Panot Gaudí
 Panot Gaudí en el Moma Museum de New York  | |
| Tipus | paviment |
|---|---|
| Dissenyador | Antoni Gaudí i Cornet |
| Creació | 1904 |
| Col·lecció | |
| Lloc | Casa Milà i passeig de Gràcia |
El panot Gaudí és un paviment de forma hexagonal dissenyat per Antoni Gaudí cap al 1904 i que ha esdevingut la seva obra no arquitectònica amb més fortuna, la més editada i probablement la més popular.[1][2]
Història
[modifica]L'arquitecte la va projectar el 1904 per a pavimentar els terres de les habitacions del servei de la casa Batlló. Finalment aquest paviment no es va col·locar, per retards de producció, i es va fer servir per a pavimentar els terres de les plantes de servei de la casa Milà (la Pedrera). Va ser el mateix Gaudí qui va definir amb cera el disseny de la peça, l'autor va demostrar així la seva destresa en l'àmbit escultòric.[1]
El panot Gaudí trenca amb la tradició de la rajola quadrada que té un motiu ornamental; aquesta té forma d'hexàgon, una altra figura regular que compacta l'espai i ofereix versatilitat per a adaptar-se a espais irregulars. Gaudí ja havia explorat aquesta forma en obres anteriors, com l'enrajolat de la Torre Bellesguard, per exemple, i, en aquest cas, s'adaptava perfectament als contorns irregulars de la casa Milà.[3]
En l'actualitat la rajola està exposada en el MoMA, el primer producte considerat disseny industrial i per la consegüent revolució que originà en els models de la seva època, dissenyats aquests en canvi amb una gran varietat de peces per compondre paviments similars. Gaudí soluciona així amb el disseny un procediment complex i de gran producció amb una sola peça.[1][2][3]
Descripció
[modifica]
El panot, que és el terme genèric que es fa servir per designar una rajola del carrer, no té composicions acolorides, és monocromàtic. Gaudí va voler donar-hi relleu perquè fos la llum i les ombres les que aportessin dinamisme al paviment. Això també aporta al panot un valor afegit, un paviment amb relleu sense necessitat d'afegi-hi color. Cada rajola està decorada amb un terç de cada un dels components del panot, un terç amb els braços estilitzats d'un equinoderm ofiuroïdeu, un terç amb la conquilla d'un cefalòpode ammonit i un terç d'algues del gènere sargassum.[4] És d'aquesta manera que es necessiten set rajoles juntes per a poder contemplar en la seva totalitat els tres components que conformen el conjunt. Serà la llum que desdibuixarà amb les clarors i ombres la sinuositat i el moviment continu propis del ritme donat pel mar. Es manté més present encara la temàtica marina que genera diferents profunditats i percepcions.[1][2][5]
La tria d'aquests tres motius escollits del món subaquàtic té relació amb la temàtica simbòlica general de la casa Batlló, l'edifici per al qual va ser concebut inicialment aquest panot. I constitueix un exemple de l'estreta relació que té l'arquitecte amb la naturalesa a l'hora de concebre i representar les seves obres. Així, aquesta peça mostra la vessant geomètrica i simbològica pròpia de l'autor, que va considerar tots aquests detalls i els va aplicar al seu disseny.[3]
Per formar cadascun dels elements de la decoració, Gaudí va emprar un motlle d'argila i va anar amassant amb els dits les formes, i posteriorment les va anar allisant. Aquesta és la diferència entre el panot original (i els del segle XXI fets amb morter d'altes prestacions) i les reinterpretacions de la segona meitat del segle xx. Aquell primer motlle metàl·lic original es conserva a la seu de la casa Escofet. El primer croquis, destruït amb l'arxiu durant la Guerra Civil, es coneix perquè fou reproduït per Josep Francesc Ràfols en la primera monografia dedicada a l'obra d'Antoni Gaudí.[3][6]
Per la importància de la peça i la gran repercussió que ha tingut per a la ciutat de Barcelona es va consultar al doctor Enric Gadea i Buisan, membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, en la secció de Biologia, per esbrinar quins eren els components que formaven aquest dibuix. Es tracta de:
- La conquilla, seria un fòssil d'ammonit de la classe dels cefalòpodes.
- L'estrella de mar, seria un equinoderm de la classe ofiuroïdeus, semblant a l'estrella de mar, ara bé, les estrelles de mar tenen cinc braços i en aquest cas el disseny en té sis.
- Les algues, un vegetal de tipus tal·lòfit, del gènere Sargassum.[3]
El model del panot Gaudí ha servit per pavimentar també algunes propietats particulars, com la Casa Escudé Galí, de Terrassa (1905), o la desapareguda Torre dels Pardals, de Barcelona (1915). En la dècada de 1970 es decidí pavimentar amb aquesta rajola el Passeig de Gràcia de Barcelona.[3]
Escofet
[modifica]Va ser Escofet que va estar fabricant el model des de l'any 1906 fins a l'any 2015. Inicialment, el model dissenyat per Gaudí fins a la dècada de 1930. L'any 1962 es va presentar una interpretació del panot, amb formes més arrodonides per evitar-ne el desgast i problemes de desemmotllat, i fet amb el sistema Vibrazolit amb el qual Escofet li donava una millor resistència. Aquest segon model es va fabricar fins al 1964.
