Simone Biles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSimone Biles

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 març 1997 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Columbus (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Alçada142 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógimnasta artística Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLaurent Landi Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportgimnàstica artística Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalLaurent Landi
Cecile Canqueteau-Landi Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2011- United States women's national gymnastics team (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
25 juliol 2021gymnastics at the 2020 Summer Olympics – women's balance beam (en) Tradueix (3a)
juliol 2021Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - exercici complet femení per equips (2a)
16 agost 2016gymnastics at the 2016 Summer Olympics – women's floor (en) Tradueix (1a)
15 agost 2016gymnastics at the 2016 Summer Olympics – women's balance beam (en) Tradueix (3a)
14 agost 2016gymnastics at the 2016 Summer Olympics – women's vault (en) Tradueix (1a)
9 agost 2016Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 - exercici complet femení per equips (1a)
7 agost 2016Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu - exercici complet individual femení (1a)
2016gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2016  (medalla d'or olímpica)
20152015 World Artistic Gymnastics Championships (en) Tradueix
20132013 World Artistic Gymnastics Championships (en) Tradueix  (medalla d'or) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaJonathan Owens (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websimonebiles.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6721217 Facebook: simonebiles Twitter: Simone_Biles Instagram: simonebiles Olympic.org: simone-biles Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Gimnàstica artística
Competint per Estats Units Estats Units
Jocs Olímpics
Or Rio de Janeiro 2016 Equips
Or Rio de Janeiro 2016 General individual
Or Rio de Janeiro 2016 Salt
Or Rio de Janeiro 2016 Terra
Plata Tòquio 2020 Equips
Bronze Rio de Janeiro 2016 Barra
Bronze Tòquio 2020 Barra
Campionat del Món
Or Amberes 2013 General individual
Or Amberes 2013 Terra
Or Nanning 2014 Equips
Or Nanning 2014 General individual
Or Nanning 2014 Terra
Or Nanning 2014 Barra
Or Glasgow 2015 Equips
Or Glasgow 2015 General individual
Or Glasgow 2015 Terra
Or Glasgow 2015 Barra
Or Doha 2018 Equips
Or Doha 2018 General individual
Or Doha 2018 Salt
Or Doha 2018 Terra
Or Stuttgart 2019 Equips
Or Stuttgart 2019 General individual
Or Stuttgart 2019 Salt
Or Stuttgart 2019 Barra
Or Stuttgart 2019 Terra
Plata Amberes 2013 Salt
Plata Nanning 2014 Salt
Plata Doha 2018 Asimètriques
Bronze Amberes 2013 Barra
Bronze Glasgow 2015 Salt
Bronze Doha 2018 Barra

Simone Arianne Biles (Columbus, Ohio, 14 de març de 1997) és una gimnasta artística estatunidenca i l'actual campiona olímpica en la competició general individual. L'agost de 2019 feu història en ser la primera dona en realitzar un doble-triple.[1] L'octubre de 2019 va superar el rècord de medalles de Vitali Sxerbo en mundials.[2]

Biles és set cops campiona nacional en la competició general individual (2013-2016,[3] 2018-2019, 2021), és la campiona olímpica de Rio 2016 en la competició general individual[4] i l'única gimnasta campiona mundial en la competició general individual durant tres anys consecutius (2013-2015)[5] que ha guanyat dues vegades més (2018[6]-2019). Ha estat cinc vegades campiona mundial en terra (2013,[7] 2014,[8] 2015,[9] 2018[10] i 2019), tres vegades campiona mundial en barra d'equilibri (2014,[8] 2015[11] i 2019) i dues vegades campiona de salt (2018[10] i 2019) i ha estat membre de l'equip nacional dels Estats Units, campió en el mundial de Naning 2014,[12] Glasgow 2015,[13] les Olimpíades de Rio de Janeiro 2016[14] Doha 2018,[15] Stuttgart 2019 i Tòquio 2020. Es caracteritza per la seva potència i per l'alt nivell de dificultat en els seus exercicis, consolidant-se com la millor gimnasta del món. Ha estat la primera gimnasta afroamericana a obtenir el títol de campiona del món en la competició general individual.[16]

Vida personal[modifica]

Naixement i infància[modifica]

Simone Biles va néixer el 14 de març de 1997[17] a Columbus, Ohio, la tercera de quatre germans.[18] Els seus pares eren addictes a la droga, per la qual cosa la van portar a un orfenat i va ser adoptada juntament amb la seva germana petita, Adria, pel seu avi matern, Ronald Biles, i la seva segona esposa, Nellie Cayetano Biles,[19] que van exercir el paper de pares, mentre que els germans grans van ser adoptats per la germana del seu avi. Quan Simone tenia sis anys, va anar d'excursió al centre de gimnàstica Bannon´s Gymnastix. Per divertir-se, va començar a imitar altres gimnastes. Una de les entrenadores, la Sra Ronnie la va veure i va cridar Aimee Boorman perquè la veiés. Van enviar una carta a casa dels seus pares per animar-los a inscriure-la en un institut de gimnàstica. Simone va començar les classes en el seu temps lliure. Des dels 8 anys, entrena amb Aimee Boorman. Es va graduar de la secundària l'any 2015, estudis que va realitzar des de casa seva per poder tenir més temps per entrenar.[20][21]

Carrera esportiva[modifica]

Carrera junior[modifica]

2011[modifica]

Biles va començar oficialment la seva carrera en la competició "American Classic" de Huntsville, Texas, l'any 2011. Va acabar tercera en la competició individual, primera en salt de cavall i barra d'equilibri, quarta en terra i vuitena en barres asimètriques. Més tard, en aquell mateix mes, va competir en el torneig "Cover Girl" de 2011, celebrat a Chicago, Illinois, on va acabar cinquena en barra d'equilibri i terra. La seva primera temporada va acabar en el Campionat Nacional dels Estats Units de 2011,[cal citació] anomenat "Visa Championships", celebrat a Saint Paul, Minnesota, on va empatar en el setè lloc en l'especialitat de salt de cavall.[17]

2012[modifica]

La seva primera aparició del 2012, va ser una altra vegada en la competició "American Classic", però aquesta vegada, va acabar primera en la prova general individual i en salt de cavall, segona en terra, tercera en barra d'equilibri i quarta en barres asimètriques. Més tard, va competir en el torneig "Secret O.S. Classic" de 2012, celebrat a Chicago, en què va acabar primera en la prova general individual i en salt de cavall, segona en terra i sisena en barra d'equilibri. Al juny del mateix any, va participar per segona vegada en el Campionat Nacional dels Estats Units (Visa Championships), aquesta vegada a Saint Louis, Missouri, on va acabar tercera en la general individual, i sisena en barres asimètriques, barra d'equilibri i terra.[17] Després d'aquesta actuació, Biles va ser cridada a formar part de l'equip nacional junior de gimnàstica artística dels Estats Units.

Carrera sènior[modifica]

2013[modifica]

El debut de Biles com a gimnasta sènior va ser al març del 2013, en la Copa Americana "American Cup", un esdeveniment internacional de la FIG. Ella i la seva companya Katelyn Ohashi van ser convocades en substitució d'Elsabeth Black i a Kyla Ross, que havien abandonat la competició per una lesió. Durant la final individual, Biles va estar liderant la competició durant dues rondes, no obstant això, la seva caiguda a la barra d'equilibri li va impedir guanyar, acabant en segon lloc, darrere de la seva compatriota Ohashi.[22]

Després de la seva actuació en la Copa Americana, Biles va participar en la competició de 2013 "City of Jesolo Trophy", que va tenir lloc a Jesolo, Itàlia, on es va coronar amb el primer lloc en la general individual, salt de cavall, barra d'equilibri i terra, mateixes especialitats en què va contribuir amb l'equip estatunidenc, campió d'aquesta edició.

