Oriol Sagrera i Saula

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOriol Sagrera i Saula

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 novembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Secretari general Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, jurista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Twitter (X): oriolsagrera Modifica el valor a Wikidata

Oriol Sagrera i Saula (26 de novembre de 1986) és un jurista i polític català. Actualment Secretari General[1] del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Conseller Delegat del Circuit de Barcelona-Catalunya,[2] Vicepresident segon del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i vocal del Consell General de Fira de Barcelona. Forma part dels consells d'administració del Circuit de Barcelona-Catalunya, del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya i d'Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya (Avançsa). També és patró de la Fundació Barcelona Capital Nàutica AC-24, entitat responsable de la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela que se celebrarà a Barcelona el 2024.

Història[modifica]

L’any 2013 va obtenir el premi Francisco Tomás y Valiente de la Universitat de Barcelona. Durant l’època universitària Oriol Sagrera va ser membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.[cal citació]

En l’àmbit acadèmic va publicar “Conducta de la víctima e imputación objetiva. Autopuesta en peligro y heteropuesta en peligro consentida. Contribución al debate sobre la autorresponsabilidad en derecho penal” (2014)[3] a la revista Libertas de la Fundació Internacional de Ciències Penals.

El 18 d’abril del 2022 el diari New Yorker va revelar una investigació de Citizen Lab "How democracies spy on their citizens"[4] en la qual s’indica que Oriol Sagrera fou víctima d’espionatge[5] durant el període en què va col·laborar amb l’advocat Andreu Van den Eynde en la defensa dels membres del Govern de Catalunya empresonats per haver organitzat el referèndum de l’1 d’octubre de l’any 2017. L’espionatge s’hauria realitzat mitjançant Pegasus, un malware que s’introdueix en els telèfons mòbils i permet accedir a tot el contingut del dispositiu. A la llista de persones víctimes d’aquest atac hi hauria més de 60 persones, entre les quals advocats, polítics, periodistes i membres de la societat civil catalana.

Referències[modifica]

  1. «DECRET 44/2021, de 26 de maig, pel qual es nomena el senyor Oriol Sagrera i Saula secretari general del Departament d'Empresa i Treball.». DOGC, 26-05-2021. [Consulta: 10 octubre 2022].
  2. «Oriol Sagrera, nou conseller delegat del Circuit de Barcelona-Catalunya», 29-06-2023. [Consulta: 6 juliol 2023].
  3. Sagrera i Saula, Oriol «Conducta de la víctima e imputación objetiva. Autopuesta en peligro y heteropuesta en peligro consentida. Contribución al debate sobre la autorresponsabilidad en derecho penal». Revista de la Fundación Internacional de Ciencias Penales Nº 2, 2014 (julio), 07 2014, pàg. 459.
  4. «How democracies spy on their citizens» (en anglès). The New Yorker, 18-04-2022. [Consulta: 10 octubre 2022].
  5. «El teléfono del abogado de Junqueras fue espiado con un programa disponible solo para gobiernos» (en castellà). Eldiario.es, 17-04-2022. [Consulta: 10 octubre 2022].