Parapapio
_(18415070395).jpg)  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Cercopithecidae |
| Gènere | Parapapio Trevor R. Jones, 1937 |
| |
Parapapio és un gènere de babuïns prehistòrics que s'assembla molt als mangabeis que viuen al bosc. El parapapio es distingeix d'altres Papio per les celles primes, l'absència de fosses maxil·lars o una cresta sagital, i només un lleuger dimorfisme sexual.[2]
N'hi ha quatre espècies reconegudes (P. broomi, P. jonesi, P. lothagamensis i P. whitei), però aquestes designacions taxonòmices han generat certa controvèrsia. Tradicionalment, aquestes espècies s'han distingit en funció de la mida del molar amb P. jonesi sent el més petit i P. whitei és el més gran. Tanmateix, la variació de la mida molar en P. broomi se superposa als altres dos.[3] P. jonesi es distingeix per tenir un musell més quadrat que P. whitei però més arrodonida que P. whitei; però aquestes distincions són subtils i es necessiten millors criteris de diagnòstic.[2]
Alguns autors defensen una taxonomia confusa a Parapapio, però no estan d'acord amb la reclassificació. Com que pot ser que no hi hagi diferències significatives entre la mida mitjana de les dents o les signatures isotòpiques a P. broomi i P. jonesi,[4] poden representar una sola espècie sexualment dimòrfica.[5] No obstant això, els rangs de variació en P. broomi i P. whitei es superposen i no mostren diferències estadístiques basades en una execució d'ANOVA sobre les onze distàncies entre punts de referència utilitzades en la seva anàlisi i proposen que les dues són només una sola espècie variable.[3] La mostra de P. jonesi (STS 565) difereix prou en les característiques facials que es manté diferent d'altres espècies de Parapapio.
Referències[modifica]
- ↑ Entrada «Parapapio» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 29 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Frost i Delson, 2002, p. 687-784.
- ↑ 3,0 3,1 Williams i Leigh, 2006, p. 163-174.
- ↑ Thackeray i Codron, 2005, p. 483-484.
- ↑ Thackeray i Myer, 2004, p. 79-82.
Bibliografia[modifica]
- Frost, S. R.; Delson, E. «Fossil Cercopithecidae from the Hadar Formation and surrounding areas of the Afar Depression, Ethiopia» (en anglès). Journal of Human Evolution, 43(5), 2002. Bibcode: 2002JHumE..43..687F. DOI: 10.1006/jhev.2002.0603. PMID: 12457855.
- Frost, S. R.; Marcus, L. F. «Cranial allometry, phylogeography, and systematics of large-bodied papionins (primates: Cercopithecinae) inferred from geometric morphometric analysis of landmark data» (en anglès). The Anatomical Record Part A: Discoveries in Molecular, Cellular, and Evolutionary Biology, 275A(2), 2003, pàg. 1048–1072. DOI: 10.1002/ar.a.10112. PMID: 14613306.
- Thackeray, F.; Myer, S. «Parapapio broomi and Parapapio jonesi from Sterkfontein: males and females of one species?» (en anglès). Annals of the Transvaal Museum, 41, 2004.
- Thackeray, F.; Codron, D. «Stable carbon isotope analyses of Parapapio tooth enamel from Sterkfontein and Swartkrans» (en anglès). South African Journal of Science, 110, 2005.
- Williams, F. L.; Leigh, S. R. «Inferring Plio-Pleistocene southern African biochronology from facial affinities in Parapapio and other fossil papionins» (en anglès). American Journal of Physical Anthropology, 132(2), 2006. DOI: 10.1002/ajpa.20504. PMID: 17078038.