El juliol d'aquest mateix any va participar en la competició "Secret O.S. Classic". La seva actuació va ser deficient, va caure diverses vegades i no va competir en el salt de cavall després de torçar-se el turmell durant l'exercici de terra. Més tard, va ser convidada juntament amb l'equip nacional a ingressar al campament d'entrenament en el ranxo de Marta Karolyi, coordinadora de l'equip nacional dels Estats Units.

L'agost d'aquest mateix any, va competir per tercera ocasió al Campionat Nacional dels Estats Units (P&G Championships), però aquesta vegada com a gimnasta sènior. La seva actuació la va convertir per primera vegada en Campiona Nacional en la competició general individual i guanyadora de la medalla de plata en els quatre aparells (salt de cavall, barres asimètriques, barra d'equilibri i terra).[17] Després del Campionat Nacional, va ser seleccionada de manera oficial com a membre de l'equip nacional sènior i convidada a formar part del campament de classificació, en el ranxo de Marta Karolyi, per al Campionat Mundial de Gimnàstica Artística de 2013. D'aquesta classificació, va resultar seleccionada per ser membre de l'equip que representaria els Estats Units en el Campionat Mundial.

El Campionat Mundial de Gimnàstica Artística de 2013 es va dur a terme a Anvers, Bèlgica. De manera individual, Simone Biles es va classificar primera en la competició general individual, segona en salt de cavall, sisena en barres asimètriques, cinquena en barra d'equilibri i primera en terra.[23] Durant la Final de la general individual, Biles va competir molt correctament i amb exercicis de gran dificultat, la qual cosa li va valer el títol de Campiona Mundial de la general individual amb una puntuació de 60.216, gairebé un punt per sobre de la compatriota, que va quedar segona, Kyla Ross i gairebé un punt i mig per sobre de la campiona mundial de 2010, Aliyá Mustáfina, que va quedar tercera. Es va convertir en la setena gimnasta nord-americana a aconseguir el títol de campiona mundial en la general individual i en la primera gimnasta afroamericana a aconseguir-ho. En les finals per aparells va guanyar la medalla de plata en salt de cavall, per darrere de la campiona mundial regent i medallista olímpica de plata, McKayla Maroney; la medalla de bronze en la barra d'equilibri, per darrere de Kyla Ross i Aliyá Mustáfina; la medalla d'or en terra, per sobre de Vanessa Ferrari i Larisa Iordache; i en les barres asimètriques va acabar quarta.[24]

2014[modifica]

Biles es va perdre l'inici de temporada a causa d'un lesió a l'espatlla, quedant-se fora de l'American Cup de 2014. El seu retorn a les competicions va ser en el torneig "Secret. O.S. Classic" de 2014, a Chicago, on va guanyar la competició general individual per un ampli marge d'avantatge sobre la segona. Va guanyar la final de salt de cavall, barra d'equilibri i sòl.

En el Campionat Nacional dels Estats Units (P&G Championships) de 2014, Biles va repetir el títol de Campiona Nacional en la general individual, acabant 4 punts per sobre de la medallista de plata, Kyla Ross, malgrat haver-se caigut en el seu exercici de barra d'equilibri. Va guanyar l'or en la final de salt de cavall i terra, plata en la barra d'equilibri i va acabar quarta en les barres asimètriques.

El 17 d'octubre, va ser seleccionada per competir en el Campionat Mundial de Gimnàstica Artística de 2014 a Nanning, Xina. Va dominar la classificació malgrat el seu gran error en les barres asimètriques, classificant-se primera per a la competició individual, salt de cavall, barra d'equilibri i terra, la qual cosa també va significar que amb la seva contribució, l'equip nord-americà es classifiqués primer per a la final per equips. Durant la final per equips, Biles va liderar a l'equip nord-americà, que es va coronar campió del món amb una diferència de gairebé set punts respecte al segon, l'equip xinès. En la final de la individual general, l'actuació de Biles va ser molt bona, millorant la seva actuació en les barres asimètriques respecte de la classificació, la qual cosa li va significar el seu segon títol consecutiu de campiona mundial de la general individual, amb una puntuació total de 60.231. Així mateix es va convertir en la segona nord-americana a repetir el títol de campiona mundial en la general individual, només darrere de Shannon Miller. També va ser la primera gimnasta, sense tenir en compte la nacionalitat, a repetir aquest títol després de Svetlana Khorkina. En les competicions per aparells, va guanyar la medalla de plata en salt de cavall, darrere de la nord-coreana Hong Un Jong i per sobre de la seva compatriota MyKayla Skinner; en la barra d'equilibri va guanyar la medalla d'or, per sobre de la xinesa Bai Yawen i en la final de terra va guanyar l'or per segona vegada consecutiva. Els seus triomfs van fer que arribés a les 6 medalles d'or guanyades en campionats mundials (2013 i 2014), amb la qual cosa es va convertir en la primera nord-americana a aconseguir aquesta fita, superant les 5 medalles mundials d'or de Shannon Miller.

2015[modifica]

Va iniciar la temporada el 7 de març, competint en la American Cup de 2015, celebrada a Arlington, Texas, aconseguint guanyar la competició general individual amb 62.299 punts i amb un avantatge de més de quatre punts de diferència respecte al segon.[25] Biles va finalitzar aquest mes competint en el trofeu City of Jesolo, competència on va guanyar la general individual amb un puntaje de 62.100.[26]

El juliol va competir en el Secret O.S. Classic en què va guanyar el circuit individual, la prova de barra d'equilibri, l'exercici de terra i salt.

Després de la competició Biles va anunciar que es convertia en atleta professional renunciant a competir en la NCAA i signant un contracte amb l'empresa Octagon.

En el Campionat Nacional va aconseguir la seva tercera medalla d'or consecutiva en el circuit individual, convertint-se en la segona dona a fer-ho després de l'atleta Kim Zmeskal.

Biles va ser seleccionada per formar part de l'equip que va representar als Estats Units en els Mundials de Gimnàstica Artística celebrats a Glasgow. Biles va aconseguir la medalla d'or en la final per equips al costat de les seves companyes Gabrielle Douglas, Aly Raisman, Brenna Dowell, Madison Kocian, Maggie Nichols i MyKayla Skinner. En el terreny individual, Biles va aconseguir tres medalles d'or en les categories de circuit individual, barra d'equilibri i exercici de terra, a més d'una medalla de bronze en salt. En aquests mundials, Biles es va convertir en la primera dona a guanyar la medalla d'or en tres mundials consecutius en la categoria circuit individual.

A finals d'aquest any, Biles va firmar un contracte de publicitat amb la marca esportiva Nike.

2016[modifica]

Biles va començar la temporada participant a la Pacific Rim Gymnastics Championships a l'abril, en què va guanyar la medalla d'or en la prova de circuit individual, en el circuit en equip, en l'exercici de terra, en barra d'equilibri i en salt.

Al juny va competir en la Secret O.S. Classic en què només va participar en els exercicis de barres asimètriques i barra d'equilibri. També va participar en els P&G Championships.

El juliol va participar en els Olympic Trials (proves de selecció de l'equip olímpic) on va aconseguir ser una de les atletes escollides per representar als Estats Units en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016.

Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016[modifica]
Biles als Jocs Olímpics de Rio 2016

Com cada quatre anys, el comitè olímpic dels Estats Units va realitzar la competició interna denominada "Olympic Trials", que el seu objectiu és seleccionar als esportistes de cada disciplina que representarà al país en els Jocs Olímpics. El 8 i 10 de juliol[27] d'aquest any, es va realitzar l'esdeveniment per conformar l'equip de gimnàstica artística que competiria a Rio 2016. El 10 de juliol es va fer oficial el nomenament de l'equip, que estava format per Simone Biles, Alexandra Raisman, Gabrielle Douglas, Lauren Hernandez i Madison Kocian.[28] En la competició per al procés de selecció, Biles es va classificar automàticament com a membre de l'equip nord-americà en obtenir la primera posició en la competició general individual amb una puntuació total de 123.250.[29]

Classificació[modifica]

El 7 d'agost,[30] es va dur a terme la prova de classificació per determinar quins equips i gimnastes arribarien a les finals en les diverses modalitats de gimnàstica artística. Individualment, Biles es va classificar per a les finals, primera en la modalitat general individual amb una puntuació total de 62.366;[30] primera en l'especialitat de salt, amb una puntuació de 16.050;[30] primera en l'especialitat de barra d'equilibri, amb una puntuació de 15.633[30] i primera en l'especialitat de terra, amb una puntuació de 15.733.[30] En la modalitat de barres asimètriques, no va aconseguir classificar-se per a la final, no obstant això, la seva bona actuació en aquesta especialitat la va fer creditora de 15.000[30] punts de qualificació, amb la qual cosa es posicionava com la tercera millor gimnasta del seu equip en aquesta especialitat, allò significava que Biles participaria en tots els aparells per a la final per equips.

Les altes puntuacions obtingudes per les integrants de l'equip, van fer que l'equip nord-americà es classifiqués en primer lloc amb un total de 185.238 punts,[30] la qual cosa significava un ampli avantatge de 10 punts sobre l'equip de la República Popular de la Xina, classificada en segon lloc.

Aparell Dificultat Execució Total Lloc
Salt 6.300

6.400

9.700

9.700

16.050 #1
Barres Asimètriques 6.100 8.900 15.000 #13
Barra d'Equilibri 6.700 8.933 15.633 #1
Sòl 6.800 8.933 15.733 #1
Finals[modifica]
Or dels EUA en gimnàstica artística femenina 2016

Juntament amb les seves companyes, va aconseguir la medalla d'or en la final per equips. Individualment va aconseguir la medalla d'or en la competició general individual amb una puntuació de 62.198 per davant de la seva companya d'equip Aly Raisman. En les finals per aparells, Biles va aconseguir la medalla d'or en salt amb una puntuació 15.966; la medalla de bronze en la final de barra d'equilibri amb una puntuació de 14.733, quedant per darrere de la seva companya a causa d'una caiguda Laurie Hernández,[31] i la medalla d'or en la final de terra amb una puntuació de 15.966 per davant de la seva companya Aly Raisman.[32]

Amb quatre medalles d'or en els Jocs Olímpics de Rio, Biles es converteix en la gimnasta nord-americana amb més medalles d'or en uns únics Jocs Olímpics.

Biles va ser la banderera nord-americana en la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.[33]

Aturada[modifica]

Biles no va competir el 2017.[34]

Després dels Jocs de Rio del 2016, va coescriure una autobiografia amb la periodista Michelle Burford, Courage to Soar: A Body in Motion, A Life in Balance. Biles va dir: "Vull que la gent aconsegueixi els seus somnis i hi ha tanta gent que m'ha inspirat amb el seu amor i ànims al llarg del camí, i vull transmetre aquesta inspiració als lectors".[35] El llibre va arribar al número u de la llista de joves més venuts de The New York Times la setmana del 8 de gener de 2017,[36] i es va convertir en un biopic de Lifetime.[37]

Biles va competir a la temporada 24 de Dancing with the Stars, intentant replicar la victòria del seu companya d'equip de Rio Laurie Hernandez a la temporada 23. Emparellada amb el ballarí professional Sasha Farber, era favorita per guanyar, però va ser eliminada el 15 de maig de 2017, una setmana abans de les finals, i va quedar en quart lloc.[38]

L'agost, durant els Campionats nacionals de gimnàstica estatunidencs del 2017, Biles va dir que havia tornat al gimnàs per començar a condicionar-se.[39] La seva antiga entrenadora, Aimee Boorman, s'havia traslladat a Florida amb la seva família; a l'octubre, Biles va contractar l'entrenador Laurent Landi, que havia entrenat el seu companya de l'equip olímpic Madison Kocian.

Retorn[modifica]

2018[modifica]

Simone Biles amb Ramon Taylor el 2018.

Biles es va tornar a afegir a la selecció nacional dels Estats Units l'1 de març després que el comitè de selecció de l'atleta veiés vídeos recents de les seves actuacions.[40][41] La seva primera competició de l'any va ser l'U.S. Classic al juliol, on va guanyar el títol global per davant de Riley McCusker per 1.200 punts.[42] També va guanyar la medalla d'or a terra i a la barra d'equilibri i va registrar la puntuació més alta en volta única.[43] La seva puntuació global de 58.700 es va convertir en el puntuació més alta registrada en virtut del Codi de punts de 2017–2020 malgrat una caiguda a les barres asimètriques i una penalització per sortir fora dels límits en l'exercici de terra.[44] Va mostrar nombroses actualitzacions a les seves rutines a partir del 2016, inclosa una Fabrichnova (sortida amb doble gir d'esquena) i un Van Leeuwen en barres asimètriques i un Moors (doble disposició de doble gir) a l'exercici del terra.

A l'agost, Biles va competir als Campionats nacionals 2018. Va ocupar la primera posició en tots els esdeveniments durant els dos dies de competició, la primera dona que ho va fer des de Dominique Dawes el 1994. Biles va guanyar el títol global amb 6,55 punts per davant de la segona classificada Morgan Hurd i va establir el rècord de títols més nacionals amb cinc.[45][46][47] Aquesta posició també li va suposar el seu quart títol nacional de salt, el tercer títol nacional de barra d'equilibris i exercicis de terra i el primer títol nacional de barres asimètriques. La seva puntuació global de 60.100 del primer dia de competició va ser la primera puntuació registrada per sobre dels 60 des de la seva pròpia victòria global als Jocs Olímpics de 2016.[48] Va ser nomenada membre de l'equip nacional per setè cop i va ser convidada al camp de selecció d'octubre per al Campionat Mundial de 2018.[49]

Als Jocs Olímpics de la Joventut, els equips mixts multidisciplinaris van rebre el nom de llegendes de gimnàstica, incloses Biles, Nadia Comăneci, i Kōhei Uchimura.[50] L'equip anomenat per Biles va guanyar l'or.[51]

A l'octubre, Biles va participar al camp de selecció de l'equip pel mundial. Va situar-se en primera posició a la general, així com en exercici de salt i terra. Es va col·locar en segon lloc a les barres asimètriques darrere de McCusker, i quarta en barra d'equilibri (a causa que va tocar l'estora amb les mans en la sortida) darrere de Kara Eaker, McCusker i Ragan Smith. Biles va estrenar un nou salt: un Yurchenko amb mitja volta activada amb un salt estirat cap endavant amb dues voltes amb una mitja volta extra).[52] L'endemà va ser nomenada membre de l'equip per competir al Campionat del Món de 2018 al costat de McCusker, Hurd, Grace McCallum, Eaker i la seva suplent Ragan Smith.[53][54]

