Marisol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pepa Flores)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMarisol
Rudy Carrellshow, het Spaanse filmsterretje Marisol.jpg
Marisol a l'octubre de 1962
Dades biogràfiques
Naixement Josefa Flores González
4 de febrer de 1948 (1948-02-04) (69 anys)
Màlaga, Espanya
Altres noms Pepa Flores
Activitat professional
Ocupació Actriu, cantant
Període en actiu 1960 - 1985
Dades familiars
Cònjuge Antonio Gades (1982–1986)
Fills

IMDB: nm0548114
Modifica dades a Wikidata

Josefa Flores González[1] (Màlaga, 4 de febrer del 1948)[2] més coneguda sota els pseudònims de Marisol o Pepa Flores, és una actriu de cinema i cantant espanyola retirada des de 1985. Nena prodigi[1][3][4] durant el franquisme, va ser i encara avui és una de les icones més conegudes de la música i del cinema espanyol.[5]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Josefa Flores González va néixer a Màlaga al 4 de febrer de 1948 en el número 10 del carrer Refino. Filla mitjana de Juan Flores i María González, pertanyia a una família molt humil. Des de molt petita ja destacava per la seva gran afició al cant i el ball flamenc. Els seus germans son María Victoria i Enrique.

El 1959,[2] amb onze anys, va ser descoberta pel productor i representant Manuel Goyanes quan participava en una exhibició de cors i danses de Màlaga transmesa a través de TVE, que la va contractar en exclusiva i fins i tot se la va endur a viure a casa seva,[3] mentre la mare de Marisol era tan sols allotjada en una pensió.

El mite de Marisol[modifica | modifica el codi]

El seu èxit va arribar molt lluny: en 1960 amb tan sols 12 anys va rebre el premi a la millor actriu infantil en la Mostra de Venecia, per la seva interpretació a la pel·lícula Un rayo de luz; en 1961 va participar en The Ed Sullivan Show de la televisió nord-americana, i en 1965 es va filmar la pel·lícula Cabriola dirigida pel famós actor Mel Ferrer, espòs de Audrey Hepburn. Aquesta pel·lícula es va estrenar als Estats Units amb el titul de Everyday Is A Holiday.

Des de la seva primera pel·lícula es va fer molt famosa i va ser considerada una nena prodigi del franquisme,[6][4] i va aparèixer a nombrosos films especialment dedicats al públic infantil fins a 1969.[3] En aquesta primera etapa, Marisol fa un cinema considerat oficial del règim, obra de Goyanes,[7] amb presència de nens cantant amb la difusió de consignes morals de forma reiterada en nombrosos films; una forma de cinema pel qual Flores més tard va mostrar el seu malestar i disgust. Cal fer especial esment, a més, que Marisol era explotada de tal manera que als quinze anys,[3] després d'haver estat víctima d'una úlcera i farta d'estar sempre exposada al públic, va voler retirar-se de l'espectacle, però sempre va estar sota l'absolut i ferm control del seu representant fins al punt de rebre repetides vexacions, doncs Goyanes no volia renunciar a la seva estrella més preuada i va seguir explotada pel productor, fins al punt de casar-se amb el seu fill als dinou anys.

A pesar de la seva penosa situació amb el seu representant, la seva transcendència mediàtica va ser impressionant en tots els nivells: cinema, cançó, fotografia... Marisol apareixia a tot arreu i la seva representació anava fins a arribar a escala internacional,[8] doncs les seves pel·lícules van veure's a tot el món, de fet va esdevenir en aquella època una veritable ambaixadora d'Espanya, doncs la noia despertava furor a qualsevol país que visitava. D'altra banda, a dins de l'estat espanyol va esdevenir una icona cultural innegable[6][5] i a nivell oficialista del règim, cal destacar que la seva fama arribava fins al punt que fins i tot les nétes de Franco requerien la seva presència els diumenges a la tarda al Palau d'El Pardo per prendre xocolata.[8]

La conversió en Pepa Flores[modifica | modifica el codi]

A mitjan dels setanta trenca la relació amb el seu primer marit, fill de Goyanes, això significa un canvi radical en la vida de l'artista, que deixa de ser Marisol per esdevenir simplement Pepa Flores. Va continuar fent cinema i gravant discos, però alhora va conèixer al ballarí Antonio Gades, futura parella seva. Paral·lelament a la relació Flores va fer un gir ideològic a l'esquerra i va fer-se militant del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, escissió del PCE.[6] Quan amb prou feines havia passat un any de la mort de Francisco Franco, el setembre de 1976 apareix nua a la portada de la revista Interviú, que va causar commoció en una societat que havia tingut sempre la visió ideal de Marisol,[3] de fet el fotògraf, César Lucas, un dels que més va fotografiar a l'artista, va ser acusat d'atemptat moral i d'escàndol públic i el fiscal va demanar una condemna de 10 anys d'inhabilitació,[6] per bé que va quedar-ne absolt i la fotografia es va convertir en una icona.

Als anys vuitanta continua la seva carrera cinematogràfica, amb Bodas de sangre i Carmen, sota la direcció de Carlos Saura, així com la participació a la sèrie de televisió Mariana Pineda, on va demostrar la seva vàlua com a actriu. El 1985 fa la seva darrera pel·lícula, anomenada Caso cerrado.[3]

Retir[modifica | modifica el codi]

Després de Caso cerrado, de sobte Flores va decidir per pròpia voluntat abandonar definitivament el món de l'espectacle i tota mena de relació amb la vida o mitjans públics.[3] Des d'ençà aleshores Flores va abandonar completament la vida pública, es va convertir en una ciutadana,[9] com ella diu. A partir d'aquell moment no va fer ni donar més declaracions, entrevistes o exclusives,[3] de fet ha refusat innombrables vegades ofertes milionàries per tornar a primera plana.[8] Marisol va decidir tornar a Màlaga,[9] la seva ciutat natal, a la finca La Axarquía, on va començar a viure amb la seva parella l'italià Massimo Stecchini,[3] amb la voluntat de viure una vida senzilla i recuperar l'anonimat que se li va negar en la seva infància i adolescència. Les seves úniques aparicions són pràcticament els seus passeigs amb el seu marit al llarg de la platja de La Malagueta,[9] si bé el 2008 va publicar un llibre relatant la seva vida com a Marisol.[8]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Casada inicialment amb Carlos Goyanes, va tenir una mala experiència amb aquest matrimoni i es va separar al cap de tres anys, a banda d'haver intentat suïcidar-se o fins i tot entrar a una orde monàstica. Després va marxar a Barcelona, on es va enamorar de Joan Manuel Serrat, però la relació no va fructificar. Des d'inicis de la dècada dels setanta coneix al ballarí Antonio Gades, amb qui coincideix als mítings del Partit Comunista, es van casar a Cuba i van tenir com a padrí a Fidel Castro i com a madrina a Alicia Alonso.[4] Amb el ballarí va tenir tres filles: María (1974), Tamara (1976) i Celia (1981).[10] El 1985 es separa d'Antonio Gades i dos anys després, coneix a l'italià Massimo Stecchini, el seu actual marit.[9]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]