Orgyia pseudotsugata

Orgyia pseudotsugata
Hemerocampa pseudotsugata
	;
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Erebidae
Gènere	Hemerocampa
Espècie	Hemerocampa pseudotsugata ; McDunnough, 1921

Orgyia pseudotsugata és una espècie de papallona nocturna de la subfamília Lymantriinae i la família Erebidae.

Descripció[modifica]

Els mascles adults tenen coloració marró grisosa amb taques brillants i marques fosques. L'envergadura alar dels mascles és de 25-34 mil·límetres. Quan estenen les ales es poden veure les ales posteriors de color marró.

Els individus de la part nord de la seva àrea de distribució són de color més fosc i la població del sud és més lleugera. Les antenes són plomoses.

Les femelles no poden volar, ja que tenen ales rudimentàries.

Les larves fan 20-26 mil·límetres i són acolorides, amb taques vermelles, espines blanques, flocs de pèls de color vermell i blanc i densos menats de pèls llargs i negres que es projecten cap endavant i endarrere.^[1]^[2]^[3]^[4]

Els adults volen de juliol o agost a novembre.

Distribució[modifica]

Es troba als boscos de l'oest d'Amèrica del Nord i ha estat identificada a la Colúmbia Britànica, Idaho, Washington (estat), Oregon, Nevada, Califòrnia, Arizona, i Nou Mèxic.^[4] Els esclats ocorren en cicles d'aproximadament vuit a dotze anys i normalment duren fins a quatre anys; de vegades més temps. Els informes d'Idaho i de l'estat de Washington indiquen que el 2011 va haver un esclat important.^[3]^[5]

Plantes nutrícies[modifica]

Les larves s'alimenten d'espècies de Pseudotsuga i Abies .^[4]^[6]

Cicle de vida[modifica]

Els ous es desclouen a la primavera (maig a juny) i les larves joves comencen a alimentar-se del nou fullatge (creixement de l'actual temporada d'agulles). Més endavant s'alimenten del nou i del vell fullatge.

El moviment de les erugues és el principal mitjà de dispersió biològica. Produeixen fils sedosos que pot atrapar el vent quan cauen d'una branca a una altra. Produeixen una mena de xarxa. Dins d'aquest capoll pupen al juliol o l'agost.

Els adults emergeixen i són actius cap a finals d'estiu i principis de tardor. Les femelles no voladores es mantenen a prop dels capolls dels que van sorgir i s'aparellen immediatament.

Els ous són esfèrics i blancs i els posen dins una massa que els protegeix durant l'hivern.

Donat que la femella és sedentària, els brots de població es mantenen sempre en el mateix lloc.^[7]

Administració[modifica]

Una clau per a la gestió dels brots és la detecció. Els entomòlegs monitoren els boscos, utilitzant un "sistema d'alerta primerenca" de trampes encebades amb feromones.^[7]^[8]^[9] Els brots desapareixen per si sols, però es poden emprar tècniques silvícoles pel maneig de la fusta afectada, o polvoritzar de forma aèria amb productes químics.^[3]^[4]