A finals d’octubre, al Campionats del Món de 2018 a Doha, Qatar, Biles va anar a una sala d’urgències la nit anterior a la ronda de qualificació a causa de dolors estomacals que van resultar ser una pedra renal.[55] Després de confirmar que no era apendicitis, va sortir de l'hospital.[56] L'endemà, va classificar-se a la final general, salt, barra d'equilibri i terra en primera posició, i a la final de barres asimètriques en segon lloc per darrere de Nina Derwael de Bèlgica. Després d’executar amb èxit el salt, va rebre el nom de Biles en el Codi de Punts i va rebre un valor de dificultat de 6,4 (pel codi de punts 2017-2020), empatat amb el Produnova com el salt més difícil mai intentat. Els Estats Units també es van classificar a la final per equips en primer lloc.[57] Durant la final per equips, Biles va competir en les quatre proves, registrant la puntuació més alta de qualsevol competidor a salt, asimètriques i exercici de terra. L'equip estatunidenc va guanyar la medalla d’or amb una puntuació de 171.629, amb 8.766 punts d’avantatge sobre el segon, Rússia,[15] superant el rècord de diferència de punts establert a l'era oberta al Mundials de 2014 (6.693) i als Jocs Olímpics d’Estiu de 2016 (8.209).[58]

A la final individual del concurs complet, Biles va guanyar la medalla d'or per un marge d'1,7 punts tot i caure tant al salt com a la barra d'equilibri. La diferència aclaparadora de dificultats entre ella i les seves competidores li va permetre obtenir el títol amb una puntuació de 57,491 sobre la medalla de plata Mai Murakami del Japó i la medalla de bronze Morgan Hurd.[6] En obtenir el seu quart títol mundial, Biles va establir un nou rècord com la dona amb més títols individuals en concurs complet, superant l'anterior rècord de tres que compartia en aquell moment amb Svetlana Khorkina.[59] També es va convertir en la primera campiona olímpica femenina que obtenia un títol mundial en concurs complet des que el 1972 la campiona olímpica Lyudmilla Turischeva ho va fer el 1974.[60]

A la final de l'aparell, Biles va guanyar el seu primer títol mundial de salt. Va competir amb els salt Cheng i Amanar. Això va suposar la seva tretzena medalla d'or mundial, el que significa que Biles superava el rècord de Campionats Mundials de gimnàstica de qualsevol gènere, trencant el rècord anterior soviètic de Vitali Sxerbo de dotze medalles d'or.[61] Després va guanyar la medalla de plata en barres asimètriques darrere de Nina Derwael de Bèlgica. En guanyar una medalla en asimètriques, Biles es va convertir en la primera estatunidenca i la desena gimnasta femenina de qualsevol país a tenir medalla en tots els aparells.[62] L'endemà, va guanyar la medalla de bronze a la barra d'equilibri per darrere de Liu Tingting de la Xina i Ana Padurariu del Canadà. Després va guanyar la medalla d'or en l'exercici de terra amb una forta rutina. En fer-ho, es va convertir en la primera gimnasta estatunidenca i la primera gimnasta no soviètica que va guanyar totes les medalles en un únic Campionat Mundial, així com la primera gimnasta de qualsevol país que ho va fer des d'Elena Shushunova al 1987. Les seves 6 medalles en aquest Campionat Mundial van portar el nombre total de medalles mundials a 20, cosa que la van fer empatar amb Khorkina.[10]

2019[modifica]

Biles al All-Star Legends & Celebrity Softball Game de 2019.

A principis de març, Biles va competir a la Copa del Món de Stuttgart,[63] la seva primera aparició a la Copa del Món fora de terres americanes.[64] Va acabar en el primer lloc, amb 3.668 punts d'avantatge sobre la segona classificada, la canadenca Ana Padurariu.[65]

El juliol, Biles va competir al GK US Classic. Durant l'entrenament previ, va realitzar un salt doble enrotllat de triple gir cap enrere (actualitzat des d'un Silivas), però no el va realitzar durant la competició.[66] Biles va guanyar el global, 2,1 punts per davant de la segona classificada Riley McCusker. Individualment, es va classificar cinquena en asimètriques per darrere de Morgan Hurd, Sunisa Lee, Grace McCallum i McCusker, tercera en barra d'equilibri per darrere de Kara Eaker i McCusker, i primera en l'exercici de terra. També va obtenir la puntuació més alta de salt únic, per davant de Jade Carey i MyKayla Skinner.[67]

A l'agost, Biles va competir al Campionat Nacional de Gimnàstica dels Estats Units. Es va classificar en primera posició a la general, amb una puntuació combinada de dos dies de 118.500.[68] En la competició, es va convertir en la primera dona a completar una doble volta giratòria triple a l'exercici a terra i la primera gimnasta que va completar una doble volta giratòria en la sortida de la barra.[69][70][71] Es va situar primer al salt, per davant de Jade Carey i MyKayla Skinner, primera a la barra d'equilibri per davant de Kara Eaker i Leanne Wong, primera a l'exercici a terra per davant de Carey i Sunisa Lee, i la tercera en barres asimètriques darrere de Lee i Morgan Hurd.[72]

Al setembre, Biles va competir en les proves del Campionat Mundial dels Estats Units, on es va classificar per primera vegada en tot, tot i caure sobre la seva sortida de les barres asimètriques i va guanyar un lloc a l'equip que competiria als Campionats del Món de 2019 a Stuttgart. L'endemà, les seves companyes Sunisa Lee, Kara Eaker, MyKayla Skinner, Jade Carey i Grace McCallum també van ser nomenades a l'equip.[73]

A la final per equips del Campionat del Món, Biles va liderar l'equip al seu cinquè títol consecutiu per equips, aportant puntuacions de 15.400, 14.600, 14.433 i 15.333 a salt, barres asimètriques, barra d'equilibri i exercici a terra, respectivament. En fer-ho, Biles va superar la gimnasta russa Svetlana Khorkina com la gimnasta femenina amb més medalles de la història del Campionat Mundial. Les seves puntuacions en salt, barra i exercici a terra van ser les més altes del dia.[74] En la final del concurs complet individual Biles va guanyar l'or amb una puntuació de 58,999, un rècord de 2,1 punts per davant de la segona classificada Tang Xijing de la Xina.[75] Una vegada més, va registrar les puntuacions més altes del dia en exercicis de salt, barra i terra.[76]

Durant el primer dia de les finals per aparells, Biles va guanyar la medalla d'or al salt, per davant de la seva companya d'equip Carey i Ellie Downie de la Gran Bretanya. Després de guanyar una medalla al salt, la seva 23a medalla al Campionat del Món, Biles va empatar el rècord de medalles aconseguides als Campionats del Món amb el gimnasta soviètic/bielorús Vitali Sxerbo.[77] Durant la final de barres desiguals, Biles va obtenir una puntuació de 14.700, acabant en cinquè lloc, a una dècima de la medallista de bronze i companya d'equip Sunisa Lee.[78]

El segon dia de la final de l'esdeveniment, Biles va obtenir 15,066 a la barra, aconseguint la medalla d'or en superar Liu Tingting i Li Shijia, ambdues de la Xina, per més de 0,6 punts. Això va marcar la 24a medalla del Campionat Mundial de Biles, superant el rècord de Scherbo i convertint Biles en l'única titular del rècord de medalles del Campionat del Món guanyades per un gimnasta, tant en categoria masculina com femenina.[79]

En l'exercici a terra, Biles va guanyar l'or amb una puntuació de 15.133, un punt més que la medalla de plata Lee. En guanyar cinc medalles d'or a Stuttgart, Biles va empatar el rècord de més medalles d'or guanyades en un únic Campionat Mundial amb Larisa Latynina i Boris Shakhlin, que van aconseguir-ho al Campionat del món de 1958.[80] A més, en guanyar la seva cinquena medalla d'or en l'exercici de terra, Biles va empatar el rècord de més títols mundials en un aparell amb l'italià Jury Chechi (que va guanyar cinc medalles d'or en anelles) i la rusa Svetlana Khorkina que va guanyar cinc medalles d'or en barres asimètriques).[81]

2020[modifica]

