Ou Xiaobai
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1980  (29/39 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | programadora, empresària |
Premis
| |
Ou Xiaobai (dècada del 1980)[1] és la dissenyadora xinesa de l'aplicació mòbil iHomo, que posa en contacte als homosexuals amb algú del sexe oposat amb la finalitat de celebrar un matrimoni de conveniència heterosexual (en xinès: 形婚; pinyin: xínghūn).[2]
Biografia[modifica]
Ou vivia a Pequín amb la seva parella femenina des de feia temps. A causa de la creixent pressió de la seva família, es va casar amb un home en 2012. El seu marit també és homosexual i té una parella masculina des de fa temps.[3] Durant les noces, la núvia d'Ou va actuar com la seva dama d'honor.[3]
Un dels avantatges del seu matrimoni és que la mare d'Ou té la seguretat que Ou serà cuidada quan ella es mori. A més, el marit d’Ou ja no és molestat pels seus col·legues per sortir amb dones.[3] La parella visita als seus pares com a matrimoni durant els festivals, però la resta del temps Ou viu amb la seva núvia i el seu marit amb el seu nuvi.[3]
iHomo[modifica]
iHomo va començar com un servei que Ou gestionava a través de les xarxes socials per a ajudar als amics homosexuals que sofrien la pressió paterna i social a conèixer a uns altres per a celebrar matrimonis de conveniència. Pel que sembla, Ou va organitzar més de 80 esdeveniments i va ajudar a realitzar 100 matrimonis de conveniència.[3] El desembre de 2015, Ou va llançar una versió beta de l'aplicació mòbil iHomo, dissenyada per a permetre als usuaris gais i lesbianes trobar-se per a celebrar matrimonis de conveniència. Més enllà de la cerca de parelles, l'app va ser dissenyada per a proporcionar informació sobre cafès, botigues i restaurants LGBT a la Xina, on el matrimoni entre persones del mateix sexe no està reconegut.[4]
Crítiques[modifica]
Ou ha assenyalat que, per a algunes persones, un matrimoni de conveniència pot causar més problemes dels que resol, sobretot si els pares de la persona viuen en la mateixa ciutat. A més, les parelles xineses solen sofrir la pressió dels pares perquè tinguin fills poc després de casar-se. En el cas que la parella de conveniència tingui un fill, per fecundació in vitro o altres mètodes, llavors la qüestió de quina parella cria al nen i en quina casa es torna problemàtica.[3]
Premis[modifica]
- 100 Women (BBC) - 2016.
Referències[modifica]
- ↑ «BBC 100 Women 2016: Who is on the list?» (en anglès). BBC News, 21-11-2016 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ «Chinese marriage service helps people hide their sexuality from judgemental families». Pink News, 27-11-2016. [Consulta: 10 març 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 ; Marocico, Oana«100 Women 2016: My sham marriage». BBC, 27-11-2016. [Consulta: 10 març 2017].
- ↑ «Còpia arxivada». TimeOut, 27-11-2015. Arxivat de l'original el 12 de març 2017. [Consulta: 28 novembre 2021].
