Antonio Drove Fernández-Shaw

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Antonio Drove)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Drove Fernández-Shaw
Biografia
Naixement 1r novembre 1942
Madrid
Mort 24 setembre 2005 (62 anys)
París
Activitat
Ocupació Director de cinema i guionista

IMDB: nm0238393
Modifica les dades a Wikidata

Antonio Drove Fernández-Shaw (Madrid, 1 de novembre de 1942 - París, 24 de setembre de 2005) va ser un director de cinema i guionista espanyol.[1][2]

Biografia[modifica]

Fill del català Antonio Drove Costa, i d'Elena Shaw Schneider, va començar estudis d'Enginyeria Industrial, però els va abandonar per a dedicar-se al cinema, matriculant-se a l'Escola Oficial de Cinema. Va formar part de l'Escola de Argüelles, al costat de Luis Revenga, Antonio Franco, José María Carreño, Miguel Marías i Manolo Marinero, que es reunien a la fi dels anys 1960 en la cafeteria La Verdad, i als cinemes d'aquest barri. L'escriptor Antonio Martínez Sarrión el va definir així: "El funàmbul, l'il·lusionista, el Fregoli del grup era Drove, personificació i senyal del noble i antic art d'inventar entreteniment". Sentia veneració per John Ford i Nicholas Ray.[3]

Va escriure també en la revista Nuestro Cine i a El Mundo. Va realitzar, així mateix, un documental sobre Luis Buñuel. El seu primer treball, La caza de brujas (1967), va estar prohibida per la censura durant 11 anys.[4] També ha treballat per a televisió, on ha fet episodis de sèries emblemàtiques com Curro Jiménez o La huella del crimen.

Filmografia com a director[modifica]

Televisió[modifica]

Llibres[modifica]

  • Tiempo de vivir, tiempo de revivir: Conversaciones con Douglas Sirk

Premis[modifica]

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5][6]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1969 Millor curtmetratge ¿Qué se puede hacer con una chica? Guanyador
1974 Millor guió Hay que matar a B. Guanyador
1974 Premi revelació Tocata y fuga de Lolita Guanyador

Referències[modifica]

  1. Antonio Drove, la militancia del cine, El País, 25 de setembre de 2005
  2. Antonio Drove Fernández-Shaw, Real Academia de la Historia
  3. [ Antonio Drove, ejemplo de dignidad cinematográfica, El Mundo, 26 de setembre de 2005
  4. Antonio Drove a espanacultura.com
  5. «Premios del CEC a la producción española de 1969». CEC. [Consulta: 11 febrer 2018].
  6. «Premios del CEC a la producción española de 1974». CEC. [Consulta: 11 febrer 2018].