Al febrer, es va anunciar que Biles va ser escollit per representar els Estats Units a la Copa del Món de Tòquio que havia de tenir lloc el 4 d'abril.[82] Tanmateix, al març es va anunciar que Biles no hi assistiria a causa de les preocupacions per la pandèmia de COVID-19 tant per la situació nacional com a tot el món (incloent el Japó).[83] L'endemà, l'Associació Japonesa de Gimnàstica va anunciar que havia cancel·lat l'esdeveniment.[84]

2021[modifica]

Al maig, Biles va competir al U.S. Classic. Va estrenar un salt de doble gir Yurchenko, que cap dona mai havia completat abans, en el seu camí cap a un altre títol global en el U.S. Classic.[85][86] El nou salt va rebre un valor preliminar de 6,6, cosa que la convertia en el salta més valorat de la gimnàstica femenina.[87]

Al juny, Biles va competir als Campionats Nacionals dels Estats Units i va guanyar el seu setè títol nacional global i la classificació per a les proves olímpiques.[88] A més de guanyar el títol global per 4,7 punts, Biles també va situar-se primera al salt, la barra d’equilibri i l'exercici al terra, així com la tercera a les barres asimètriques. A les proves olímpiques, Biles es va classificar primera i va guanyar un lloc automàtic a l'equip olímpic. Va acabar amb 2.266 punts per davant de la segona classificada Sunisa Lee; tanmateix, la puntuació de la competició en el segon dia de Lee (58.166) va ser superior a la de Biles (57.533), sent la primera vegada que algú obtenia una puntuació global més alta que Biles des que ho aconseguís Kyla Ross el 2013.[89][90] També van ser nomenats a l'equip olímpic Lee, la companya d'equip de Biles Jordan Chiles i Grace McCallum.[91]

Jocs Olímpics de Tòquio de 2020[modifica]

En els Jocs Olímpics Biles va realitzar la prova general durant les classificacions i va ajudar els Estats Units a classificar-se a la final per equips en segon lloc per darrere de les gimnastes del Comitè Olímpic Rus, que no podien competir sota bandera rusa per sanció. Tot i que va patir nombrosos contratemps, Biles encara es va classificar a la final general i de salt en primera posició. A més, va passar a la final de l'exercici de terra segona per darrere de Vanessa Ferrari i a la final de la barra d'equilibri i les barres asimètriques, sent l'única gimnasta en classificar-se per a totes les finals.[92] Finalment, però, va abandonar a la final per equips; va dir que mentalment, no n'estava preparada.[93] L'equip dels Estats Units va guanyar la medalla de plata per darrere dels atletes atletes del Comitè Olímpic Rus.[94] L'endemà va anunciar que tampoc participaria en l'exercici complet individual, tot citant problemes de salut mental.[95][96] El 31 de juliol va renunciar també a les finals de salt i barres asimètriques de l'endemà,[97] dia en que la federació va anunciar que tampoc participaria a la de terra.[98] Finalment Biles va tornar al darrer dia de competició, disputant la final de barra d'equilibri. Tot i que Biles va realitzar una sortida de doble pike relativament més fàcil, va guanyar la medalla de bronze per darrere de Guan Chenchen i Tang Xijing de la Xina. Amb el bronze, va empatar Shannon Miller amb el major nombre de medalles olímpiques per una gimnasta estatunidenca amb un total de set. Biles també va empatar Larisa Latynina de la Unió Soviètica amb el major nombre de medalles guanyades per una gimnasta femenina de tots els temps amb 32 medalles olímpiques i mundials combinades.[99]

Biles va dir que va experimentar "twisties", un fenomen psicològic que fa que una gimnasta perdi consciència mentre realitza elements de torsió a l'aire.[100] Va assenyalar que, tot i que no era la primera vegada que experimentava twisties al salt o a terra, era la primera vegada que les experimentava en barres asimètriques i barra d'equilibri.[101] Biles va prendre la decisió de retirar-se després de la primera rotació de la final de l'equip perquè considerava que “simplement estava tan perduda que estava en risc [la seva] seguretat, així com una medalla per equips”.[102] Diverses gimnastes van defensar la decisió de Biles i van transmetre les seves pròpies històries de lluita amb els twisties.[103] La decisió de Biles de prioritzar la seva salut mental va ser generalment àmpliament elogiada i acreditada per haver iniciat una conversa més àmplia sobre el paper de la salut mental en els esports, iniciada originalment per Naomi Osaka.[104][105] No obstant, la seva decisió també va provocar algunes crítiques.[106]

Exercici de terra[modifica]

L'exercici de terra és l'especialitat en què Biles ha destacat, no només per l'alt grau de dificultat de la seva rutina, sinó per ser cinc vegades campiona mundial en aquesta disciplina, tres de forma consecutiva, així com haver-ne obtingut l'or olímpic.[107]

Epònims[modifica]

Els epònims de Simone Biles en l'exercici de terra reben els nom de Biles i Biles II.

Biles[modifica]

Consisteix en la combinació de dos elements: doble mortal estès amb mig gir. Aquest element es classifica dins del grup G i té com a grau de dificultat un valor de 0.7 punts. Va ser reconegut com a element original de Simone Biles al realitzar-ho per primera vegada en el Campionat Mundial de Gimnàstica Artística d'Anvers el 2013.[108]

Biles II[modifica]

El Biles II, consisteix en la combinació d'una triple pirueta amb doble mortal agrupat cap enrere. Aquest element es classifica dins del grup J i té com a grau de dificultat un valor de 1.0 punts, sent l'únic dins d'aquesta classificació i el més difícil de la gimnàstica artística femenina.[109] va ser reconegut com a element original de Simone Biles al realitzar-lo per primera vegada en el Campionat Mundial de Gimnàstica Artística, a Stuttgart 2019.[108]

Final de terra en campionats mundials[modifica]

2013[modifica]

Prova Or Argent Bronze
Terra
(06.10)
 Simone Biles (USA)
15,000
 Vanessa Ferrari (ITA)
14,633
 Larisa Iordache (ROM)
14,600

2014[modifica]

Prova Or Argent Bronze
Terra
(12.10)
 Simone Biles (USA)
15,333
 Larisa Iordache (ROM)
14,800
 Alia Mustafina (RUS)
14,733

2015[modifica]

Prova Or Argent Bronze
Terra
(01.11)
 Simone Biles (USA)
15,800
 Kseniya Afanásieva (RUS)
15,100
 Maggie Nichols (USA)
15,000

2018[modifica]

Prova Or Argent Bronze
Terra
(03.11)
 Simone Biles (USA)
14,933
 Morgan Hurd (USA)
13,933
 Mai Murakami (JAP)
13,866

2019[modifica]

Prova Or Argent Bronze
Terra
(03.11)
 Simone Biles (USA)
15,133
 Sunisa Lee (USA)
14.133
 Angelina Melnikova (RUS)
14.066

Història competitiva[modifica]

Júnior[modifica]

Any Esdeveniment Equip AA VT UB BB FX
2011 American Classic 33 11 8 11 4
U.S. Classic 20 5 5
Campionat Nacional 14 7 22 10 12
2012 U.S. Classic 11 11 6 22
Campionat Nacional 33 11 6 6 6

Senior[modifica]

