Casa Meca

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Palau Meca.
Vegeu també: Casa dels Quatre Rius
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Meca
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoaquim Vilaseca i Rivera Modifica el valor a Wikidata
Construcció1965 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica
historicisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. Born, 17 i Mosques, 10 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.38°N,2.18°E / 41.38; 2.18
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42598 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona225 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Meca és un edifici situat al Passeig del Born i el carrer de les Mosques de Barcelona, entre l'església de Santa Maria del Mar i el mercat del Born, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]

Descripció[modifica]

De grans dimensions, consta de planta baixa, quatre pisos i terrat i una torre en un costat amb un pis més.[1]

Al centre de la planta baixa s'obre un portal d'arc escarser motllurat i quatre portes, dues per banda, amb llinda de fusta sobre permòdols. Al primer pis hi ha un seguit d'obertures de diferents tipologies: hi ha dues portes allindanades que donen a balcons individuals, tres finestres allindanades i dues finestres coronelles triples amb arcs trilobulats. Entre el primer i el segon pis s'ha encastat en el mur un escut dels Meca de pedra.[1]

Al segon pis hi ha quatre finestres coronelles triples amb arcs trilobulats i dues finestres allindanades, una d'elles amb la llinda decorada amb un arc conopial motllurat. Al tercer pis s'obren un seguit de finestres allindanades seguint un ritme regular. El quart pis està gairebé tot ocupat per una galeria de solana amb columnes poligonals i capitell motllurat. A banda i banda hi ha una finestra allindanada. La façana es corona amb el voladís d'una petita teulada sobre la qual hi ha la barana de tancament del terrat. Al costat dret de la façana en comptes d'aquest coronament el mur continua per formar una petita torre; en aquest mur s'obre una finestra trilobulada i per sobre hi ha encastat el relleu d'una cara. La torre es corona amb uns merlets esglaonats i una barana entre ells. El parament és de carreus petits.[1]

Història[modifica]

El 1788, el comerciant Antoni Nadal i Darrer va adquirir al també comerciant Antoni Pongem i Alabau una botiga o soterrani a la plaça (actualment passeig) del Born,[2][3] i el 1795 una altra botiga a Lluís Llaró i Vinyes, Ignasi Rius, Eudald i Marianna Llorens i Vinyes.[4][5] El 1798, Francesc d'Areny, baró de Claret, li va establir en emfiteusi unes cases grans al carrer de les Mosques i plaça del Born, que havien pertangut a la família Meca,[6][7] i Nadal va demanar permís per a obrir-hi un portal i una finestra al primer pis, segons el projecte del mestre de cases Joan Fàbregas i Rabassa.[8] El 1800 va comprar dues botigues més a l'hostaler Pau Brugarolas,[9][10] i finalment, el 1816, una cinquena al gerrer Vicenç Argemir i Fara.[11][12]

L'immoble fou heretat pel seu fill Antoni Nadal i Vicent, que el 1838 va establir un conveni amb el seu veí, el semoler Genís Cerdà, per a regularitzar els límits de les respectives propietats.[13][14] A la seva mort el 1846, va llegar-lo al seu renebot Lluís Sagnier i Nadal (1830-1913),[15][16][17] fill de la seva neboda Rosa Nadal i Dodero[18][19] i Lluís Sagnier i Vidal.[20] D'aquest va passar al seu fill Joaquim Sagnier i Villavecchia, mort el 1939.[21] El febrer del 1944, els seus fills, els germans Sagnier i Sanjuanena, el van vendre a Antoni i Joan Montals i Fontrodona, que el maig d'aquell mateix any van demanar permís per a enderrocar-lo i construir-hi un de nou amb dues escales i un pis, segons el projecte de l'arquitecte Joan Antoni de Ferrater.[22] Tot i que, en un primer moment, l'Ajuntament va concedir el permís d'enderrocament, el projecte es va anar ajornant, i a finals del 1946, aprofitant les noves ordenances, es va modificar per a passar a un altre de sis pisos i àtic, també amb dues escales, amb una façana a l'estil de les de l'època, i equipaments com ara termosifó, servei de gas i excés de punts de llum o endolls.[22] Després de diversos retards que van fer que l'obra continués sense començar, el març del 1953, l'arquitecte Joaquim de Ros i de Ramis, cap del Servei d'Edificis Artístics i Arqueològics, va fer un informe en què recomanava la rehabilitació de la façana sota el control del Servei.[22]

