Opus vittatum

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'opus vittatum (del llatí vitta, «obra amb vetes») en arquitectura romana és un aparell isòdom i pseudoisòdom de construcció que feia quadrar carreus de petites dimensions travessats per una o més filades de maons a distàncies regulars o irregulars,[1] tot cimentat amb opus caementicium[2][3]

Aquesta tècnica s'utilitzava durant l'època augustiana[4] sobretot per aixecar alts murs, com a les Termes de Caracal·la i a les Muralles d'Aurelià a Roma.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «opus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lourdes Roldán Gómez. El ladrillo y sus derivados en la época romana. Casa de Velázquez, 1999, p. 265–. ISBN 978-84-7477-747-5 [Consulta: 27 desembre 2011]. 
  3. «Opus vittatum». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. Ruestes i Bitrià, Carme. L'espai públic a les ciutats romanes del conuentus Tarraconensis : els fòrums. Bellaterra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona, 2001, p. 24. ISBN 84-490-1917-6. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Opus vittatum