Otto Sander
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 de juny de 1941 Hannover (Alemanya) | ||
| Mort | 12 de setembre de 2013 (als 72 anys) Berlín (Alemanya) | ||
| Causa de mort | càncer d'esòfag  | ||
| Sepultura | cementiri de Dorotheenstadt | ||
| Nacionalitat | Alemanya | ||
| Formació | Universitat de Múnic | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actor, actor de teatre, director de cinema, actor de cinema, actor de veu, guionista | ||
| Activitat | 1964 - 2013 | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Monika Hansen (1971-2013) | ||
| Parents | Ben Becker, fillastre | ||
| Premis | |||
| |||
        | |||
Otto Sander (Hannover, Alemanya, 30 de juny del 1941 − Berlín, Alemanya, 12 de setembre del 2013) fou un actor de cinema, teatre i doblatge alemany, actiu des del 1964 fins que va morir.[1]
Biografia
[modifica]Otto Sander va créixer a Kassel.[2] Al final dels seus estudis, efectua el seu servei militar com a oficial de reserva a la marina, a continuació estudia ciències del teatre, la història de l'art i filosofia. L'any 1965, comença com a actor. Després del seu primer film, encara l'any 1965, marxa a Múnic amb la finalitat d'esdevenir actor a temps complert.
La seva carrera està estretament lligada al Schaubühne de Berlín, on va actuar sota la direcció de Peter Stein. La seva veu calenta i forta li ha valgut el malnom de The Voice (en anglès). Sander sovint ha estat utilitzat com a narrador de documentals per a la televisió, i ha llegit molts « llibres parlats » als anys 1990.
L'any 1990, va ser membre del jurat al 40e Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3]Un dels seus papers ha estat el de l'àngel Cassiel a Der Himmel über Berlin de Wim Wenders.
Va fer igualment doblatge de films. Va posar la seva veu entre d'altres a Dustin Hoffman i a Ian McKellen.
Otto Sander va estar casat amb l'actriu Monika Hansen i és el sogre de Ben i Meret Becker.[4]
Va ser elegit membre de l'Acadèmia de les arts de Berlín l'any 1985.[5]
Filmografia
[modifica]- 1973: Einer von uns beiden
- 1974: Meine Sorgen möcht' ich haben
- 1975: Lehmanns Erzählungen
- 1976: Die Marquise von O
- 1976: Vier gegen die Bank
- 1978: Trilogie des Wiedersehens
- 1979: El timbal de llauna (Die Blechtrommel)
- 1980: Palermo oder Wolfsburg
- 1980: Eine Liebe in Deutschland
- 1981: El submarí (Das Boot)
- 1986: Rosa Luxemburg
- 1987: Der Himmel über Berlin
- 1988: Der Bruch
- 1988: Zum Beispiel Otto Spalt
- 1993: In weiter Ferne, so nah!
- 1994: Im weißen Rößl am Wolfgangsee
- 1994: Das Loch
- 1995: Nikolaikirche
- 1995: Lumière et compagnie
- 1996: Gespräch mit dem Biest
- 1997: Comedian Harmonists
- 1999: Der Einstein des Sex
- 2000: Les Misérables (sèrie de televisió)
- 2001: Sass
- 2002: Tödliches Vertrauen
- 2005: Little Spoon
- 2008: Krabat y el molino del diablo
Premis i nominacions
[modifica]- Premis
- 2008: Berlinale Camera
Referències
[modifica]
- ↑ «German actor Otto Sander dies at 72» (en anglès). BBC News, 12-09-2013.
- ↑ «Schon als Schüler der Star: Kasseler erinnern sich an Otto Sander» (en alemany). https://www.hna.de, 13-09-2013.
- ↑ «Juries 1990». [Consulta: 11 juliol 2018].
- ↑ Michalzik, Peter «Otto Sander ist tot: Engel mit Witz und großer Stimme» (en alemany). Berliner Zeitung. Arxivat de l'original el 2013-09-15 [Consulta: 11 juliol 2018].
- ↑ «Otto Sander - Von 1985 bis 1993 Mitglied der Akademie der Künste, Berlin (West), Sektion Darstellende Kunst. Seit 1993 Mitglied der Akademie der Künste, Berlin, Sektion Darstellende Kunst]».[Enllaç no actiu]