Oroya borchersii
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 152207 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Tribu | Trichocereeae |
| Gènere | Oroya |
| Espècie | Oroya borchersii (Boed.) Backeb. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Echinocactus borchersii |
Oroya borchersii és una espècie fanerògama que pertany a la família de les cactàcies.
Distribució i hàbitat[modifica]
Oroya borchersii és endèmica de la regió d'Ancash al Perú, on creix a una altitud de 3.900 a 4.300 m d'altitud, en zones disperses en la conca del riu Santa.
Descripció[modifica]
Oroya borchersii creix de forma individual o formant grups amb tiges que assoleixen una grandària de 12 a 32 cm d'altura i un diàmetre de 15 a 22 cm. Té 12 a 30 costelles amb les arèoles marrons esteses. Les espines són de color groguenc a marró vermellós, de 2 a 2,5 cm de llarg i són difícils de distingir entre les espines centrals i radials. Té 1-3 espines centrals i de 25 a 30 primes espines radials en forma d'agulla a hirsutes, disposades les espines en forma de pinta. Les flors són grogues a groc verdós i de fins a 2 centímetres de llarg i amb un diàmetre d'1,5 centímetres. Els fruits en forma de maça són de color groc-verdosos i de fins a 2,5 cm de llarg.
Taxonomia[modifica]
Oroya borchersii va ser descrita per (Boed.) Backeb. i publicat a Sitzungsberichte der Heidelberger Akademie der Wissenschaften, Mathematische-Naturwissenschaftliche Klasse 487. 1958.[1]
Oroya: nom genèric que es refereix a la ciutat de la Oroya, al Perú, que està prop del lloc on es van descobrir les primeres plantes.
borchersii: epítet
- Echinocactus borchersii Boed.
- Oroya borchersii var. fuscata Rauh & Backeb.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Oroya borchersii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 28 maig 2015].
- ↑ «Oroya borchersii». The Plant List. [Consulta: 28 maig 2015].
Bibliografia[modifica]
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (editors) 1993. Catalogui of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Rauh, W. 1958. Beitrag zur Kenntnis der peruanischen Kakteenvegetation. Stizungsber. Heidelberger Akad. Wiss., Math.-Naturwiss. Kl. 1–542.
- Ritter, F. 1981. Kakteen in Südamerika. Vol. IV. Peru 1239–1692. Friedrich Ritter Selbstverlag, Spangenberg.
