Paolo Frisi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaolo Frisi
8781 Milano - Via Brera - Casa natale Cesare Beccaria - Paolo Frisi - Foto G. Dall'Orto - 14-Apr-2007.jpg
Medalló commemoratiu a la façana del Palau Beccaria, via Brera de Milà
Biografia
Naixement 13 d'abril de 1728
Milà, Milanesat (Imperi Habsburg); avui Itàlia
Mort 22 de novembre de 1784(1784-11-22) (als 56 anys)
Milà, Milanesat (Imperi Habsburg); avui Itàlia
Religió Església Catòlica
Formació Universitat de Pàdua
Activitat
Ocupació Matemàtiques
Física
Ocupador Universitat de Pisa
Orde religiós Clergues Regulars de Sant Pau
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Paolo Frisi fou un matemàtic italià del segle XVIII.

Vida[modifica]

Frisi va ingressar al convent dels barnabites de Milà als voltants de 1746 i després del període de formació va esdevenir clergue regular de l'orde. El 1753 va ser escollit membre de l'Acadèmie Royale des Sciences de París.[1]

Entre 1753 i 1756 va ser professor de Filosofia a dues escoles de Milà. El 1756 deixa Milà per convertir-se en professor de filosofia a la Universitat de Pisa on romandrà fins al 1764 en que retorna a Milà per a ser professor de matemàtiques de la Scuola Palatina.

El 1757 va ser escollit fellow de la Royal Society i també va ser membre de les acadèmies de Berlín i Sant Petersburg.

Poc després de la supressió dels jesuïtes, amb qui havia mantingut diferències docents importants,[2] va abandonar l'orde barnabita i es va convertir en clergue secular.

Obra[modifica]

Frisi va escriure, en llatí, tres tractats matemàtics que eren compendis dels coneixements de la seva època: Algebra e geometria analitica (1782), Meccanica (1783) i Cosmografia (1785). Tots tres van ser traduïts al francès i l'anglès i van tenir ampla difusió per Europa.

Abans, però, d'escriure aquests tractats (més aviat destinats a l'ensenyament), havia publicat altres llibres i articles que recollien les seves recerques en diferents camps:

En astronomia, es va interessar pel moviment de la Terra: De Motu diurno terrae dissertatio (Pisa, 1756); treball pel que va rebre el premi anual de l'Acadèmia de Berlín.

En matemàtiques, va estudiar problemes de mecànica i cinemàtica (composició del moviment rotatori) i, sobretot, problemes d'isoperimetria: Dissertatio de quantitatibus maximis et minimis isoperimetricis (Siena, 1781).

També és notable la seva obra hidràulica, que inclou un projecte de canal entre Milà i Pavia que es duria a terme anys més tard de la seva mort: Del modo di regolare i fiumi, e i torrenti (Lucca, 1762).

Molt original és la seva aportació a la matemàtica econòmica per tractar-se d'un dels primers intents de dotar aquesta ciència d'aparell matemàtic.[3] El 1772, al publicar-se la sisena edició del llibre del seu amic Pietro Verri Meditazioni sull’ Economia Politica, Frisi hi va afegir les anotacions matemàtiques, convertint les paraules de Verri en llenguatge matemàtic. No sembla que la obra millorés en claredat, ja que el mateix Verri va eliminar les notes en la setena edició, però segurament es tracta del primer intent d'aplicar les matemàtiques a les ciències socials.

Referències[modifica]

  1. Cerruti, pàgina 108.
  2. Cerruti, pàgina 154.
  3. Blanco González, pàgines 76-77.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paolo Frisi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paolo Frisi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Campedelli, Luigi. «Frisi, Paolo». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 març 2015].
  • «Paolo Frisi». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 14 març 2015].