Palau Reial de Portici
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (it) Reggia di Portici  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau reial | |||
| Arquitecte | Giovanni Antonio Medrano Antonio Canevari | |||
| Construcció | 1742 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | barroc | |||
| Pisos per sobre el terra | 3 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Portici (Itàlia) | |||
| ||||
| Lloc web | museireggiadiportici.it… | |||
El palau reial de Portici (Reggia di Portici en italià) és un palau a la ciutat de Portici a la regió italiana de Campània.
L'any 1738 a parella reial Carles III i Maria Amàlia de Saxònia va llançar la construcció del Palau Reial de Portici.[1] Durant les obres es van descobrir moltes peces arqueòliques, sebollides per l'erupció del Vesuvi de l'any 79.[1] Aquestes obres es conserven avui al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Aquestes descobertes, el palau i unes altres construccions reials van contribuir a desenvolupar el corrent del neoclassicisme i la cultura il·lustrada europea.[2] Aquest palau era el centre d'un pla urbanístic, basat en la voluntat del rei crear noves ciutats per a eixamplar Nàpols.[3] Va ser el començament d'un segle de gran activitat constructiva a tota la zona que ha conduït a una enorme riquesa arquitectural, de la qual molt s'ha conservat fins avui.[4]
A partir de 1738 començaren les obres segons els plans dissenyats per dos arquitectes: el sicilià Giovanni Antonio Medrano (1703-1760) i el romà Antonio Canevari 1861-1764).[5] El rei va adquirir unes vil·les d'aristòcrates que tenien al voltant de la parcel·la. El palau s'acabà l'any 1742.[6]
El palau està rodejat per un magnífic parc d'estil anglès. A poc a poc va caure en desús en favor del de Caserta i del de Capodimonte com a lloc d'estiveig dels sobirans.
El 1872 s'hi va instal·lar l'Escola Superior d'Agricultura. Des de 2011 és el Departament Agrícola de la Universitat de Nàpols.[1] Una part s'ha transformat en museu de les ciències agrícoles. L'antiga Caça Reial, darrere el jardí, va esdevenir un jardí botànic.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Reggia di Portici: un palazzo delle meraviglie» (en italià, anglès). MUSA. [Consulta: 16 juny 2025].
- ↑ Rossi, 2020, p. 179.
- ↑ Rossi, 2020, p. 196.
- ↑ Rossi, 2020, p. 197.
- ↑ Marías, Fernando «Entre Sevilla y Napoles: Juan Antonio Medrano, Ferdinando Sanfelice y los Borbones de España de Felipe V a Carlos III» (en castellà). Atrio. Revista de Historia del Arte, 10-11, 02-10-2005, pàg. 47–56.
- ↑ «La Reggia di Portici» (en italià). Parco Archeologico di Ercolano. Ministero della Cultura. [Consulta: 16 juny 2025].
- ↑ «Orto Botanico di Portici: Da giardino reale a Orto Botanico: dove natura e storia si saldano» (en italià, anglès). MUSA. [Consulta: 16 juny 2025].
Bibliografia
[modifica]- Rossi, Pasquale «Arquitectura y gestión del territorio en Nápoles en la primera mitad del siglo XVIII: la construcción de los nuevos Sitios Reales de Capodimonte y Portici [Arquitectura i gestió del territori a Nàpols a la primera meitat del segle xviii : la construcció dels nous edificis Reials de Capodimonte i Portici]» (en castellà). Manuscrits: Revista d'història moderna, 42, 2020, pàg. 179–198.
Enllaços externs
[modifica]