Oratio de hominis dignitate

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreOratio de hominis dignitate
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Giovanni Pico della Mirandola
Publicació 1486
Modifica dades a Wikidata
Giovanni Pico della Mirandola autor de l'obra Oratio de hominis dignitate

Oratio de hominis dignitate («discurs sobre la dignitat de l'home» o «la dignitat humana») és una obra filosòfica escrita en llatí el 1486 pel destacat humanista Giovanni Pico della Mirandola. Des de la primera edició de les obres completes d'aquest autor la denominen Oratio elegantissima, en oposició amb altres dels seus textos, anomenats Epistolae elegantes.[1]

Va constar com a preparació a la «disputa» que estava previst celebrar-se a l'Epifania de 1497, i que no va tenir lloc per decisió del papa Innocenci VIII, que va encarregar a una comissió estudiar el llibre de Pico. La comissió en va trobar alguna de les seves tesis contràries la doctrina cristiana, i l'autor va compondre una Apologia o defensa que reproduïa gairebé textualment la segona part de la Oratio. La publicació completa de la Oratio es va produir amb les obres completes Opera Omnia el 1496, dos anys després de la seva mort, a iniciativa d'un parent seu, Gian Francesco Pico. L'addició al títol de la crucial referència a la «dignitat humana» (de hominis dignitate) es fa en edicions posteriors.[2]

Contingut[modifica]

El text s'estructura en 900 tesis, enfocades a demostrar la potència de l'intel·lecte i situar l'home en el centre de l'Univers: dissenyen un antropocentrisme enfront del teocentrisme de la filosofia medieval, el que va produir una certa controvèrsia. Ha estat qualificat com «el manifest del Renaixement».[3]

« Magnum, o Asclepi, miraculum est homo ("Gran miracle és l'home, oh, Asclepio!") »
— Cita d'Hermes Trismegist amb la que comença la Oratio Ioannis Pici Mirandulani Concordiae Contis.[4]

Elogia immensament la capacitat intel·lectiva i deductiva de l'ésser humà. Concep la intel·ligència com ara llibertat, un medi de formular conceptes per condicionar el futur en lo bo i lo dolent. És aquesta capacitat la que distingeix l'home dels altres éssers vius i el fa superior a ells. El coneixement i la saviesa usen l'estudi i la filosofia com a medi -optant aquí pel neoplatonisme agustinià i no per l'aristotelisme-; només així home i coneixement seran la mateixa cosa, elevant-se a un grau superior que l'iguala amb Déu i amb els àngels.

Edicions antigues[modifica]

Edicions actuals[modifica]

Referències[modifica]

  1. Giovanni Pico della Mirandola. «Epistolae elegantes», 1535.
  2. Giovanni Pico Della Mirandola (traductor A. Robert Gaponigri). «Oration on the Dignity of Man» (en anglès), 2012. [Consulta: 5 desembre 2014].
  3. Diversos autors, com Cassirer y Garin, als quals es considera seguint els passos de Jacob Burckhardt. Citats a Interpretations, a Francesco Borghesi, Michael Papio, Massimo Riva, Pico Della Mirandola: Oration on the Dignity of Man: A New Translation and Commentary, Cambridge University Press, 2012, ISBN, 9781107015876, p. 51
  4. Edición de Garin. Relació amb el concepte dual de la màgia en Pico, segons Gyorgy E. Szonyi, John Dee's Occultism: Magical Exaltation through Powerful Signs, pp. 98 i ss.: «Segons la Oratio... hi ha dues classes de màgia, una és danyosa i obra del dimoni, mentre que l'altra és pura filosofia natural. Aquesta última ajuda a l'home a estendre i explotar el seu potencial fins als seus últims límits. El tractat comença amb el famós dit d'Hermes Trismegist... i és la màxima que estimula Pico a aventurar-se a la seva recerca filosòfica sobre la naturalesa divina de l'home.»