Vés al contingut

Campionat del Món de gimnàstica artística

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de gimnàstica artística
Tipusesdeveniment esportiu recurrent Modifica el valor a Wikidata
Esportgimnàstica artística Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIG Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència1903 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata

El Campionat del Món de gimnàstica artística és la màxima competició mundial de gimnàstica artística. La primera edició es va disputar l'any 1903, exclusivament per gimnastes masculins. Des de la desena edició del torneig, el 1934, se celebra la competició femenina conjuntament amb la masculina.

La FIG es va fundar el 1881 i originalment s'anomenava FEG (Federació Europea de Gimnàstica), però va canviar el nom el 1921 a causa de l'adhesió de membre no europeus, convertint-se en la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG);[1] aquest canvi de nom correlaciona aproximadament amb l'actual denominació dels Campionats del Món. Tot i que els primers jocs d'aquest tipus es van celebrar el 1903, inicialment no van rebre el títol de "Campionats del Món". La primera competició coneguda en aquell moment com a "Campionat del Món" no va ser fins a la dècada de 1930, tot i que les fonts difereixen de si els primers van ser els celebrats el 1930 o els celebrats el 1934.[1][2] Els campionats abans de la dècada de 1930, a partir del 1903, serien reconeguda amb caràcter retroactiu com a Campionat Mundial.[1]

Tot i que la FIG havia canviat el nom de la FEG el 1921, la veritable competició transcontinental no començaria a canviar a nivell de Campionat Mundial fins que Egipte va enviar atletes (un equip complet masculí) als Campionats del Món de 1950. Durant aquests Campionats del Món, un total de 60 esportistes masculins de 6 països diferents i 53 esportistes femenins de 7 països diferents comprenien el camp competitiu.[3] Als Campionats del Món de 2013, la competició havia augmentat fins inclou 264 homes de 71 països diferents i 134 dones de 57 països diferents.[3] Fins al 2019, s'han realitzat més de seixanta edicions diferents dels campionats i més de quaranta països diferents han guanyat medalles en esdeveniments de gimnàstica artística tant masculina com femenina.

La nació amb més èxits, tant en resultats de medalla d'or com en nombre total de medalles, és l'antiga Unió Soviètica. Xina és el segon país amb més èxit en total de medalles aconseguides, i Japó és el tercer. Des de la caiguda del bloc soviètic, les potències tradicionals en esdeveniments per equips i equips masculins i femenins han estat Rússia, Ucraïna, Xina, Estats Units, Japó i Romania amb resultats creixents de Gran Bretanya i Brasil i una disminució recent dels resultats de la delegació de Romania. Actualment, els campionats se celebren anualment en anys no olímpics. Tanmateix, la competició per equips s'omet l'any següent als Jocs Olímpics.

Proves

[modifica]
Concurs per equips homes dones
Concurs individual homes dones
Salt sobre cavall homes dones
Exercici de terra homes dones
Cavall amb arcs homes
Anelles homes
Barres paral·leles homes
Barra fixa homes
Barres asimètriques dones
Barra d'equilibris dones

Edicions

[modifica]
Any Jocs Ciutat seu País
1903 I Anvers Bèlgica Bèlgica
1905 II Bordeus França França
1907 III Praga Bandera de l'Imperi austrohongarès Imperi Austrohongarès
1909 IV Luxemburg Luxemburg Luxemburg
1911 V Torí  Itàlia
1913 VI París França França
1915 No es disputà per la I Guerra Mundial
1917
1919
1922 VII Ljubljana Iugoslàvia
1926 VIII Lió França França
1930 IX Luxemburg Luxemburg Luxemburg
1934 X Budapest  Hongria
1938 XI Praga Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1942 No es disputà per la II Guerra Mundial
1946
1950 XII Basilea  Suïssa
1954* XIII Roma Itàlia Itàlia
1958 XIV Moscou Unió Soviètica Unió Soviètica
1962 XV Praga Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1966 XVI Dortmund RFA RFA
1970 XVII Ljubljana Iugoslàvia Iugoslàvia
1974 XVIII Varna  Bulgària
1978 XIX Estrasburg França França
1979 XX Fort Worth Estats Units Estats Units
1981 XXI Moscou Unió Soviètica Unió Soviètica
1983 XXII Budapest Hongria Hongria
1985 XXIII Mont-real Canadà Canadà
1987 XXIV Rotterdam Països Baixos Països Baixos
1989 XXV Stuttgart RFA RFA
1991 XXVI Indianapolis Estats Units Estats Units
1992 XXVII París França França
1993 XXVIII Birmingham Regne Unit Regne Unit
1994 XXIX Brisbane Austràlia Austràlia
1994 XXX Dortmund Alemanya Alemanya
1995 XXXI Sabae Japó Japó
1996 XXXII San Juan Puerto Rico Puerto Rico
1997 XXXIII Lausana  Suïssa
1999 XXXIV Tianjin República Popular de la Xina R.P. de la Xina
2001 XXXV Gant Bèlgica Bèlgica
2002 XXXVI Debrecen Hongria Hongria
2003 XXXVII Anaheim Estats Units Estats Units
2005 XXXVIII Melbourne Austràlia Austràlia
2006 XXXIX Århus Dinamarca Dinamarca
2007 XL Stuttgart Alemanya Alemanya
2009 XLI Londres Regne Unit Regne Unit
2010 XLII Rotterdam Països Baixos Països Baixos
2011 XLIII Tòquio Japó Japó
2013 XLIV Anvers  Bèlgica
2014 XLV Nanning República Popular de la Xina R.P. de la Xina
2015 XLVI Glasgow Regne Unit Regne Unit
2017 XLVII Mont-real Canadà Canadà
2018 XLVIII Doha Qatar Qatar
2019 XLIX Stuttgart Alemanya Alemanya
2021 L Kita-Kyūshū Japó Japó
2022 LI Liverpool Regne Unit Regne Unit
2023 LII Anvers Bèlgica Bèlgica
  • * Primer cop que les competicions d'atletisme desaparegueren completament de l'esport de la gimnàstica.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «History» (en anglès). Fédération Internationale de Gymnastique. [Consulta: 18 juliol 2020].
  2. Grossfeld (2014), p. 5
  3. 3,0 3,1 Grossfeld (2014), p. 6

Bibliografia

[modifica]
  • Grossfeld, Abie Changes during the 110 Years of the World Artistic Gymnastics Championships, 6, 2, juny 2014. ISSN: 1855-7171.