Palau Requesens
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Muralla romana de Barcelona | |||
| Construcció | segle XIII segle XIV | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Bisbe Caçador, 3 i Sotstinent Navarro, 4-6 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 27-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0004173 | |||
| Id. IPAC | 31 | |||
| Id. Barcelona | 145 | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Departament de Cultura | |||
| Ocupant | Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona | |||
El Palau Requesens, dit també de la Comtessa de Palamós, és un edifici del barri Gòtic de Barcelona declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Actualment és la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i també allotja la Galeria de Catalans Il·lustres.[2]
Descripció[modifica]
De la construcció primitiva del segle xiii es conserven algunes finestres coronelles, però la major part de l'estructura correspon a la reforma del segle xv.[1] Assentat sobre la muralla romana, un arc de mig punt uneix dues torres per tal de donar consistència a l'edifici. Més al nord, un altre sector de muralla veié perforats els seus murs per altres dependències de l'edifici, bastides sobre un gran arc apuntat que arrenca del nivell del terra. Aquesta façana ha estat refeta, segurament el segle xvi o xvii.[2]
L'únic accés es fa per una porta amb llinda, resultat de les reformes del segle xvii, al final del carrer del Bisbe Caçador. S'entra en un pati gòtic on també s'endevinen reformes del segle xvii, amb l'escala d'accés a la planta noble, i presidit per l'esvelta torre de la muralla, d'origen romà amb afegits posteriors. El palau pròpiament dit queda al costat esquerre del pati, entre la muralla i el Palau Moxó o dels Marquesos de Sant Mori. Un arc de mig punt, sota l'escala, dona accés a una sala que hom anomena el Tinellet per la seva similitud amb el Saló del Tinell, per bé que en aquest cas té a més una nau petita a cada costat. Per l'escala, descoberta, hom arriba a la planta noble, on hi ha una llotja gòtica que té dos sectors, en angle, de tres arcs apuntats cada un, sobre fines columnes. Diverses finestres geminades i trífores gòtiques s'obren als murs del pati. Sobre el mur que pertany a la muralla s'afegí una llotja, amb columnes prismàtiques i sostre volat de fusta, fruit de la darrera restauració, moment en què també s'hi devien afegir algunes de les finestres esmentades.[2]
La planta noble estatja el saló de sessions, la sala d'actes i el despatx del president de l'Acadèmia, situat a l'interior de la torre romana. A l'extrem nord d'aquesta planta trobem un pati amb arbres, un estany al centre i una arqueria de dos pisos al fons, dins d'un estil neoclàssic de regust romàntic.[2]
.jpg)
Història[modifica]
El palau va ser bastit al segle xiii i fou refet i ampliat al segle xv, probablement per a servir com a residència del governador general de Catalunya, Galceran de Requesens i de Santacoloma.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Palau Requesens o de la Comtessa de Palamós». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Palau Requesens». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Enllaços externs[modifica]
- «Palau Requesens o de la comtessa de Palamós». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau Requesens -- Comtessa de Palamós». UPCommons.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Requesens |