Palau Reial de Brussel·les
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Palau reial  | ||||
| Arquitecte | Ghislain-Joseph Henry Alphonse Hubert François Balat Henri Maquet Tilman-François Suys Charles Vander Straeten Octave Flanneau | ||||
| Construcció | 1826 | ||||
| Obertura | 1934 | ||||
| Ús | residència oficial | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica neobarroc arquitectura Beaux Arts | ||||
| Pisos per sobre el terra | 5 | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Brussel·les (Bèlgica) | ||||
| Localització | Paleizenplein | ||||
| |||||
| Monument protegit a Brussel·les | |||||
| Identificador | 30402 | ||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Guillem I dels Països Baixos | ||||
| Ocupant | Leopold II de Bèlgica rei dels belgues | ||||
| Lloc web | monarchie.be… | ||||
El Palau reial de Brussel·les, que actualment només serveix per les activitats oficials del sobirà belga, va néixer de la reunió de quatre hotels particulars construïts al segle xviii: Walckiers, Bender, Begiojoso i Belle-Vue.
Per tal d'oferir al sobirà, el rei Guillem I dels Països Baixos, una residència digna del seu rang a Brussel·les, on va considerar residir un any de cada dos, els dos hotels centrals, situats a una part i d'altra del carrer Héraldique, van ser ampliats i units per un edifici central en columnata. Tres arquitectes de la cort - Ghislain-Joseph Henry, Charles Vander Straeten i Tilman-François Suys - van treballar en el disseny de la seva construcció entre 1815 i 1829.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Reial de Brussel·les |