Vés al contingut

Palau d'Ongay-Vallesantoro

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau d'Ongay-Vallesantoro
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part deCamí de Sant Jaume aragonès Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSangüesa (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSangüesa Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 34′ 32″ N, 1° 17′ 04″ O / 42.5756107°N,1.2845542°O / 42.5756107; -1.2845542
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Identificador392

El palau d'Ongay-Vallesantoro o palau de Vallesantoro és un palau barroc de segle XVII situat al carrer Alfonso el Batallador de la localitat navarresa de Sangüesa (Espanya).[1][2] Actualment és la Casa de Cultura de la localitat.[3]

Va pertànyer primer als Ongay. Va ser construït per Blas de Ongay Iriarte. La seua filla es va casar amb Juan Echeverri y Echenique Lesaca Bernía, de Arnegui. A la fi de segle xviii va passar a ser propietat de Leopoldo de Gregorio y Paterna, marqués de Vallesantoro, Virrei de Navarra.[2][4]

Es tracta d'un edifici de tres plantes, amb la planta baixa de carreus, i les superiors de maó, separades per impostes bocelades. En els dos pisos superiors hi ha dos balcons amb balustrades. A la part superior de l'edifici hi ha un ràfec de fusta, amb decoració d'influència colonial americana, amb tretze representacions d'animals fantàstics que prenen caps humans, fruites i plantes exòtiques, indis atlants i animals fantàstics.[1][4][3]

La façana xorigueresca compta amb una portada barroca amb llinda amb un frontó triangular d'estil barroc amb influències ja del neoclassicisme, construïda sent ja propietat dels Vallesantoro. La portada es troba entre dos columnes salomòniques llises amb capitells corintis que es recolzen sobre pedestals encaixats.[4] En la decoració apareixen elements colonials de Mèxic i el Perú.[3] A les traspilastres es representen sirenes de les boques de les quals pengen raïms de fruites. Al fris classicista s'alternen sols amb bucaners.[1] De l'època dels Ongay és l'escut sobre la portada, on es mostren l'escut d'armes de la família, que mostra els emblemes dels quatre cognoms de Juan Echeverri y Echenique Lesaca Bèrnia, amb tres veneres de plata, escacs, lleó i aspes d'or i senglar creuat a un arbre, i en el escussó central apareixen els tres cors dels Ongay.[2]

A l'interior hi ha una escala monumental amb balustrada de fusta i columnes acanalades, salomòniques i entorxades.[1][3] En l'últim pis del pati es disposen columnes salomòniques.[2]

Es tracta d'un dels béns associats al Camí de Santiago que Espanya va manar a la UNESCO en el seu dossier «Inventario Retrospectiu - Elements Associats» (Retrospective Inventory - Associated Components).[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Palacio Ongay - Vallesantoro» (en espanyol europeu). Ayuntamiento de Sanguesa/Zangoza, 19-06-2012. [Consulta: 28 octubre 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 z.1234. «Historia» (en espanyol europeu). Ayuntamiento de Sanguesa/Zangoza. [Consulta: 28 octubre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Palacio de Ongay-Vallesantoro - Sangüesa». www.turismo.navarra.es. [Consulta: 28 octubre 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Palacio Vallesantoro - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. [Consulta: 28 octubre 2019].
  5. Centre, UNESCO World Heritage. «Centro del Patrimonio Mundial -» (en castellà). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 28 octubre 2019].