Juan Antonio Bardem
_Spaanse_verkiezingen_Santiago_Carrillo_(PCE)_presenteert_kandidaten_voor_zijn_%E2%80%A6,_Bestanddeelnr_929-2263_(cropped).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Antonio Bardem Muñoz 2 juny 1922 Madrid |
| Mort | 30 octubre 2002 (80 anys) Madrid |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Dades personals | |
| Formació | Colegio Nuestra Señora del Pilar |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista |
| Activitat | 1951 – |
| Família | |
| Fills | Miguel Bardem Aguado |
| Pares | Rafael Bardem i Solé i Matilde Muñoz Sampedro |
| Germans | Pilar Bardem |
| Parents | Javier Bardem (nebot) |
Premis
| |
     | |
Juan Antonio Bardem Muñoz (Madrid, 2 de juny de 1922 - 30 d'octubre de 2002) va ser un director de cinema espanyol i militant del PCE.[1][2]
Biografia[modifica]
Nascut el 2 de juny de 1922. Fill dels actors Rafael Bardem i Matilde Muñoz Sampedro i germà de Pilar Bardem. Es va casar amb María Aguado Barbado i van tenir quatre fills: Miguel Bardem, Juan, Rafael i María. Va ser també oncle dels actors Javier Bardem, Carlos Bardem i Mónica Bardem.
Encara que és fill d'actors no es vincula a aquest món des d'un principi, sinó que es titula com a Enginyer agrònom. És posteriorment estudiant cinema en l'institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques, quan es planteja dedicar-se al món del cel·luloide. D'aquella època neix l'amistat i la col·laboració amb Luis García Berlanga. Aquesta relació va fructificar a la pel·lícula Esa pareja feliz, que ambdós van codirigir, i va continuar amb Bienvenido, Mister Marshall, de 1953, en la qual ambdós van ser coguionistes i van comptar a més amb una contribució addicional de Miguel Mihura en els diàlegs. Bienvenido, Mister Marshall, dirigida per Berlanga, va obtenir el premi al millor guió i a la millor comèdia en el Festival de Cannes. El 1953 comença a dirigir les seves pròpies pel·lícules, de les que destaquen Muerte de un ciclista (1955, Premi de la Crítica internacional en el Festival de Cannes) i Calle Mayor (1956, Premi de la Crítica en el Festival de Venècia). També va ser empresonat mentre gravava aquesta pel·lícula, passant dues nits en la Direcció General de Seguretat. La pel·lícula La venganza (en la que també va col·laborar l'escriptor Luciano G. Egido), va ser nominada a l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[3]
Malgrat aquests èxits internacionals, Bardem va tenir problemes a Espanya amb la censura, a causa de la seva militància en el PCE, i en els anys 1960 i 1970 tot just pot desenvolupar el seu treball cinematogràfic al país. És el més polititzat de les Tres Bes del cinema espanyol (Bardem, Berlanga i Buñuel).[4]
Les seves pel·lícules posteriors no han rebut el suport de la crítica, amb l'excepció de El puente (1976), on intentava desfer el discurs cinematogràfic del "landisme".
També es compta entre les seves obres Siete días de enero (1979, guardó Golden Price en el Festival de Moscou), pel·lícula que narra l'assassinat de quatre advocats laboralistes pertanyents al Partit Comunista d'Espanya per part d'un comando terrorista de la ultradreta espanyola, tot això en plena transició espanyola.
Va morir a Madrid el 30 d'octubre de 2002 als 80 anys a causa d'una malaltia hepàtica. Poc abans havia escrit un llibre de memòries titulat Y todavía sigue.
Filmografia[modifica]
Com a director[modifica]
- Paseo por una guerra antigua (curtmetratge codirigit al costat de Luis García Berlanga, 1948)
- Esa pareja feliz (1951)
- Cómicos (1954)
- Felices pascuas (1954)
- Muerte de un ciclista (1955)
- Calle Mayor (1956)
- La venganza (1957)
- Sonatas (1959)
- Los inocentes (1962)
- Nunca pasa nada (1963)
- Los pianos mecánicos (1965)
- El último día de la guerra (1968)
- Varietés (1971)
- La corrupción de Chris Miller (1973)
- La isla misteriosa (1973)
- El puente (1976)
- Siete días de enero (1979)
- Die Mahnung (La advertencia) (1982)
- Lorca, muerte de un poeta (1987)
- El joven Picasso (1993)
- Resultado final (1997)
Com a guionista[modifica]
- Esa pareja feliz (1951)
- Bienvenido, Mister Marshall (1953)
- Novio a la vista (1954)
- Felices pascuas (1954)
- Cómicos (1954)
- Muerte de un ciclista (1955)
- El amor de don Juan (1956)
- Calle Mayor (1956)
- La venganza (1957)
- Sonatas (1959)
- Los inocentes (1962)
- Los pianos mecánicos (1965)
- Varietés (1971)
- La isla misteriosa (1973)
- El puente (1976)
- Siete días de enero (1979)
- Lorca, muerte de un poeta (1987)
- Resultado final (1997)
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- Premi Goya d'honor (2002)
Nominacions[modifica]
- 1958 Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per La venganza
Referències[modifica]
- ↑
Juan Antonio Bardem a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ «Juan Antonio Bardem Muñoz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La venganza». Internet Movie Database. [Consulta: 7 gener 2016].
- ↑ «Diari La Verdad.es, reportatge amb entrevista.». Arxivat de l'original el 2014-05-02. [Consulta: 18 octubre 2012].
| 1980s |
|
|---|---|
| 1990s |
|
| 2000s |
|
| 2010s |
|
| 2020s |
|