Any Esdeveniment Equip AA VT UB BB FX
2013 American Cup 22
Trofeu Ciutat de Jesolo 11 11 11 11 11
Chemnitz Friendly 11 22 11 11 11
U.S. Classic 7 8
Campionat Nacional 11 22 22 22 22
Mundial N/A 11 22 4 33 11
2014 U.S. Classic 11 11 4 11 11
Campionat Nacional 11 11 4 22 11
Mundial 11 11 22 11 11
2015 American Cup 11
Trofeu Ciutat de Jesolo 11 11 11 11 11
U.S. Classic 11 11 4 11 11
Campionat Nacional 11 11 5 11 22
Mundial 11 11 33 11 11
2016 Pacific Rim Championships 11 11
U.S. Classic 5 11
Campionat Nacional 11 11 4 11 11
Olympic Trials 11 11 4 4 11
Jocs Olímpics 11 11 11 33 11
2017 no va participar
2018 U.S. Classic 11 10 11 11
Campionat Nacional 11 11 11 11 11
Worlds Team Selection Camp 11 11 22 4 11
Mundial 11 11 11 22 33 11
2019 Copa del Món de Stuttgart 11
U.S. Classic 11 5 33 11
Campionat Nacional 11 11 33 11 11
Selecció pel Mundial 11 11 4 22 11
Mundial 11 11 11 5 11 11
2020 no va competir per la pandèmia per COVID-19
2021 U.S. Classic 11 15 11 11
Campionat Nacional 11 11 33 11 11
Olympic Trials 11 11 33 33 11
Jocs Olímpics 22 WD WD WD 33 WD

Referències[modifica]

