Papa, sóc una zombi
Aita, zonbia naiz  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ricardo Ramón i Joan Espinach i Losada |
| Producció | Alberto Gerrikabeitia |
| Guió | Daniel Torres |
| Música | Manel Gil-Inglada |
| Fotografia | Ricardo Ramón |
| Productora | Dibulitoon Studio |
| Distribuïdor | Lionsgate Home Entertainment i Barton Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | País Basc i Espanya |
| Estrena | 10 gener 2012 |
| Durada | 82 min |
| Idioma original | basc |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema infantil, cinema de zombis, cinema de terror, cinema fantàstic i comèdia |
     | |
Papa, sóc una zombi és una pel·lícula espanyola d'animació de comèdia dramàtica del 2011 dirigida per Joan Espinach i Ricardo Ramón.[1][2] Fou estrenada el 25 de novembre de 2011 al Festival de Cinema de Gijón. Paula Ribó va posar les veus de Dixie i Kim Wharton en el doblatge en anglès. Ha estat doblada al català.[3][4]
Sinopsi[modifica]
La pel·lícula segueix Dixie Grim, una nena gòtica de tretze anys. El seu pare és un funerari recentment divorciat que intenta connectar amb la seva filla, però sembla que ella no vol saber res d'ell Té interès per Ray, un noi de l'escola que no sap que existeix. Tot va malament quan presencia la seva millor amiga que sembla que coqueteja amb Ray. Desconcertada, ella s'escapa de la escena.
Poc després, un arbre cau en un bosc i aparentment la mata. Dixie és desperta en un cementiri i descobreix que s'ha convertit en un zombi. Allà coneix Isis, una mòmia egípcia que ajuda a Dixie i explica la seva situació i el món zombi. Els dos amics van a la recerca de la manera de tornar-la a la vida. Al llarg del camí es troben amb Gonner, un pirata zombi que planeja robar el collaret de Dixie, que resulta ser una poderosa clau que pot tornar a la vida als morts. Gonner aviat gira el seu camí i s'uneix a la parella.
Actors de veu [modifica]
- Paula Ribó - Dixie Malasombra
- Núria Trifol - Isis, Julia
- Ivan Labanda - Gonner
- Luis Posada - Ricardo Malasombra, Vitriol
- Roser Batalla - Nigreda / Sofía Malasombra
- Clara Schwarze - Brianna, Lilianna
- Elisabet Bargalló - Piroska
- Albert Mieza - Fizcko
- Manuel Osto - Professor d'història
- Francesc Belda - Thorko
Crítiques[modifica]
La revista Starburst va maldar la pel·lícula en general afirmant que, tot i que la pel·lícula tenia bona música i fotografia, en general, "no és graciosa, no és espantosa i cada escenari de l'acció és un fracàs descarat".[5] Common Sense Media va ser una mica més positiva, qualificant-la en tres de les cinc estrelles.[6]
Premis i nominacions[modifica]
- 2012 guanya el premi 'Enfants Terribles' al Festival de Cinema de Gijón[7]
- 2012,nominada al Goya a la millor pel·lícula d'animació[8]
- 2013, nominada al Gaudí a la millor pel·lícula d'animació[9]
- 2013, nominada a les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor pel·lícula d'animació[9]
Referències[modifica]
- ↑ Catálogo BAFICI 2012. Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires, 2012, p. 129 [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «'Daddy I'm a Zombie' Coming to North America». Animation Magazine. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ Papa, sóc una zombi, a esadir.cat
- ↑ Papa, sóc una zombi a catalanfilms
- ↑ «DVD Review: Daddy,I'm a Zombie!». Starburst Magazine, 26-10-2012 [Consulta: 28 novembre 2014]. Arxivat 4 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «review: Daddy, I'm a Zombie». Common Sense Media, 13-05-2014. [Consulta: 28 novembre 2014].
- ↑ «"Papá soy una zombi" ha obtenido el premio Enfants Terribles» (en castellà). 20 Minutos, 10-02-2012 [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «Goya Awards Reveal Feature, Short Noms». Animation Magazine, 11-01-2012 [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ 9,0 9,1 «Awards: Daddy, I'm a Zombie». The Loop. [Consulta: 29 novembre 2014].