El 1957, durant l'eliminació de l'arrebossat, s'hi van trobar les restes d'uns finestrals gòtics, i això va motivar que aquell mateix any, l'arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera signés un nou projecte amb una façana amb elements característics dels segles xiv, xv i xviii, com ara la torre amb merlets i la galeria coberta (que no és tal, perquè s'obre directament a l'interior de l'habitatge), tot i no haver-ne cap prova de l'existència prèvia. El projecte fou aprovat definitivament el 1961, però els treballs d'enderrocament, sota la direcció de l'arquitecte Albert Marqués i Gassol (Vilaseca morí el 1963), no van començar fins al 1964.[22] L'any següent s'hi construïren 14 habitatges i 9 locals de lloguer, mentre que a la façana es van canviar tots els carreus (la qual cosa equivalia pràcticament a fer-la de nou), i es van col·locar fins a sis finestres coronelles, encastant-hi un escut de la família Meca que es va trobar.[22][1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Casa Meca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ AHPB, notari Gaietà Olzina i Massana, 20-2-1788.
  3. ↑ «Escritura de venta de local y censos en la plaza del Borne de los Pongem, hacia Antonio Nadal y Darrer». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio Carlos García Castrillón.
  4. ↑ AHPB, notari Tomàs Gibert, 9-4-1795.
  5. ↑ «Escritura de venta de tienda en el paseo del Borne, de los Llorens hacia Antonio Nadal y Darrer». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio Carlos García Castrillón.
  6. ↑ AHPB, notari Antoni Borràs, 2-11-1798.
  7. ↑ «Escritura de creación de censo en plaza del Borne sobre finca d'Arany, por Antonio Nadal y Darrer». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio Carlos García Castrillón.
  8. ↑ «Antonio Nadal i Darrer. Comerciant. Plaça del Mercat del Born (Passeig del Born). Casa. Arreglar un portal, obrir una finestra, fer un mirador i blanquejar la façana». C.XIV Obreria C-80/1798-187. AHCB, 05-11-1798.
  9. ↑ AHPB, notari Tomàs Gibert, 28-10-1800.
  10. ↑ «Escritura de venta de tienda en el paseo del Borne de Brugarolas, hacia Antonio Vidal y Darrer». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio Carlos García Castrillón.
  11. ↑ AHPB, notari Tomàs Gibert, 20-9-1816.
  12. ↑ «Escritura de venta de local en el paseo del Borne de Argemir, hacia Antonio Vidal y Darrer». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio Carlos García Castrillón.
  13. ↑ AHPB, notari Joan Prats, 10-3-1838.
  14. ↑ «Escritura de concordia sobre lindes de las casas de la calle de las Moscas y Borne, entre Cerdà y Antonio Nadal y Vicent». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio Carlos García Castrillón.
  15. ↑ «Luis Sagnier Nadal». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  16. ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/14, f. 510-525, 23-12-1846. Testament d'Antoni Nadal i Vicent.
  17. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 406. 
  18. ↑ «Rosa Nadal Dodero». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
  19. ↑ «Rosa Nadal Dodero». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  20. ↑ «Luis Sagnier Vidal». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  21. ↑ «Joaquín SAGNIER VILLAVECCHIA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Palmer, Jordi «Born 17, la recreació d'un palau gòtic». Nació.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Meca
  • «Casa Meca». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Meca&oldid=33143794»