  1. ↑ «Simone Biles, cuando los imposibles conducen a la eternidad», 14-08-2019. [Consulta: 16 agost 2019].
  2. ↑ «Nou rècord de Simone Biles, que supera, amb 25 medalles, el de Vitali Sxerbo». 324.cat, 15-10-2019 [Consulta: 15 octubre 2019].
  3. ↑ «Simone Biles wins fourth consecutive all-around title at P&G Championship» (en anglès), 15-08-2016. Arxivat de l'original el 10 de gener 2018. [Consulta: 21 juny 2017].
  4. ↑ «Simone Biles, campeona olímpica de gimnasia artística | Juegos Olímpicos 2016» (en castellà). 20 minutos. EFE, 11-08-2016. [Consulta: 21 juny 2017].
  5. ↑ «Tercer título de campeona del mundo para Simone Biles» (en castellà). Mundo Deportivo, 29-10-2015. [Consulta: 21 juny 2017].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Biles overcomes errors to win all-around at world championships» (en anglès). ESPN, 01-11-2018. Arxivat de l'original el 4 novembre 2018. [Consulta: 25 juliol 2021].
  7. ↑ «44th Artistic Gymnastics World Championships Antwerp (BEL) 2013 Sep 30 - Oct 6». World 2013 Championships. Arxivat de l'original el 1 d'agost 2016. [Consulta: 21 juny 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 «45th Artistic Gymnastics World Championships Nanning (CHN) 2014 Oct 3-12» (en anglès). Arxivat de l'original el 6 d'agost 2016. [Consulta: 21 juny 2017].
  9. ↑ «Results - 2015 World Gymnastics Championships» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2017].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Simone Biles is 6-for-6, becomes first American to win medals in every event at worlds» (en anglès). USA TODAY. Arxivat de l'original el 3 novembre 2018 [Consulta: 25 juliol 2021].
  11. ↑ «Results - 2015 World Gymnastics Championships» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2017].
  12. ↑ «Gimnasia - Campeonato Mundial de Gimnasia artística - 2014» (en castellà). LosDeportes.info. [Consulta: 21 juny 2017].
  13. ↑ «Estados Unidos, campeón mundial de gimnasia artística por equipos femeninos» (en castellà). EL UNIVERSAL, 27-10-2015. [Consulta: 21 juny 2017].
  14. ↑ «Estados Unidos se proclama campeón olímpico de gimnasia artística con una espléndida Simon Biles» (en castellà). RTVE. Miriam Hernanz, 10-08-2016. [Consulta: 21 juny 2017].
  15. ↑ 15,0 15,1 «U.S. women win team title at 2018 World Championships, qualify for 2020 Olympic Games». USA Gymnastics, 30-10-2018. Arxivat de l'original el 21 desembre 2018. [Consulta: 30 octubre 2018].
  16. ↑ «Tercer título de campeona del mundo para Simone Biles» (en castellà). El Mundo Deportivo, 29-10-2015. [Consulta: 21 juny 2017].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 «USA Gymnastics | Simone Biles» (en anglès). USA Gymnastics. [Consulta: 21 juny 2017].
  18. ↑ Barron, David «Spring's Biles poised for perfection in Rio Games» (en anglès). Houston Chronicle, 16-07-2016 [Consulta: 24 juliol 2021].
  19. ↑ O'Neal, Lonnae. «The Difficulty Of Being Simone Biles» (en anglès). theundefeated.com, 01-07-2016. [Consulta: 24 juliol 2021].
  20. ↑ «The Official Website of Simone Biles | World Champion, US National Champion and American Cup» (en anglès). Arxivat de l'original el 6 de març 2013. [Consulta: 21 juny 2017].
  21. ↑ «Qué hace tan extraordinaria a Simone Biles, la gimnasta que superó una infancia dura y podría hacer historia en las Olimpiadas de Río 2016» (en castellà). BBC. Alejandra Martins, 11-08-2016. [Consulta: 21 juny 2017].
  22. ↑ «Ohashi, 15, wins first senior gymnastics event» (en anglès). ESPN.com. [Consulta: 21 juny 2017].
  23. ↑ «Women's Qualification: Biles and Ross: A double US All-around Peak in Antwerp | GYMmedia.com» (en anglès). gymmedia.com. [Consulta: 21 juny 2017].
  24. ↑ «44th Artistic Gymnastics World Championships Antwerp (BEL) 2013 Sep 30 - Oct 6» (en anglès), 27-07-2016. Arxivat de l'original el 6 d'agost 2016. [Consulta: 21 juny 2017].
  25. ↑ «Resultats finals de l'American Cup» (en anglès). USA Gym. [Consulta: 21 juny 2017].
  26. ↑ «Resultats del trofeu Jesolo» (en anglès). USA Gym. [Consulta: 21 juny 2017].
  27. ↑ «2016 Women's Olympic Team Trials Results, Recaps, Photos and Videos» (en anglès). USA Gym. [Consulta: 21 juny 2017].
  28. ↑ «USA Gymnastics announces women's gymnastics team for 2016 Olympic Games» (en anglès). USA Gymnastics. [Consulta: 21 juny 2017].
  29. ↑ «2016 U.S. Olympic Trials - Women Day 2» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2017].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 «Rio 2016» (en anglès). Olympic. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2016. [Consulta: 21 juny 2017].
  31. ↑ «Simone Biles Bobbles On Beam For Bronze As Teammate Laurie Hernandez Wins Silver» (en anglès). teamusa. [Consulta: 21 juny 2017].
  32. ↑ «Biles, Raisman Finish Storybook Olympics With Gold And Silver In Floor Exercise Final» (en anglès). teamusa. [Consulta: 21 juny 2017].
  33. ↑ «Biles lidera a los abanderados en la fiesta de clausura» (en castellà). The Huffington Post, 22-08-2016. [Consulta: 21 juny 2017].
  34. ↑ «Simone Biles sets when to return to training» (en anglès). NBC Sports, 19-01-2017. [Consulta: 24 juliol 2021].
  35. ↑ Finley, Taryn «Simone Biles To Write A Memoir Aptly Titled 'Courage to Soar'» (en anglès). Huffington Post, 07-09-2016 [Consulta: 24 juliol 2021].
  36. ↑ Löfflmann, Georg. «Competing Visions for America – Popular Discourses of Grand Strategy on the New York Times Best-Sellers List». A: American Grand Strategy under Obama. Edinburgh University Press, 18 gener 2018. DOI 10.3366/edinburgh/9781474419765.003.0004. ISBN 9781474419765. 
  37. ↑ «The Simone Biles Story: Courage to Soar» (en anglès). Lifetime. Arxivat de l'original el 13 gener 2018. [Consulta: 24 juliol 2021].
  38. ↑ «'Dancing With the Stars' 2017: Season 24 celebrity cast and partners revealed on 'GMA'» (en anglès). ABC News, 01-03-2016. [Consulta: 24 juliol 2021].
  39. ↑ «Simone Biles says she's back in the gym (video)». NBC Sports, 19-08-2017.
  40. ↑ «Women's Athlete Selection Committee adds Biles to U.S. National Team» (en anglès). USA Gymnastics, 01-03-2018. Arxivat de l'original el 2 març 2018. [Consulta: 25 juliol 2021].
  41. ↑ «Simone Biles added to USA Gymnastics team» (en anglès). USA TODAY. Arxivat de l'original el 10 desembre 2018. [Consulta: 25 juliol 2021].
  42. ↑ «World, Olympic, U.S. champions expected to compete at 2018 GK U.S. Classic» (en anglès). USA Gymnastics, 16-07-2018. Arxivat de l'original el 17 juliol 2018. [Consulta: 25 juliol 2021].
  43. ↑ «Biles, Wong win all-around titles at 2018 GK U.S. Classic» (en anglès). USA Gymnastics, 28-07-2018. Arxivat de l'original el 30 juliol 2018. [Consulta: 25 juliol 2021].
  44. ↑ «With all-around win at U.S. Classic, Simone Biles proves she's back, and better than ever» (en anglès). espnW. Arxivat de l'original el 2 octubre 2018 [Consulta: 25 juliol 2021].
  45. ↑ Zaccardi, Nick «Simone Biles wins every gold medal at U.S. Championships» (en anglès). OlympicTalk. NBC Sports, 20-08-2018 [Consulta: 21 agost 2018].
  46. ↑ «Biles shines on all four events on way to record fifth U.S. senior all-around title». USA Gymnastics, 19-08-2018. Arxivat de l'original el 20 abril 2020. [Consulta: 20 agost 2018].
  47. ↑ «Simone Biles wins record fifth US all-around title as comeback continues» (en anglès). BBC Sport, 20-08-2018 [Consulta: 20 agost 2018].
  48. ↑ «2018 U.S. Championships Results, Recaps, Photos, Videos». Arxivat de l'original el 2 setembre 2018. [Consulta: 2 octubre 2018].
  49. ↑ «Roster: U.S. Women's 2018 World Team Selection Camp» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2018].
  50. ↑ «Kitazono Makes History And Gymnastics Breaks New Ground At Buenos Aires 2018». Olympic Channel, 09-11-2018. Arxivat de l'original el 14 gener 2019. [Consulta: 14 gener 2019].
  51. ↑ «Gymnastics: Tamara Ong wins gold in multi-national team event at Youth Olympics». The Straits Times, 12-10-2018. Arxivat de l'original el 14 gener 2019. [Consulta: 14 gener 2019].
  52. ↑ «Biles wins U.S. women's World Team Selection Camp competition». USA Gymnastics, 11-10-2018. Arxivat de l'original el 21 desembre 2018. [Consulta: 12 octubre 2018].
  53. ↑ «USA Gymnastics announces 2018 U.S. Women's World Championships Team». USA Gymnastics, 12-10-2018. Arxivat de l'original el 21 desembre 2018. [Consulta: 12 octubre 2018].
  54. ↑ «Qualification line-up for U.S. women is announced for 2018 World Championships». USA Gymnastics, 25-10-2018. Arxivat de l'original el 21 desembre 2018. [Consulta: 25 octubre 2018].
  55. ↑ «Simone Biles gets a Vault Named After Her 24 Hours After Going to the ER for a Kidney Stone». Deadspin, 27-10-2018. Arxivat de l'original el 28 octubre 2018. [Consulta: 27 octubre 2018].
  56. ↑ «Simone Biles dominates at world championships despite kidney stone». ESPN, 27-10-2018. Arxivat de l'original el 28 octubre 2018. [Consulta: 27 octubre 2018].
  57. ↑ «U.S. women qualify for team finals with first-place team qualification ranking at 2018 World Championships». USA Gymnastics, 28-10-2018. Arxivat de l'original el 21 desembre 2018. [Consulta: 29 octubre 2018].
  58. ↑ «Simone Biles, U.S. gymnastics team win world title by record margin». NBC Sports, 30-10-2018. Arxivat de l'original el 31 octubre 2018. [Consulta: 30 octubre 2018].
