Palau Meca

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Palau Meca
Palau Meca - pati.jpg
Dades bàsiques
Construït Segle XIII-XIV, XVIII
Característiques
Estil Gòtic, barroc
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Montcada, 19

41° 23′ 06″ N, 2° 10′ 52″ E / 41.385021°N,2.181180°E / 41.385021; 2.181180
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 42658
Modifica dades a Wikidata

Palau Meca és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Forma part de les instal·lacions del Museu Picasso de Barcelona.

Descripció[modifica]

El Palau Meca s'ubica al carrer Montcada, entre el Palau Baró de Castellet i la Casa Mauri, i forma part del Museu Picasso. És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, tres pisos, golfes i terrat.[1]

A la planta baixa, en una posició descentrada, s'obre un gran portal que mena al pati central de la casa. Aquesta porta és d'arc rebaixat motllurat i amb la clau de volta decorada amb una voluta. En aquest nivell s'obren tres portes més, amb llinda de fusta, i dues finestres allindades, col·locades una a sobre de l'altre. A partir del primer pis s'obren cinc obertures per planta seguint els mateixos eixos verticals, totes elles allindades i emmarcades per carreus ben escairats. Les del primer pis donen a balcons individuals, excepte un balcó que és doble, amb la llosana motllurada i la barana de ferro forjat. Les del segon i tercer pis també s'obren a balcons individuals però de molt poc voladís; aquest també tenen la petita llosa motllurada i la barana de ferro forjat. Les de les golfes són petites i quadrangulars. La façana està coronada per una cornisa. el parament és de carreus encintats excepte l'emmarcament de les obertures.[1]

Al pati interior s'accedeix mitjançant un petit vestíbul amb enteixinat de fusta que s'obre al pati amb un arc rebaixat que arrenca de pilastres dòriques. El pati, de planta quadrangular, té una escala descoberta que porta al primer pis. L'escala barroca té una aire monumental, es recolza sobre un arc rebaixat i té barana de ferro forjat. Sota l'arc de l'escala, en el mur del fons, hi ha una arc de mig punt d'època medieval que possiblement era un element de comunicació amb els magatzems o l'estable. En un dels angles del pati es pot veure un baixant que es recolza en una petxina en relleu; això demostra que al segle XVIII hi havia tot un sistema de canalitzacions de l'aigua.[1]

A la planta noble s'obre la porta principal que és allindada, emmarcada amb una motllura, i té la part superior decorada amb una fornícula quadrada, que després es va convertir en finestra, amb un frontó semicircular a la part superior i flanquejada per volutes. Al pati s'obren una gran quantitat de finestres allindades i algunes tenen balcó amb molt poc voladís i barana de ferro forjat. També hi ha tres finestres ovalades.[1]

Al primer pis es conserven, en algunes sales, els enteixinats medievals amb restes de policromia. En d'altres, es pot veure la decoració dels sostres que es va fer al segle XIX, formada per una falsa arquitectura que emmarca paisatges, un cel amb angelets, medallons amb efígies, instruments musicals, garlandes,...[1]

Història[modifica]

L'any 1349 el palau era propietat de Jaume Cavaller, conseller en cap de l'Ajuntament de Barcelona. La seva filla Felipona es va casar amb el polític Ramon Desplà, el fill dels quals, Ramon Desplà i Cavaller, va convertir el palau Desplà en l'edifici més important de tota l'illa de cases.[1]

Al segle XVI, va passar a mans del llinatge Cassador o Caçador, marquesos de Ciutadilla, el primer dels quals va ser Josep Meca i Caçador, de qui el palau encara conserva el nom. La seva vídua el va vendre el 1719 al mercader Segimon Milans. La família Milans va impulsar la gran reforma de l'edifici, que havia estat destruït en gran part pel bombardeig de 1714.[1]

L'edifici va ser llegat als Germans de la Doctrina Cristiana i al 1901 s'hi va establir el Montepío de Santa Madrona que amb el temps es va integrar a l'obra social de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, vinculat a l'Institut de la Dona que Treballa. L'any 1953 es va netejar la façana i el pati amb l'assessorament de l'ajuntament.[1]

La Caixa i l'Ajuntament de Barcelona van signar el 5 de desembre de 1977 un acord de cessió del palau i al 1981 es van començar les obres de reforma i ampliació del Museu Picasso. La inauguració es va fer l'11 de gener de 1982.[1]

L'any 2011 la Caixa va cedir la titularitat definitiva del Palau Meca a l'Ajuntament de Barcelona.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Palau Meca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Meca
  • «Palau Meca». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.