Paraelectricitat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La paraelectricitat és la propietat que presenten nombrosos materials a polaritzar quan són sotmesos a la influència d'un camp elèctric. A diferència de la ferroelectricitat, aquest fenomen es produeix fins i tot quan no hi ha dipols permanents presents en el material.[1] Com que no hi ha alineació residual de dipols, en cessar la influència del camp elèctric, la polarització s'esvaeix.[2] Els materials que presenten aquesta propietat, es coneixen com materials paraelèctrics.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Chiang, Y. et al: Physical Ceramics, John Wiley & Sons 1997, New York
  2. Arthur Kip: Fonaments d'Electricitat i Magnetisme, McGraw-Hill, Mèxic, 1988