Pel·lícula Director
2011 La chispa de la vida Álex de la Iglesia
2010 Una luz en la isla (veu en off) Miguel G. Morales
Balada triste de trompeta Álex de la Iglesia
2009 Dos billetes Javier Serrano
2007 Las 13 rosas Emilio Martínez Lázaro
El prado de las estrellas Mario Camus
Lola Miguel Hermoso
2006 La caja Juan Carlos Falcón
2004 Frío sol de invierno Pablo Malo
Escuela de seducción Javier Balaguer
Tánger Juan Madrid
¡Hay motivo! Joaquín Oristrell
2003 Los abajo firmantes Joaquín Oristrell
Variaciones 1/113 Javier Aguirre
2002 Zero/infinito (veu)
2001 Dama de Porto Pim José Antonio Salgot
1999 Sobreviviré Alfonso Albacete
David Menkes
1998 Mararía Antonio Betancor
Atómica David Menkes
Alfonso Albacete
1996 Más que amor, frenesí Miguel Bardem
Alfonso Albacete
David Menkes
Menos que cero Ernesto Tellería
1995 Hotel y domicilio Ernesto del Río
Hermana, pero ¿qué has hecho? Pedro Masó
1987 El Lute: camina o revienta Vicente Aranda
La monja alférez Javier Aguirre
La guerra de los locos Manolo Matjí
Guarapo Santiago Ríos
Teodoro Ríos
1986 Adiós pequeña Imanol Uribe
1984 Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde
1983 El pico Eloy de la Iglesia
El crack II José Luis Garci
Círculo de pasiones Claude d'Anna
Percusión Josetxo San Mateo
1982 Colegas Eloy de la Iglesia
1981 La fuga de Segovia Imanol Uribe
La mujer del ministro Eloy de la Iglesia
El crack José Luis Garci
Gay Club Tito Fernández
Maravillas Manuel Gutiérrez Aragón
1980 Gary Cooper, que estás en los cielos Pilar Miró
Navajeros Eloy de la Iglesia
El crimen de Cuenca Pilar Miró
Viva la clase media José María González Sinde
1979 Operación Ogro Gillo Pontecorvo
Siete días de enero Juan Antonio Bardem
La insólita y gloriosa hazaña del cipote de Archidona Ramón Férnandez
1978 El diputado Eloy de la Iglesia
El sacerdote
1977 Camada negra Manuel Gutiérrez Aragón
1976 Colorín, colorado José Luis García Sánchez
Emilia... parada y fonda Angelino Fons
1972 Los novios de mi mujer Tito Fernández
1970 Pierna creciente, falda menguante Javier Aguirre

Curtmetratges

[modifica]
Any Curtmetratges Director
2005 El plan Eduardo Martinón
2003 Que sea lo que Dios quiera Jordi Llopis
1994 Party line José Luis Cubillo
1985 No se lo digas a nadie José Luis Velasco
1970 El corazón de un bandido (veu) Chumy Chúmez

Televisió

[modifica]
Any Sèrie/Minisèrie Director
2008 Cazadores de hombres Norberto López Amado
Cuéntame cómo pasó Azucena Rodríguez
2004 Aquí no hay quien viva Laura Caballero
2001 El comisario Alfonso Arandia
1998 Entre naranjos Josefina Molina
1997 Don Juan José Luis Berlanga
1994 Compuesta y sin novio Pedro Masó
1993 Brigada Central 2: la guerra blanca
1991 Historias del otro lado José Luis Garci
La huella del crimen: El crimen del expreso de Andalucía Imanol Uribe
1990 El obispo leproso José María Gutiérrez González
La mujer y el pelele Mario Camus
1989 Brigada Central Pedro Masó
1987 Lorca, muerte de un poeta Juan Antonio Bardem
1985 La huella del crimen: Jarabo
1980 Les chevaux du soleil François Villiers
1979 Estudio 1: La fierecilla domada Francisco Abad
1978 Novela: Bel-Ami
1977 Novela: Las palmeras de cartón
1976-1977 Curro Jiménez Mario Camus/Antonio Drove

Referències

[modifica]
  1. «Entrevista a José Manuel Cervino»
  2. «Muere Eloy de la Iglesia». blogdecine.com. [Consulta: 24 març 2006].
  3. «Candidatos a los Goya 2008 (José Manuel Cervino)». El Mundo. [Consulta: 3 febrer 2008].
  4. «Agonía sin eutanasia para los "Cazadores de hombres"»
  5. «Jurado del Festival de Málaga». Fotogramas (revista). [Consulta: 25 abril 2009].[Enllaç no actiu]
  6. «Premios Goya 1987». Fotogramas. [Consulta: 22 maig 2010].
  7. Homenatge del II Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canària, durant la presentació del llibre José Manuel Cervino: el oficio de actor, de Jorge Gorostiza.
  8. HERNÁNDEZ, Virginia. «José Manuel Cervino». El Mundo. [Consulta: 22 maig 2010].
  9. «XVII Edición Premios 2007». Unión de Actores. Arxivat de l'original el 17 de juliol de 2010. [Consulta: 22 maig 2010].
  10. «Escuela municipal de Artes Escénicas y Audiovisuales "José Manuel Cervino"»
  11. «El ayuntamiento de Arona nombra Hijo Predilecto del municipio al actor José Manuel Cervino Almeida, ganador de un Goya Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine

Enllaços externs

[modifica]