Přemysl Pitter
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juny 1895 Smíchov |
| Mort | 15 febrer 1976 (80 anys) Affoltern am Albis (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Religió | Protestantisme i Església catòlica llatina |
| Formació | Facultat de Teologia Protestant de la Universitat Carolina (1921–1922) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Treball social, edició i poesia |
| Ocupació | pedagog, assistent social, predicador, pacifista, sacerdot, esperantista, poeta, editor |
Premis | |
Přemysl Pitter (Praga, 1895 - Zúric 1976) va ser un pacifista i educador txec que va salvar la vida de centenars de nens durant la Segona Guerra Mundial.[1]
De jove va treballar a la impremta familiar. A la mort del pare, se'n va haver de fer càrrec, però la impremta no va superar diversos problemes i Pitter, que també havia perdut a la seva mare, va haver d'allistar-se a la primera guerra mundial, a l'exèrcit austríac. Les circumstàncies de la guerra el van afectar molt i va decidir desertar. Va ser detingut i condemnat a mort, però amb el caos del moment aquesta sentència no es va dur mai a terme. Posteriorment va fer el servei militar a l'exèrcit txecoslovac. Als anys 20 va decidir treballar de manera solidària amb infants sense recursos que havien quedat en una situació desprotegida. Va començar llavors a fer un voluntariat educatiu a Žižkov, un barri pobre de Praga. Mentrestant, estudiava teologia a la facultat de la Universitat de Praga. No va acabar els estudis, sinó que va decidir posar en pràctica directament les seves creences religioses i humanistes.
Es va convertir així en un personatge públic, conegut com a redactor de la publicació periòdica Sbratření (Confraternitat) i com a fundador del moviment espiritual i ètic "Nova Jerusalem", ampliant d'aquesta manera els seus simpatitzants. Als anys 30 va fundar una cooperativa per construir un edifici, Miliĉ, on portar a terme les seves activitats educatives per a infants sense recursos, així com un hospital a Mýto a prop de Plzeň. Posteriorment durant l'ocupació nazi a la segona guerra mundial i tot el risc que implicava per a la seva vida, va impulsar un programa d'ajut a jueus i demòcratas alemanys que eren perseguits. El 1945 aquesta activitat es va convertir en l'Operació Castells, mitjançant la qual un grup de persones coordinades per Pitter i per la seva íntima col·laboradora Olga Fierz van llogar a Praga cinc palaus i castells per protegir centenars d'infants (principalment jueus) de la persecució nazi. Un cop acabada la guerra, els mateixos castells servirien per defensar infants i adolescents alemanys de les represàlies dels ciutadans txecs, en una experiència de convivència i reconciliació que ha estat reconeguda, entre d'altres, amb la consideració de Justos entre les Nacions, tant per Pitter com per Fierz.[2]
Els anys 50 Pitter i Fierz van fugir a Occident, aquest cop perseguits pel règim comunista. Durant deu anys van seguir col·laborant amb tasques solidàries, com per exemple en camps de refugiats a prop de Nuremberg, així com amb la BBC i amb Radio Lliure Europa. Als anys 60 i 70 van seguir portant a terme els seus serveis cristians i humanistes, concretats en una intensa activitat editorial. En el període 1969-1970, van ser molt actius organitzant l'ajut i el suport a la gent que fugia de Txecoslovàquia.
Přemysl Pitter va ser un ferm cristià i la seva fe el va portar a implicar-se en diferents causes socials. Arran la seva participació en la primera guerra mundial es va convertir al pacifisme i va ser un membre destacat de la Internacional de Resistents a la Guerra. També va ser un defensor de l'esperanto com a llengua auxiliar internacional.
Bibliografia[modifica]
- Premysl Pitter: Unter dem Rad der Geschichte - Autobiografie, neu bearbeitet von Sabine Dittrich, Neufeld Verlag, Schwarzenfeld 2017. ISBN 978-3-86256-083-7
- Pavel Kohn: Schlösser der Hoffnung. Die geretteten Kinder des Přemysl Pitter erinnern sich. Aus dem Tschechischen übersetzt und mit einem Nachwort von Ota Filip. Langen-Müller, München 2001, ISBN 3-7844-2836-3.
- Wolf Oschlies: PITTER, Premysl. In: Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (BBKL). Band 26, Bautz, Nordhausen 2006, ISBN 3-88309-354-8, Sp. 1139–1177.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Přemysl Pitter |
- ↑ Kraft K. Heroo de amo. La vivo de Přemysl Pitter. Dobřihovice, 2005. Ed. KAVA-PECH. 194 p. — ISBN 80-85853-81-7
- ↑ Přemysl Pitter - Yad va-Xem (anglès)