Flor de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Panot «flor de Barcelona».

La flor de Barcelona o rosa de Barcelona és un tipus de panot dissenyat per Josep Puig i Cadafalch. Ideat originalment per a la casa Amatller, posteriorment va ser emprat per pavimentar nombrosos carrers de Barcelona, especialment a l'Eixample.

Història i descripció[modifica | modifica el codi]

A finals del segle xix es va començar a urbanitzar els carrers de Barcelona amb voreres de panots i calçada de llambordes —substituïdes en els anys 1960 per asfalt—. Les llambordes solien ser de pedra de Montjuïc, de 25 cm de diàmetre, mentre que els panots per a voreres solien ser de morter de ciment, en rajoles de 20 x 20 cm, amb diversos dissenys, entre els quals destaquen el de la flor, creat per Josep Puig i Cadafalch, o un de motius marins ideat per Antoni Gaudí (panot Gaudí).[1] El 1906 l'Ajuntament va aprovar cinc tipus de panots per a voreres, confeccionats des del 1916 per la casa Escofet.[2] A més del de la flor, els altres eren: de calavera, de cercles concèntrics, de quatre pastilles, i de quatre pastilles amb quatre cercles; actualment ja només s'instal·len el de la flor i el de quatre pastilles, que són considerats el més històric i el més funcional, respectivament.[3]

El panot és una peça de ciment hidràulic (ciment Portland, sorra i aigua), de 20 x 20 cm, amb un gruix de 4 cm i un pes de 1,5 kg. Puig i Cadafalch ho va dissenyar per al pati de carruatges de la casa Amatller, amb un disseny més primitiu compost per quatre cercles que semblaven pètals de flor, fetes en baix relleu en rajoles de pedra. El disseny posterior que es va generalitzar per als carrers de Barcelona està format per una circumferència central de la que en surten quatre altres circumferències truncades, amb quatre eixos de simetria, un centre de gir d'ordre 4, i ranures tancades d'uns 85 cm.[4]

Aquest panot es va estendre per Barcelona, gràcies sobre tot a la seva economia i durabilitat i, amb el temps, es va convertir en el més característic de la ciutat, tot i que potser li guanyi en fama el panot Gaudí, que, malgrat tot, només hi és al passeig de Gràcia.[1] Degut a la seva fama, la flor de Barcelona es va incorporar com a disseny en tota mena d'objectes, com joies, bosses, recipients i, fins i tot, xocolates.[5]

La flor de Barcelona fou copiada —i possiblement millorada— per una rajola de paviment a Bilbao, on és coneguda com a «baldosa Bilbao».[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 DDAA, 2006, p. 315.
  2. «Flor». [Consulta: 7 juliol 2016].
  3. «El panot, un símbol barceloní», 21-07-2014. [Consulta: 7 juliol 2016].
  4. «Panots de Barcelona», 10-05-2015. [Consulta: 29 novembre 2015].
  5. Raúl Ibáñez. «Diseños geométricos de chocolate». [Consulta: 7 juliol 2016].
  6. «Baldosa Bilbao», 28-09-2011. [Consulta: 7 juliol 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]