Palau Reial Menor
.jpg)
El Palau Reial Menor de Barcelona, també conegut com a Palau de la Comtessa, va ser un edifici històric del qual només es conserven algunes restes.
Originat per la donació que un tal Ramon Massanet havia fet a l'Orde del Temple d'una casa emmurallada i emmerletada construïda parcialment amb els murs de l'antiga muralla romana i tocant al castell de Regomir, i és que, pel que sembla, tenir el convent a prop d'una porta de la muralla era tot un costum dels templers, tal com també van fer a València.
Les obres es van iniciar cap a 1134 i quan l'Orde dels Templers va ser dissolta l'edifici va passar primer a l'ordre dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital i després va anar canviant de mans fins a arribar a ser possessió reial i convertir-se en el que es va anomenar Palau Reial Menor i va esdevenir un dels edificis medievals més interessants a Barcelona. El nom de Menor li venia d'haver estat habitat pel Rei després del Palau Reial Major situat a la Plaça del Rei, no pas per les seves mesures, perquè tant per la seva grandiositat com per la importància artística era superior a aquest.
Al llarg de la seva existència l'edifici va arribar a aplegar diversos estils arquitectònics, des del romà al barroc. Tres portes donaven accés a una gran plaça amb diversos edificis com ara torres, esglésies i jardins. Tenia un gran saló semblant al Saló del Tinell, anomenat Sala dels Cavalls, que es va arribar a utilitzar de teatre. Gràcies a diverses pintures de mitjans del segle XIX ens podem fer una idea de la majestuositat de l'edifici, que lamentablement es va anar degradant i va ser enderrocat a mitjan segle XIX.
En l'actualitat no queda gaire cosa de l'edifici. La principal resta és la capella del Palau Reial, que abans havia estat la Capella del Convent dels Templers i reconstruïda al segle XVI per la família Requesens. Avui, amb la façana molt restaurada, és una església al número 4 del carrer d'Ataülf, amb interessants mostres artístiques del moment, com la imatge de marbre de la Mare de Déu de la Victòria, obra renaixentista de l'escultor Martín Díez de Liatzasolo.
No lluny d'allà queda una altra de les restes del palau, una solitària porta al fons del carrer Timó. Segons algunes fonts era la porta que conduïa als jardins i a l'hort del palau, segons altres travessava la muralla permetent comunicar el convent templer directament amb l'exterior i hauria estat construïda amb autorització del rei en Jaume I, per l'estima que tenia a l'orde de cavalleria que l'havia criat i educat.
Vegeu també
Enllaços externs