Passeig de Gràcia
[modifica]L'any 1971 es va decidir pavimentar amb aquest panot el Passeig de Gràcia barceloní i Escofet en va fabricar una interpretació, que va ser una proposta equivocada perquè la mida de la rajola era molt grossa i això feia que es trenqués amb facilitat; a més a més van donar una tonalitat blavosa que recordava al mar, però els raigs de sol descolorien el paviment.
El 1997 es va fer un redisseny partint del motlle que Escofet tenia guardat. Va ser llavors quan es va proposar reproduir el mateix disseny i mides però amb el relleu invertit; també d'aquesta manera es millora la resistència, ja que situat a l'exterior té un major desgast en comparació a la rajola amb relleu. La tonalitat inicial era grisa, tot i que va acabar agafant tons verdosos. Podem dir que aquest paviment cobreix una superfície de 60.000 metres quadrats del paviment públic del passeig, considerant el total de superfície on ha estat col·locada com si es tractés d'una catifa ben ampla i sense costura.
Durant alguns anys aquest tipus de peça exterior ha estat, per contracte, exclusiva de la ciutat de Barcelona. Aproximadament el 2010, Escofet va reprendre la fabricació del panot inicial, amb una còpia en cautxú dels motlles inicials de 1906, però mitjançant el sistema Stonita, que empra morters d'altes prestacions (HPC - High Performance Concrete), i elaborat en les antigues fàbriques que havien pertangut a Gres Catalan. El model es podia aconseguir en color verd-blavós com l'original, però també en un verd-marronós, en negre o blanc. La fabricació es va tancar aproximadament el 2016. Diverses marques fabriquen còpies o imitacions del panot (en positiu o en negatiu) que es pot trobar als paviments del passeig de Gràcia, generalment amb finalitats decoratives de parets o de paviments interiors. El paviment amb la forma original del motlle de 1906 es pot trobar, fet amb morters d'altes prestacions HPC, produït per l'empresa hongaresa Ivanka.
Altres ciutats
[modifica]Podem veure aquest panot, en la seva versió més gran, en el paviment d'algunes altres ciutats espanyoles, com al passeig del Grau de Castelló, on els panots són de color vermellós. A Santa Marta de Tormes n'hi ha de colors gris i vermellós. En algunes voreres de Reus són de color rosat. En alguns carrers de la ciutat de Còrdova, a la Plaça de la Constitució de Jaén, a l'Albereda de Xàtiva o al Parc El Rodeo de Càceres, es troben amb la mida, acabat i color originals, i el relleu invertit.[3]
Característiques tècniques del redisseny
[modifica]El redisseny d'Escofet té una tonalitat verd-grisosa i de composició bicapa. És un paviment vibropremsat que té un gruix de 4,5 centímetres a diferència dels 2 centímetres de gruix que tenia l'original, ja que es tractava d'una rajola per a interiors. Es col·loca sobre un llit de morter de 3 a 5 centímetres de gruix, que alhora s'assenta sobre una llosa de formigó d'entre 10 i 15 centímetres, segons el previst per a les futures càrregues del trànsit ocasional de vehicles. Té un pes de 6 kg.
Els perfils de sis costats recorden les cel·les d'una bresca d'abelles o el dibuix de les closques de les tortugues. El dibuix fidel a l'original mostra les figures en baix relleu, l'estrella de mar, el caragol de mar i les algues, que evoquen la sinuositat del moviment marí. El seu format hexagonal dona lloc a un paviment homogeni, continu i sense directrius, perquè la línia que separa cada peça queda oculta. I la textura del seu relleu s'imposa gràcies a la llum.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «La verdadera historia del "Panot" Gaudí». Escofet, 10-05-2022. [Consulta: 15 febrer 2026].
- 1 2 3 «Simbols del Passeig: el panot Gaudí». Associació del Passeig de Gràcia. [Consulta: 15 febrer 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 Andruet, Mario. «El “Panot Gaudí”: un diseño inspirado en la naturaleza» (en castellà). Fundació Antonio Gaudí, 29-04-2022. [Consulta: febrer 2026].
- ↑ Bassegoda i Nonell, Joan. La Casa Batlló (en castellà). Barcelona: Publicaciones de la Real Càtedra Gaudí, 2001 [Consulta: 8 març 2012]., pàg.19
- ↑ «El Panot de Gaudí. El arte de caminar sobre el mar» (en castellà). Petit Gaudí, 02-10-2025. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Ráfols, José F.; Folguera i Grassi, Francesc. Gaudí 1928. [Nachdr. der Ausg.] Barcelona 1928. Barcelona: Edicions Univ. Politécnicade Catalunya, 2011. ISBN 978-84-7653-601-8.