  59. ↑ «Simone Biles makes history as first woman to win four all-around world titles». USA Today, 01-11-2018. Arxivat de l'original el 1 novembre 2018. [Consulta: 1r novembre 2018].
  60. ↑ «Gymnastics: Diminutive Biles stands tall among greats». Reuters, 11-08-2016. Arxivat de l'original el 4 novembre 2018. [Consulta: 2 novembre 2018].
  61. ↑ «Simone Biles wins record 13th world title, completes medal set». NBC Sports, 02-11-2018. Arxivat de l'original el 2 novembre 2018. [Consulta: 2 novembre 2018].
  62. ↑ «With Uneven Bars Silver Medal, Simone Biles Now Has World Medals On Every Event» (en anglès). Team USA, 02-11-2018. Arxivat de l'original el 2 novembre 2018. [Consulta: 25 juliol 2021].
  63. ↑ «World, Olympic champ Simone Biles to compete in Germany in March» (en anglès). ESPN, 21-01-2019. Arxivat de l'original el 22 gener 2019. [Consulta: 25 juliol 2021].
  64. ↑ «Biles And Mustafina Are On The Stuttgart World Cup Roster» (en anglès). Gymnovosti, 21-01-2019. Arxivat de l'original el 22 gener 2019. [Consulta: 25 juliol 2021].
  65. ↑ «Biles win's women's all-around at DTB Pokal World Cup» (en anglès). USA Gymnastics, 17-03-2019. Arxivat de l'original el 20 abril 2020. [Consulta: 25 juliol 2021].
  66. ↑ «Simone Biles Could Become First Woman to Do This Difficult Gymnastics Movement in Competition» (en anglès). People, 23-07-2019. Arxivat de l'original el 5 agost 2019. [Consulta: 25 juliol 2021].
  67. ↑ «Biles, McClain win all-around titles at 2019 GK U.S. Classic» (en anglès). USA Gymnastics, 20-07-2019. Arxivat de l'original el 20 abril 2020. [Consulta: 25 juliol 2021].
  68. ↑ «2019 U.S. Championships Live Blog | Senior Women Day 2 | The Gymternet» (en anglès). Thegymter.net, 11-08-2019. Arxivat de l'original el 12 agost 2019. [Consulta: 25 juliol 2021].
  69. ↑ Asmelash, Leah. «Simone Biles double-double dismount: The American gymnast just made history» (en anglès). CNN, 10-08-2019. Arxivat de l'original el 13 agost 2019. [Consulta: 25 juliol 2021].
  70. ↑ Zaccardi, Nick «Simone Biles' road to GOAT status, sixth US all-around title, and how it almost didn't happen» (en anglès). CNBC, 12-08-2019. Arxivat de l'original el 12 agost 2019 [Consulta: 25 juliol 2021].
  71. ↑ Allentuck, Danielle «Simone Biles Set a New Standard. Can U.S.A. Gymnastics Do the Same?» (en anglès). The New York Times, 12-08-2019. Arxivat de l'original el 12 agost 2019. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 25 juliol 2021]. «Her winning performance included two skills never executed successfully before in women’s gymnastics competition: a triple-double (two flips with three twists) on floor exercise and a double-double dismount (two flips with two twists) on balance beam.»
  72. ↑ «Biles soars to sixth U.S. women's all-around title at 2019 U.S. Championships» (en anglès). USA Gymnastics, 11-08-2019. Arxivat de l'original el 20 abril 2020. [Consulta: 25 juliol 2021].
  73. ↑ «USA Gymnastics announces 2019 U.S. Women's World Championships Team» (en anglès). USA Gymnastics, 23-09-2019. Arxivat de l'original el 3 març 2020. [Consulta: 30 juliol 2021].
  74. ↑ «Simone Biles breaks record; U.S. women win gymnastics world team title» (en anglès). NBC Sports, 08-10-2019. Arxivat de l'original el 8 octubre 2019. [Consulta: 30 juliol 2021].
  75. ↑ «Simone Biles wins fifth world all-around title by record margin» (en anglès). NBC Sports, 10-10-2019. Arxivat de l'original el 10 octubre 2019. [Consulta: 30 juliol 2021].
  76. ↑ «Simone Biles Wins 16th World Gymnastics Title, Fifth All-around Gold» (en anglès). News18. Arxivat de l'original el 10 octubre 2019. [Consulta: 30 juliol 2021].
  77. ↑ «With World title on vault, Simone Biles ties all-time World medal record in gymnastics». USA Gymnastics, 12-10-2019. Arxivat de l'original el 20 abril 2020. [Consulta: 12 octubre 2019].
  78. ↑ «Carey, Biles, Lee all medal in event finals at 2019 World Championships». USA Gymnastics, 12-10-2019. Arxivat de l'original el 20 abril 2020. [Consulta: 12 octubre 2019].
  79. ↑ «Simone Biles makes history by winning her 24th world championship medal — the most for any gymnast». Washington Post, 13-10-2019. Arxivat de l'original el 13 octubre 2019. [Consulta: 13 octubre 2019].
  80. ↑ «Simone Biles breaks gymnastics worlds medals record, gets 5 golds this week». Arxivat de l'original el 13 octubre 2019. [Consulta: 13 octubre 2019].
  81. ↑ «Simone Biles breaks gymnastics worlds medals record, gets 5 golds this week». NBC Sports, 13-10-2019. Arxivat de l'original el 13 octubre 2019. [Consulta: 13 octubre 2019].
  82. ↑ «Simone Biles heads star-studded field for Tokyo World Cup». International Gymnastics Federation, 14-02-2020. Arxivat de l'original el 17 febrer 2020. [Consulta: 14 febrer 2020].
  83. ↑ «Simone Biles to skip April World Cup in Tokyo». Houston Chronicle, 16-03-2020. Arxivat de l'original el 20 abril 2020. [Consulta: 17 març 2020].
  84. ↑ @FIG_media. «Japan Gymnastics Association has decided to cancel the #Tokyo All-Around World Cup that was scheduled on 4-5 April 2020», 17-03-2020.
  85. ↑ «Stop everything you're doing and watch Simone Biles' Yurchenko double pike vault» (en anglès). ESPN, 21-05-2021. Arxivat de l'original el 21 maig 2021. [Consulta: 26 juliol 2021].
  86. ↑ «Biles makes history with Yurchenko double pike, wins title at U.S. Classic» (en anglès). Reuters, 22-05-2021. Arxivat de l'original el 23 maig 2021. [Consulta: 26 juliol 2021].
  87. ↑ Radnofsky, Louise «Simone Biles Returns to Claim the Hardest Vault in Women’s Gymnastics History» (en anglès). Wall Street Journal, 23-05-2021. Arxivat de l'original el 23 maig 2021. ISSN: 0099-9660 [Consulta: 26 juliol 2021].
  88. ↑ OlympicTalk. «2021 U.S. Gymnastics Championships results» (en anglès). OlympicTalk | NBC Sports, 07-06-2021. Arxivat de l'original el 7 juny 2021. [Consulta: 26 juliol 2021].
  89. ↑ «WAG International Match». Arxivat de l'original el 12 novembre 2020. [Consulta: 20 juliol 2021].
  90. ↑ Axon, Rachel. «Suni Lee going to Tokyo Olympics after rare win over Simone Biles on Sunday at US gymnastics qualifying». USA Today, 28-06-2021. Arxivat de l'original el 30 juny 2021. [Consulta: 1r juliol 2021].
  91. ↑ «USA Gymnastics announces women's Olympic team roster for artistic gymnastics» (en anglès). USA Gymnastics, 26-06-2021. Arxivat de l'original el 28 juny 2021. [Consulta: 26 juliol 2021].
  92. ↑ «U.S. women qualify to Olympic team competition final behind top-three all-around performances by Biles, Lee» (en anglès). USA Gymnastics, 25-07-2021. [Consulta: 26 juliol 2021].
  93. ↑ Macur, Juliet «‘A veces es difícil': Simone Biles se retiró de la final de equipo en Tokio» (en castellà). The New York Times, 27-07-2021. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 27 juliol 2021].
  94. ↑ «ROC wins women's team gold medal, ending Team USA's decade long reign» (en anglès). olympics.com, 27-07-2021. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2021. [Consulta: 3 agost 2021].
  95. ↑ USA Gymnastics [@USAGym]. «After further medical evaluation, Simone Biles has withdrawn from the final individual all-around competition.».
  96. ↑ Astor, Maggie; Correa, Carla «Sunisa Lee and Jade Carey will represent the U.S. in the all-around with Simone Biles out.» (en anglès). The New York Times, 28-07-2021. Arxivat de l'original el 28 juliol 2021 [Consulta: 29 juliol 2021].
  97. ↑ «Simone Biles renuncia a participar en dues finals més». MónEsport, 31-07-2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
  98. ↑ Sánchez, Borja. «Simone Biles tampoc disputarà la final de terra», 01-08-2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
  99. ↑ Macur, Juliet «Simone Biles, in Comeback, Takes Bronze in Balance Beam» (en anglès). The New York Times, 03-08-2021. Arxivat de l'original el 3 agost 2021 [Consulta: 3 agost 2021].
  100. ↑ Reeve, Elle. «Simone Biles and 'the twisties': How fear affects the mental health and physical safety of gymnasts» (en anglès). CNN, 28-07-2021. [Consulta: 29 juliol 2021].
  101. ↑ Martin, Jill. «Simone Biles says she still has the 'twisties' and it's impacting her on the 4 individual events», 30-07-2021.
  102. ↑ Austin, Henry. «What are the 'twisties?' Simone Biles explains gymnastics struggle at Tokyo Olympics», 30-07-2021.
  103. ↑ Giambalvo, Emily. «Simone Biles said she got the ‘twisties.’ Gymnasts immediately understood.», 28-07-2021.
  104. ↑ Falconer, Rebecca. «Simone Biles lauded for "bravery in prioritizing" mental wellness», 28-07-2021.
  105. ↑ Vella, Lauren. «Simone Biles sparks nationwide conversation on mental health», 31-07-2021.
  106. ↑ Hill, Jemele. «Simone Biles’s Critics Don’t Understand This Generation of Athletes», 29-07-2021.
  107. ↑ «Simone Biles gana su cuarto oro en suelo de gimnasia artística» (en castellà). RTVE. Miriam Hernanz, 16-08-2016. [Consulta: 21 juny 2017].
  108. ↑ 108,0 108,1 Camenker, Jacob. «Simone Biles' Olympics timeline: Medals, records and more to know about U.S. star gymnast» (en anglès). Sporting News. [Consulta: 30 juliol 2021].
  109. ↑ Heras, Rubén. «Cómo 'hacer un Biles'» (en castellà). [Consulta: 30 juliol 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simone Biles
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simone_Biles&oldid=31308512»