Antonio Drove Fernández-Shaw
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1942  Madrid |
| Mort | 24 setembre 2005 (62 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista |
   | |
Antonio Drove Fernández-Shaw (Madrid, 1 de novembre de 1942 - París, 24 de setembre de 2005) va ser un director de cinema i guionista espanyol.[1][2]
Biografia[modifica]
Fill del català Antonio Drove Costa, i d'Elena Shaw Schneider, va començar estudis d'Enginyeria Industrial, però els va abandonar per a dedicar-se al cinema, matriculant-se a l'Escola Oficial de Cinema. Va formar part de l'Escola de Argüelles, al costat de Luis Revenga, Antonio Franco, José María Carreño, Miguel Marías i Manolo Marinero, que es reunien a la fi dels anys 1960 en la cafeteria La Verdad, i als cinemes d'aquest barri. L'escriptor Antonio Martínez Sarrión el va definir així: "El funàmbul, l'il·lusionista, el Fregoli del grup era Drove, personificació i senyal del noble i antic art d'inventar entreteniment". Sentia veneració per John Ford i Nicholas Ray.[3]
Va escriure també en la revista Nuestro Cine i a El Mundo. Va realitzar, així mateix, un documental sobre Luis Buñuel. El seu primer treball, La caza de brujas (1967), va estar prohibida per la censura durant 11 anys.[4] També ha treballat per a televisió, on ha fet episodis de sèries emblemàtiques com Curro Jiménez o La huella del crimen.
Filmografia com a director[modifica]
- La primera comunión (1966)
- La caza de brujas (1967)
- Tocata y fuga de Lolita (1974)
- Mi mujer es muy decente, dentro de lo que cabe (1975)
- Nosotros que fuimos tan felices (1976)
- La verdad sobre el caso Savolta (1980)
- El túnel (1988)
Televisió[modifica]
- Los pintores del Prado (1974)
- Curro Jiménez (3 episodis en 1977)
- Eurocops (2 episodis en 1989 i 1990)
- La huella del crimen 2: El crimen de Don Benito (1991)
- Crónicas del mal: Su juguete favorito (1992)
Llibres[modifica]
- Tiempo de vivir, tiempo de revivir: Conversaciones con Douglas Sirk
Premis[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1969 | Millor curtmetratge | ¿Qué se puede hacer con una chica? | Guanyador |
| 1974 | Millor guió | Hay que matar a B. | Guanyador |
| 1974 | Premi revelació | Tocata y fuga de Lolita | Guanyador |
Referències[modifica]
- ↑ Antonio Drove, la militancia del cine, El País, 25 de setembre de 2005
- ↑ Antonio Drove Fernández-Shaw, Real Academia de la Historia
- ↑ [ Antonio Drove, ejemplo de dignidad cinematográfica, El Mundo, 26 de setembre de 2005
- ↑ Antonio Drove a espanacultura.com
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1969». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 11 febrer 2018].
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1974». CEC. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 11 febrer 2018].