Pantà de Tavascan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Pantà de Tavascan
Pantà de Tavascan.JPG
Pantà de Tavascan vist des de la banda sud del poble Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPresa de gravetat Modifica el valor a Wikidata
Creació1966 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1970 Modifica el valor a Wikidata
Úsenergia hidroelèctrica, regadiu i aigua potable Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Alçada29,5 m Modifica el valor a Wikidata
Longitud57 m Modifica el valor a Wikidata
Volum12.600 m³ Modifica el valor a Wikidata
Cabal216,7 m³/s (sobreeixidor)
66,8 m³/s (canal de desguàs) Modifica el valor a Wikidata
Altitudcoronament de presa:  1.107 m
cota de fonamentació:  1.077 m Modifica el valor a Wikidata
Sobreeixidor1
Canal de desguàs1 Modifica el valor a Wikidata
Embassament
Nompantà de Tavascan Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.104,4 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície7,9 ha Modifica el valor a Wikidata
AfluentNoguera de Cardós Modifica el valor a Wikidata
EfluentNoguera de Cardós Modifica el valor a Wikidata
Conca hidràulicaConca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata (128,6 km² Modifica el valor a Wikidata)
Volum0,64 hm³ Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiLladorre Modifica el valor a Wikidata
 42° 38′ 13″ N, 1° 15′ 05″ E / 42.63691°N,1.25131°E / 42.63691; 1.25131
Activitat
Propietat deForces Elèctriques de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

El pantà de Tavascan és un embassament que pertany al riu Noguera Pallaresa, creat per una presa situada a la població de Tavascan dins el municipi de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà.

Juntament amb el pantà de Graus formen el complex hidràulic de l'alt Cardós. El funcionament d'aquest està totalment automatitzat i teledirigit des de la central de comandament de FECSA/ENDESA a Lleida, des d'on s'obren i tanquen les vàlvules i comportes, per regular l'aigua que farà moure les corresponents turbines. A les centrals no hi ha cap operari de forma permanent.

Les tres centrals del complex, permeten disposar de diferents variants de producció, que s'utilitzen en funció de l'energia que es vol obtenir, i de l'aigua disponible en cada embassament. Hi ha un únic transformador que passa la tensió de generació d'11.000 a 220.000 volts.

Les característiques més significatives de cada central i la procedència de l'aigua que les alimenta són les següents:[1]

  • Tavascan superior, disposa de dues turbines Pelton (molt apropiades en el cas de molta pressió i poc cabal), i funciona amb l'aigua (14 /s) que li arriba del llac/embassament de Romedo de Baix situat a 2.006 m, portada pel canal de Romedo fins a prop de la vertical de la central a 1.980 m. Des d'aquest punt per mitjà d'una canonada de 1.400 m de longitud, s'inicia el salt fins a la Caverna de Tavascan a 1.100 m d'altitud. És un salt de gairebé 900 m que fa que l'aigua que arriba a cadascuna de les dues turbines (7 /s), tingui una pressió de 85 kg/cm. Després de ser utilitzada l'aigua va pel canal de desguàs fins a l'embassament de Tavascan.
  • Tavascan inferior, funciona amb aigua (14 /s) provinent de l'embassament de Graus situat a 1.352 m d'altitud, que per mitjà d'una canonada de 800 m de longitud i un salt de 246 m, la fa arribar amb una pressió de 25 kg/cm a una turbina Francis situada també a la Caverna de Tavascan, i posteriorment va a parar al mateix canal de desguàs.
  • Montamara (producció), funciona de forma alternativa amb Tavascan superior, utilitzant l'aigua que ve de Romedo inferior i en aquest cas les dues turbines Pelton receptores (8 /s a cadascuna) es troben a una altitud de 1.360 m. El salt és de 630 m i la pressió de 75 kg/cm. Una vegada utilitzada, l'aigua va al corresponent canal de desguàs i posteriorment a l'embassament de Graus.
  • Montamara (bombament), és una central reversible i durant la nit, fent servir els excedents energètics del sistema general (nuclears, tèrmiques, etc.), bomba aigua provinent de Graus (portada pel mateix canal que connecta l'embassament i la central) fins a Romedo inferior per tal de recuperar els nivells d'embassament. Per a dur a terme el procés, cada màquina (turbina i alternador) és acoblada per la part inferior a una gran bomba centrífuga, que bomba 6,5 m/s, des de la cota 1.360 fins a la cota 2.010. L'impuls inicial per desallotjar l'aigua existent a les canonades requereix una pressió de 100 kg/cm, obtinguda fent treballar les bombes amb les vàlvules de pas tancades.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Sánchez, Dionisio. Tavascan - Valores humanos de la ingenieria. Tremp: Garcineu edicions, 2016. ISBN 978-84-945275-9-3. 

Enllaços externs[modifica]