Pablo Carbonell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPablo Carbonell
Los Toreros Muertos Festival de la Luz Boimorto A Coruña.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pablo Carbonell Sánchez-Gijón Modifica el valor a Wikidata
28 juliol 1962 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Cadis (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPresentador de televisió, cantautor i actor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0136198 Facebook: pablocarbonelloficial Twitter: carbonellsg Instagram: carbonellsg Spotify: 5uQskVVNFoYJi9dJNQ4qgq Musicbrainz: 592a53e4-831e-4939-b159-352d415ffca0 Songkick: 561974 Discogs: 800171 Modifica els identificadors a Wikidata

Pablo Carbonell Sánchez-Gijón (Cadis, 28 de juliol de 1962) és un cantant, humorista i actor espanyol.

Biografia[modifica]

A principis dels anys 1980 va formar un duo juntament amb Pedro Reyes en Huelva, on residia. Va participar en el programa de televisió La bola de cristal, de TVE.[1]

Posteriorment, en 1984 va formar el grup de música Los Toreros Muertos (amb el gallec Many Moure i l'argentí Guillermo Piccolini) fins a l'any 1992, amb cançons tan conegudes com Mi agüita amarilla.[2]

Després d'aquesta època comença a col·laborar amb El Gran Wyoming en programes de televisió com La noche se mueve, El peor programa de la semana o el popular Caiga quien caiga, en el que feia de reporter de carrer realitzant preguntes a polítics i famosos.[3] També va compaginar aquestes tasques amb altres com a actor en diferents pel·lícules del cinema espanyol.

També va ser el director de la pel·lícula Atún y chocolate. El film va aconseguir una nominació en els Goya per al mateix Pablo Carbonell en la categoria d'actor novell. Pablo va aconseguir el premi a Millor Actor en el Festival de Màlaga per aquesta pel·lícula.[4] Va sobreescriure al costat d'Eva Salmerón la novel·la Sinsáhara, editada en inici per Microscòpia del paper i actualment disponible en la col·lecció Punt de lectura (Editorial Santillana).

Va participar com a reporter en el programa de la cadena Cuatro: 1 equipo i com a reporter de recerca humorístic en el programa Buenafuente, en la seva etapa de Antena 3.

Ha col·laborat com a jurat al talent show Tú sí que vales[5] i en 2008 es va incorporar a la 16a temporada de la sèrie Hospital Central. Així mateix, des de setembre de 2008 i fins a gener de 2009, va conduir l'espai El intermedio, a La Sexta, la nit dels divendres.

És soci fundador de la discogràfica 18 Chulos Records, que actualment és la discogràfica i agència d'esdeveniments 18Chulos Records&Events, al costat de Javier Krahe, El Gran Wyoming, Pepín Tre, Faemino i Santiago Segura. Interpreta tres dels 18 boleros chulos que editaren en 2003.

El 2013 fou concursant de Splash! Famosos al agua, d'Antena 3, en el qual va entrar com a reserva i on només va durar un programa, ja que va ser eliminat pel salt tan simple que va executar des del trampolí. A l'any següent, en 2014, va ser convidat juntament amb la seva filla Mafalda al programa d'Antena 3 Tu cara me suena mini, on cantaren la cançó d'Hombres G "Marta tiene un marcapasos".[6]

Entre 2015 i 2016 interpreta Odiseo en la tercera temporada de Gym Tony a Cuatro, un peculiar i misteriós obrer municipal que treballa en una rasa al costat del gimnàs. En 2016 aconsegueix ser pregoner del Carnaval de Cadis.[7]

El 2019 va presentar la seva primera novel·la "Pepita", editada per Destino.

Discografia[modifica]

Toreros Muertos[modifica]

  • 30 años de éxitos (1986).
  • Por Biafra (1987).
  • Mundo Caracol (1989).
  • Toreros muertos: cantan en español (1992).
  • Los Toreros Muertos (Antología) (2007).
  • Toreros muertos: en vivo (2015).

En solitari[modifica]

  • Aceitunas y Estrellas (2000).
  • Rock and roll alimaña (2004).
  • Atún y chocolate OST (BSO, 2004).
  • Canciones de cerca (2012).

Amb altres artistes[modifica]

  • És autor de la cançó "Ay que gustito pa mis orejas frías" del disc Gerundina (1995) de Raimundo Amador.
  • 18 Boleros chulos (2003): El huerfanito, Yo te diré y Permítame.
  • Y todo es vanidad: Homenaje a Javier Krahe (2004): Si lo llegó a saber.
  • "El Kalimotxo de Mamá" (2007) de Kukuxumusu.[8]

Cinema[modifica]

Teatre[modifica]

  • La curva de la felicidad (2009) (com Quino)
  • Venecia bajo la nieve (2011) (en el paper de Ramón)
  • Sin paga, nadie paga (2012) (com Juan)

Sèries[modifica]

Programes[modifica]

Llibres[modifica]

  • El mundo de la tarántula, memorias, 2016[9]
  • Pepita (2019)[10]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]