Parc Nacional de Iona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaParc Nacional de Iona
Imatge
Arbre Imbondeiro, al parc Iona
TipusParc nacional Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaNamibe (Angola), Huíla (Angola) i Cunene (Angola) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 16° 40′ S, 12° 20′ E / 16.67°S,12.33°E / -16.67; 12.33
Dades i xifres
Superfície15.200 km² Modifica el valor a Wikidata
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 347 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1937 Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorDirecção Nacional de Gestão do Ambiente

El Parc Nacional de Iona és el parc nacional més gran a Angola. Està situat a la part sud-oest del país, a la província de Namibe. És més o menys està limitada per l'Oceà Atlàntic a l'oest, una escarpa cap a l'Est que marca l'inici de l'altiplà interior, el riu Curoca al nord, i el riu Cunene al Sud. Es troba a 200 km al sud de la ciutat de Namibe i cobreix 15.200 kilòmetres quadrats.[1]

La topografia de Iona es caracteritza per dunes salvatges, planes vastes i muntanyes rugoses i penya-segats. La precipitació mitjana anual és d'aproximadament 18 mmm. El riu Curoca és intermitent, però té llacunes, mentre que el Cunene és permanent i té zones pantanoses en la seva desembocadura.[2]

Iona havia estat proclamada reserva en 1937 i actualitzat a parc nacional en 1964. No obstant això, com a la majoria dels parcs nacionals d'Angola, la Guerra Civil angolesa va assolar la zona. La caça furtiva i la destrucció de la infraestructura han causat un dany considerable al parc. En els últims anys, una sèrie de projectes i administracions públiques internacionals han començat a reconstruir la infraestructura del parc.

Geografia[modifica]

Iona és part del nord del Namib, l'únic veritable desert al sud d'Àfrica. La zona, també coneguda com el desert de Kaokoveld, ha estat àrida durant 55-80 milions d'anys i pot ser el desert més antic del món. Es troba enfront de l'oceà Atlàntic a 180 m al límit vora del corrent de Benguela, un corrent fred de les profunditats de l'Atlàntic que crea un ecosistema ric en alta mar. A l'est, Iona s'eleva a la base de la Gran Escarpa a les muntanyes Tchamaline i Cafema. Iona es creuada al nord i al sud pels rius Cunene i Curoca, respectivament.

El clima és notable per les boires pesades creades per l'aire fred, per l'aire humit del corrent Benguela que es troba amb l'aire calent i sec del desert. Les boires i forts corrents han provocat nombrosos naufragis a través de la història. La costa és de vegades anomenat Costa dels Esquelets perquè els baleners poden observar a les platges els ossos de balenes i foques. La zona es classifica com un clima desèrtic càlid, KWh segons la Classificació climàtica de Köppen.[3]

Vegetació[modifica]

Segons el Ministeri de Medi Ambient d'Angola, hi ha tres tipus de vegetació al Parc Nacional d'Iona:

  • Estepes sub-costaneres amb components de llenyoses i herbàcies (Tipus de Barbosa 27). Aquest tipus de vegetació és una formació d'estepa com a l'Àfrica sub-costanera dominat per espècies acàcia, Commiphora, colophosphormum, aristida, schmidita, i staria.
  • Estepes costaneres discontínues (Tipus de Barbosa 28), que corresponen a vegetació subdesèrtica. Aquest tipus de vegetació està dominada per les espècies aristida, cissus, salvadora, i welwitschia.
  • · Desert amb dunes mòbils (tipus de Barbosa 29). Aquest tipus de vegetació està dominada per les espècies odyssea i sporobulus.

El parc és l'hàbitat principal de la Welwitchia Mirabilis, una planta sovint coneguda com a "fòssil vivent". La planta deriva la seva humitat de la rosada del mar[4] que roda des de l'Atlàntic. La rosada s'absorbeix a través de les fulles en comptes d'a través de les arrels.

Animals[modifica]

A causa del seu clima i hàbitat distintius, Iona i el desert de Kaokoveld tenen un nombre d'animals endèmiques, en particular rèptils. S'han registrat 63 espècies a la regió ecològica, vuit són estrictament endèmiques. Les espècies endèmiques inclouen dos llangardaixos, tres sargantanes, tres i tres escíncids.[5] La desembocadura del riu Cunene al sud és compatible amb una petita zona humida que és important per a les aus migratòries. S'han vist guepards sud-africans al parc per primer cop el 2010.[6]

Estatus d'ecosistema[modifica]

Des de l'any 2009 el Ministeri de Medi Ambient d'Angola i els líders locals ha estat treballant un programa multinacional sota l'UNDP per rehabilitar el parc. Els resultats s'han registrat en la formació i desenvolupament del personal local, la millora de la infraestructura per aparcar (tanques, carreteres, subministrament d'aigua, gestió de residus, etc.), així com el desenvolupament de la gestió racional de Iona.[7]

Notes[modifica]

Aquest parc és inclòs en l'Àrea de conservació transfronterera Iona-Skeleton Coast.

Referències[modifica]

  1. «Poaching in Iona is a Crime». Jornal de Angola, March 26, 2012. Arxivat de l'original el d’abril 2, 2015. [Consulta: 17 març 2015].
  2. «Framework Report on Angola's Biodiversity». Republic of Angola, Ministry of Environment, 2009. [Consulta: 17 març 2015].
  3. «UN Development Program, Iona Conservation Project». United Nations Development Programme, Project Document: Conservation of Iona National Park, 2013. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2019. [Consulta: 18 març 2015].
  4. «Biodiversity Education and Research Greenhouse: Welwitchia Miribilis». Accession Data, University of Connecticut. [Consulta: 18 març 2015].
  5. «Deserts and Xeric Shrublands: frica - Coastal Namibia and Angola». Africa: Coastal Namibia and Angola, World Wildlife Fund. [Consulta: 18 març 2015].
  6. CCF Staff. «After 30-Year Civil War, Cheetah Presence in Angola Confirmed». cheetah.org Cheetah Conservation Fund, 23-02-2015. Arxivat de l'original el 27 de març 2015. [Consulta: 12 juliol 2015].
  7. «National Biodiversity Project: Conservation of Iona National Park». United Nations Development Programme, Project Overview. Arxivat de l'original el 2016-04-07. [Consulta: 18 març 2015].

Enllaços externs[modifica]